Hamàs i Fatah signen la reconciliació i pacten un govern d'unitat nacional als territoris palestins
Netanyahu visita la Casa Blanca amb el vistiplau de la cúpula militar per a un alto el foc de sis mesos a Gaza
Catorze faccions palestines, entre les quals estan el grup islamista Hamàs i la formació secular Fatah (enemics acèrrims durant anys), han firmat un acord de reconciliació a Pequín que inclou "un govern d'unitat nacional temporal" amb autoritat sobre tots els territoris palestins (Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est). Este govern es formaria amb el consens dels catorze grups signants i es regiria per la decisió del president i la llei bàsica palestina, segons un comunicat de Hamàs.
Entre les faccions signants s'inclouen la Jihad Islàmica Palestina, el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (PFLP) o el Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina (DFLP). Tots ha acordat "unificar els esforços nacionals" per a posar fi a la guerra a Gaza i l'agressió israeliana, segons indica la nota que informa de la declaració, que naix de la mediació entre Egipte, Algèria, la Xina i Rússia. El govern de Pequín va citar les parts a la Xina diumenge amb l'objectiu de discutir el futur de la postguerra de la Franja de Gaza.
El comunicat també celebra la resolució del Tribunal Internacional de Justícia d'este divendres sobre "la il·legalitat de la presència, ocupació i assentament" israelià a Cisjordània i Jerusalem Est.
Entre els objectius comuns plantejats hi ha l'establiment d'un estat palestí independent amb capital a Jerusalem (un propòsit que els grups ja sostenien de manera individual) d'acord amb les resolucions internacionals, especialment la 181 i 2.334. La primera, del 1947, designava la partició de Palestina en un estat àrab, un altre jueu i una part amb administració internacional; mentre que la segona, del 2016, constitueix la declaració de l'ONU que els assentaments israelians en territoris palestins ocupats són il·legals.
Hamàs i Fatah arrosseguen una llarga història de desavinences a les quals esta declaració aspira a posar fi. El grup islamista va ser patrocinat per Israel per a debilitar l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), de què Fatah és la formació principal. L'Autoritat Nacional Palestina (ANP), que naix del mandat de l'OAP i els acords d'Oslo, governa els territoris de Cisjordània a través de Fatah. Ho va fer també a la Franja de Gaza fins a la victòria electoral de Hamàs el 2006. El canvi de govern va desembocar en un conflicte armat entre les parts que va acabar amb l'expulsió de Fatah de l'enclavament palestí.
89 morts a Khan Yunis
El nou compromís d'unitat entre les principals organitzacions palestines coincideix amb l'inici de la visita del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a Washington, on es reunirà amb el president dels Estats Units, Joe Biden, i pronunciarà un discurs al Congrés.
En les últimes hores, Israel ha matat almenys 89 palestins, 24 d'ells xiquets i n'ha ferit més de 250 en diversos atacs a la zona de Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza, després d'ordenar als refugiats evacuar part de l'anomenada "zona humanitària" d'Al-Mawasi, d'on han fugit 400.000 persones en un dia.
Abans de l'orde d'evacuació, l'exèrcit d'Israel va causar centenars de morts en esta zona humanitària. El més greu va matar noranta persones en un bombardeig per a eliminar un alt comandament de Hamàs.
L'ofensiva israeliana ja ha matat més de 39.000 persones a la Franja de Gaza, la majoria dones i xiquets, des de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, que va provocar 1.200 morts i 250 segrestos, segons l'administració de l'enclavament, que controla Hamàs. Tot sense contar els milers de cadàvers ocults sota els enderrocs.
Quòrum militar per a un alto el foc de sis mesos
La cúpula militar i de seguretat israeliana va donar este dilluns nous arguments per a la treva. Segons la intel·ligència militar, les forces armades poden abandonar totalment la Franja de Gaza durant sis mesos com a part d'un possible acord d'alliberament d'ostatges, perquè consideren que en eixe temps Hamàs no tindria capacitat de rearmar-se.
El ministre de Defensa, Yoav Gallant; el cap de l'Estat Major, Herzi Halevi; i els directors de les agències d'intel·ligència interior i exterior, el Shin Bet i el Mossad, van traslladar anit a Netanyahu que donen suport a un acord d'alto el foc a Gaza, segons va informar la cadena pública Kan.
La Knesset tramita les lleis per a prohibir l'Unrwa
En l'àmbit polític, el parlament israelià (la Knesset) va aprovar dilluns en primera lectura tres projectes de llei destinats a prohibir les activitats de l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (Unrwa), per l'acusació de presumptes vincles amb Hamàs. Estes iniciatives seran fermes quan superen la segona i tercera lectura amb el vot majoritari de la cambra.
HRW acusa Israel de crims de guerra per la violència sexual sobre els presos palestins
Human Rights Watch (HRW) ha acusat Israel de cometre crims de guerra contra els presos palestins, alguns d'ells menors, amb violència sexual i tractes inhumans. L'organització denuncia que les autoritats israelianes han fet els ulls grossos davant les imatges i vídeos deshumanitzants sobre palestins retinguts publicats per membres de l'exèrcit. Fotos i clips que mostren palestins emmanillats, amb els ulls embenats i alguns d'ells ferits, parcialment o totalment despullats amb llegendes degradants i humiliants.
HRW recorda que "la nuesa forçada" i les imatges sexualitzades sobre els presos són "una forma de violència sexual i també un crim de guerra", que pot fer que els "alts funcionaris i comandants militars siguen considerats penalment responsables de crims, fins i tot davant el Tribunal Penal Internacional".
Moltes d'estes imatges van ser captades al centre de detenció Sde Teiman, situat en el desert del Néguev, on han mort 36 palestins mentre estaven presos. ONG com la israeliana Metges pels Drets Humans i Amnistia Internacional han denunciat que els palestins retinguts al centre reben tortures, pallisses i agressions sexuals en zones sense càmeres de seguretat.
