Hamàs prolonga la incertesa sobre l'oferta de treva d'Israel: contestarà la setmana que ve

Hamàs prolonga la incertesa sobre la possible treva per a la Franja de Gaza. El grup islamista ha comunicat que necessita més temps per a valorar l'oferta d'Israel i donarà resposta "al principi de la setmana que ve", segons una font de l'organització citada per EFE. La mateixa font ha traslladat l'esperança d'"arribar a la fi de la guerra", que contradiu la postura d'Israel.

El primer ministre Benjamin Netanyahu ja ha advertit que rebutjaran tot acord que incloga un alto el foc permanent, ja que no renuncia a continuar perseguint Hamàs després d'una pausa temporal de les operacions militars. Segons ha remarcat Netanyahu, l'alternativa a la treva és activar l'operació militar terrestre sobre Rafah, la ciutat frontera amb Egipte que proporciona refugi a 1,4 milions de palestins.

El secretari general de l'ONU ha implorat a les parts que tanquen d'una vegada l'acord. "Pel bé de la població de Gaza, dels ostatges i les seues famílies a Israel, i pel bé de la regió i el món, pregue al govern d'Israel i als dirigents de Hamàs que arriben a un acord. Sense ell, tem que la guerra, amb totes les conseqüències, empitjorarà exponencialment", ha manifestat des de Xile, durant una reunió amb el president Gabriel Boric.

Bescanvi d'ostatges per presoners i 124 dies de pausa militar

L'última proposta de treva preveu l'intercanvi de tots els ostatges israelians de Gaza a canvi de l'excarceració de 1.290 captius palestins en penitenciàries d'Israel. La iniciativa inclou una pausa dels combats en tres fases, de 124 dies de durada, en la qual s'aplicaria un cessament de les operacions militars en paral·lel a un augment de l'ajuda humanitària per als palestins, segons replega el periòdic libanés Al-Akhbar, pròxim al grup xiïta Hezbol·là.

Segons el canal libanés Al-Mayadin, que cita fonts palestines, el document no inclou la principal demanda de Hamàs, que és la fi definitiva de la guerra, durant la qual ja han mort 35.000 persones, en la majoria dones i nens. L'estimació no inclou els cadàvers sepultats (vora 10.000, segons els últims càlculs) ni les morts de detinguts a les presons. De les més recents hi ha la del metge Adnan al-Barash, un prestigiós cirurgià de 50 anys de l'Hospital Al-Shifa de la ciutat de Gaza, que va perdre la vida dijous en una presó israeliana.

Mor a una presó israeliana un reputat metge de Gaza

La mort d'al-Barash, un referent entre la societat civil palestina, ha commocionat Gaza i ha alçat crítiques internacionals per la situació dels palestins a les presons. El metge, cap del departament d'Ortopèdia, va ser detingut mentre tractava pacients en un altre hospital al nord de Gaza. La seua pèrdua eleva a 496 les morts entre el personal sanitari de l'enclavament des del 7 d'octubre, segons els càlculs del Ministeri de Sanitat de la Franja, que administra Hamàs.

Juntament amb la sanitària, la professió periodística és una de les de més risc al territori palestí. Més d'un centenar d'informadors han mort en atacs israelians. Reporters Sense Fronteres retrau a la comunitat internacional no haver fet prou per a protegir-los, segons denuncia l'últim informe de l'organització, publicat el Dia Mundial de la Llibertat de la Premsa.

Ni els informes internacionals ni la pressió interna, manifestada en les protestes universitàries, semblen de moment capaces de variar el suport irrompible dels Estats Units a Israel, de qui és principal aliat diplomàtic i subministrador d'armes. El president dels EUA Joe Biden ho ha confirmat de nou preguntat després del seu parlament a la Casa Blanca sobre la constatació universitària. No variarà, ha dit, l'aliança amb Tel-Aviv. Washington només ha marcat algunes posicions, i reny de tant en tant Israel, sense conseqüències aparents per a l'estat jueu. En les últimes hores ha instat Israel a prendre mesures per a evitar els "inacceptables" atacs de colons a combois amb ajuda humanitària per a Gaza. Els EUA i la UE han sancionat alguns colons radicals amb la congelació d'actius econòmics i el veto a l'entrada al territori pels actes violents contra els palestins a la Cisjordània ocupada.

Turquia trenca relacions comercials amb Israel

Més rotunda ha sigut la reacció de Turquia, que ha trencat relacions comercials amb Israel fins que l'estat jueu permeta l'entrada ininterrompuda d'ajuda humanitària a Gaza. La decisió afecta tant l'exportació com la importació de productes.

"La nova mesura s'aplicarà de manera categòrica i decidida fins que el Govern d'Israel permeta un flux ininterromput i suficient d'ajuda humanitària a Gaza", ha subratllat el Ministeri de Comerç turc en un comunicat. Ankara ho justifica com un acte de pressió per la falta de reacció d'Israel a "els esforços internacionals a favor d'un alto el foc, continuant les massacres i el drama humà" a Gaza. El ministre israelià d'Exteriors ha respost atacant el president turc, Recep Tayyip Erdogan, a qui ha acusat d'actuar com un "dictador".

Israel i Turquia van trencar relacions diplomàtiques a l'octubre i van retirar els ambaixadors, però el comerç havia continuat llavors de manera ininterrompuda i fins i tot s'havia incrementat, segons l'Associació d'Exportadors de Turquia.