Hamàs clama revenja contra Israel per l'assassinat del número dos al Líban

La mort violenta del número dos de l'oficina política de Hamàs, Saleh al-Arouri, i cinc persones més en l'atac d'un dron a Beirut, la capital del Líban, ha desencadenat amenaces de revenja contra Israel del grup islamista i ha posat d'acord les faccions palestines en una condemna unànime. Hamàs, la Jihad Islàmica i l'Autoritat Nacional Palestina assenyalen directament Tel-Aviv. Una autoria que també sostenen alts funcionaris dels Estats Units i el Líban citats per The New York Times. 

Israel guarda silenci. El principal portaveu militar de l'Exèrcit, Daniel Hagari, només ha afirmat que les forces israelianes estan "molt ben preparades en tots els fronts, en defensa i des del punt de vista ofensiu", sense fer referència al bombardeig. En el passat s'ha atribuït a forces i serveis d'intel·ligència d'Israel assassinats selectius similars, que Tel-Aviv no sol confirmar ni desmentir. 

Al-Arouri era un dels líders en l'exili més prominents de Hamàs. Cofundador del seu braç armat, les brigades d'Al Qassam, la intel·ligència occidental el situa com un dels responsables de planificar les accions armades contra l'estat jueu. L'assassinat s'ha produït en un barri amb oficines de Hezbol·là. El líder del grup xiïta, que combat contra Israel des de la frontera del Líban, havia advertit que qualsevol assassinat al país provocaria una resposta contundent. "Confirmem que aquest crim no passarà sense resposta ni castic", ha asseverat Hezbol·là en un comunicat. Si es confirma l'autoria d'Israel, seria el seu atac en els voltants de Beirut des de la guerra lliurada el 2006 amb el grup islamista xiïta. 

L'ANP, que gestiona els territoris palestins de Cisjordània i rivalitza amb Hamàs, que controla Gaza, s'ha sumat a la condemna. El primer ministre Mohamed Shtayyeh ha advertit dels "riscos i repercussions que poden derivar-se d'aquest crim". Milers de palestins han eixit al carrer en marxes de protesta a la regió, on Fatah, el partit oficialista, ha convocat una vaga general.

La mort d'Al-Arouri soterra un poc més les esperances d'una pausa en la guerra contra la Franja de Gaza, que suma 88 dies. Els atacs de l'Exèrcit d'Israel han provocat almenys 22.185 morts i 57.035 ferits, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat de l'enclavament. Les xifres inclouen "quinze massacres contra famílies" que s'han "cobrat la vida de 207 màrtirs i 338 ferits", segons el comunicat del departament. L'operació militar israeliana, que va esclatar el 7 d'octubre després d'un atac de Hamàs a Israel amb uns 1.200 morts i la presa de 240 persones com a ostatges, ha forçat el desplaçament d'1,9 milions de desplaçats a Gaza, un 85% per cent de la població de l'enclavament, que pateix una crisi humanitària sense precedents.