Hezbol·là llança un centenar de coets al nord d'Israel i Tel-Aviv respon amb nous bombardejos al Líban

Hezbol·là ha llançat desenes de coets contra territori d'Israel i l'exèrcit de Tel-Aviv ha respost amb nous bombardejos sobre el Líban. "Els atacs continuaran i s'intensificaran", han advertit les forces israelianes en un comunicat, en què asseguren haver detectat el llançament de "115 amenaces aèries" del grup xiïta a la regió de Haifa, al nord d'Israel, que han ferit a dos persones.

El grup libanés proiranià ha reivindicat els atacs d'este diumenge i la nit de dissabte. Asseguren que anaven dirigits contra una fàbrica d'armament i una base militar. El govern d'Israel ha suspés les classes i ha recordat que hi ha 60.000 persones evacuades des de la reactivació de les hostilitats a la frontera, efecte secundari de l'ofensiva a la Franja de Gaza.

Hezbol·là ha informat que els atacs són la "resposta inicial" a les explosions de milers de busques i walkie-talkies atribuïdes a Israel, i que van deixar més de 30 combatents morts i 3.000 persones ferides, algunes d'elles amb amputacions. L'aviació de Tel-Aviv va atacar dijous posicions de la milícia al Líban i divendres va rebentar un edifici residencial d'un suburbi del sud de Beirut, on va assassinar el cap d'operacions de Hezbol·là i tres comandants de la milícia. L'impacte va matar un total de 45 persones —incloses una dotzena de combatents— segons l'informe actualitzat per les autoritats sanitàries libaneses.

El nou intercanvi de foc manté viva l'amenaça d'una guerra oberta a la regió, una possibilitat amb què Israel especula des de fa mesos contra les advertències dels països occidentals que consideren que devastaria la regió. Hezbol·là assegura que no vol entrar en un conflicte a gran escala i que els seus atacs cessarien si s'arriba a un acord d'alto el foc a Gaza.

A punt de complir-se un any de la guerra, el conflicte continua escampant-se per la regió, amb fronts oberts al Líban, Síria, el Mar Roig i una escalada de tensió a la Cisjordània ocupada inèdita des de la segona intifada, fa més de vint anys.

Israel confisca equips a l'oficina d'Al Jazeera a Cisjordània

Precisament a Cisjordània, la cadena de notícies Al Jazeera ha denunciat este diumenge que soldats israelians fortament armats han confiscat i destruit equips en les seues oficines de Ramal·lah. La decisió s'ha produït quatre dies després que el departament de comunicació del govern israelià revocara els carnets de premsa als periodistes de la cadena qatariana, una mesura que segueix a la decisió, presa en maig de prohibir l'activitat del canal a Israel, al·legant que representa una amenaça a la seguretat nacional.

La cadena ha destacat que durant la batuda a les seues oficines, els soldats han arrancat un cartell de la periodista Shireen Abu Akleh, qui va ser assassinada fa dos anys per un soldat israelià mentre cobria una operació militar a Cisjordània, un fet que va generar condemnes internacionals.

Al Jazeera ha destacat per la seua cobertura a peu de guerra dels bombardejos dels edificis residencials i la mort de civils desarmats durant l'ofensiva israeliana a la Franja de Gaza. És un dels pocs mitjans que ha aconseguit informar des de l'enclavament palestí, un treball que alguns dels seus periodistes han pagat amb la mort.

El Comité per a la Protecció dels Periodistes, amb seu a Nova York, considera la incursió militar a Gaza com el conflicte més letal per als informadors. L'organisme ha comptat la mort d'almenys 108 treballadors de mitjans de comunicació fins al 5 de juliol.