Què implicarà el Niño en països com el Perú i l'Equador?

El Niño, eixe fenomen que es dona cíclicament al Pacífic i que desencadena canvis en el clima a escala global, posa en escac els governs de diversos països pel rastre de danys, de milers de milions d’euros, que pot deixar. De moment el Perú i l’Equador són els primers estats que adopten mesures per a previndre les conseqüències directes i han pressupostat ja dotacions econòmiques per a fer front als danys.

El Perú ja ha arrancat la maquinària preventiva, amb la declaració de l’estat d’emergència en 18 regions fins a principis d’agost, i també un reforç dels pressupostos destinats a compensar les pèrdues. Aquest país també anunciava, fa uns dies, un increment equivalent a 764 milions d’euros en previsió a la desfeta que poden deixar els efectes del període probablement humit -amb tempestes i pluges torrencials- que tot fa pensar que es registraran els pròxims mesos. També l'ONU ha derivat quasi tres milions de dòlars per a compensar les pèrdues derivades de les primeres pluges torrencials derivades d'aquest fenomen.

Estralls en les últimes dècades

Aquest fenomen climàtic, declarat per l’Organització Mundial de la Meteorologia en donar per finalitzat el de la Niña, causa tanta expectació com por pels efectes que pot arribar a provocar a escala global. De fet, molts es van familiaritzar amb aquesta denominació, la del Niño, fa més de 40 anys, el 1982 i 1983, així com el 1998 i el 2017, quan va provocar un dels fenòmens més intensos que es recorden en la costa de l’Equador i la costa nord del Perú.

Paral·lelament a la declaració del Niño, sorgeixen les preguntes. Es pot donar aquest fenomen en qualsevol part del món? Quin paper juga la temperatura de la mar? I, sobretot, per què poden haver-hi fortes tempestes?

El Niño és el fenomen en el qual les temperatures de les aigües de la superfície del Pacífic equatorial pateixen una anomalia positiva. Quan hi ha una anomalia negativa, és a dir, una etapa freda es parla del fenomen de la Niña, com ha passat durant els últims tres anys. Actualment, ens trobem en la fase càlida, per tant, en fase del Niño. Aleshores, què és el que pot passar d’ara en avant?

Una de les conseqüències serà, probablement, l’augment de l’escalfament global, l’altra, que les aigües d’enfront d’Amèrica central, en estar més càlides del que és habitual, fan que el vent, que sovint van des d’Amèrica Central fins al sud-est asiàtic, s'afeblisca i les pluges caiguen sobre l’oceà i, mentre al Perú i l’Equador tinguen tempestes i pluges intenses, a Austràlia i Indonèsia, com que no arriben les precipitacions, tenen un període més sec.

Aquesta és la raó per la qual el Perú ja ha registrat les primeres precipitacions torrencials, que deixen vora 140.000 damnificats, segons les estimacions de l’ONU. Aquest poden ser els primers efectes del Niño.

Impacte "molt fort" al Perú

El govern peruà, de fet, ja ha advertit que l'impacte d’aquest fenomen climàtic "serà molt fort" enguany, per la qual cosa ha decidit incrementar el pressupost per a afrontar-ne les conseqüències en més de 820 milions de dòlars.

Es calcula que fenòmens meteorològics extrems provocats pel canvi en el clima del Niño pot arribar a minvar el 2% del PIB del Perú. Les autoritats locals estan preocupades pels danys que poden patir les infraestructures públiques, per això ja s’ha posat en funcionament un pla per a preparar el país.

A l'Equador, les conseqüències més tard

Les conseqüències del Niño encara no es perceben, en canvi, a l’Equador, però també en percebran els efectes. Aquest país té més del 80% de probabilitats de patir el Niño en la segona meitat de 2023, segons ha assenyalat el Comité Nacional per a l'Estudi Regional del Fenomen del Niño a l’Equador (Erfen). D’acord amb les previsions en què es basa aquest comité, “les condicions perquè es done el Niño estan presents i s'espera que s'enfortisquen gradualment a l'hivern”.