Incendis a l'Amazònia, les claus d'un paradís mediambiental en flames
Els focs han fet disparar les alarmes a tot el món.
Els incendis que s’estan expandint a l’Amazònia, especialment al Brasil, però també a Bolívia, han fet disparar les alarmes al món per la importància mediambiental del que es considera el pulmó vegetal més gran del planeta.
Aquestes són algunes de les claus d’un paradís ecològic que, en part, està en flames per causes sense aclarir, però vinculades a la sequera, l’emergència climàtica i la desforestació causada pels humans. Tot i que segons el president del Brasil, l’ultradretà Jair Bolsonora, algunes ONG podrien haver provocat el desastre.
El 25% de la superfície del continent
És la major floresta tropical del món i representa poc més de la meitat del bosc humit que existeix al planeta, que juntament amb les plantes marines és clau per a la generació d’oxigen.
S’estén sobre 7,4 milions de quilòmetres quadrats, que són equivalents al 5% de la superfície total de la Terra i quasi el 25% del continent americà. Un 60% d’aquest territori està en sòl brasiler.
Huit països i un organisme inoperant davant la crisi
L’Amazònia és compartit pel Brasil, Bolívia, Colòmbia, Equador, Guaiana, el Perú, Surinam i Veneçuela.
Aquests països són membres de l’Organització del Tractat de Cooperació Amazònica (OTCA), organisme intergovernamental fundat en 1995 sobre la base d’acords firmats en 1978.
Encara que promociona diversos plans de cooperació i protecció del medi ambient, l’OTCA ha perdut força amb els anys i es mostra inoperant davant crisis com l’actual.
Les majors reserves d’aigua dolça del planeta
La regió guarda gairebé el 20% de les reserves d’aigua dolça del planeta, un recurs que, segons l’ONU, pot ser motiu de “guerres” durant el segle XXI.
Segons la Unesco, el planeta pot tindre un dèficit hídric del 40% en 2030 si no canvia l’actual model de consum i preservació.
Part d’aquesta riquesa està al riu Amazones, declarat en 2011 com una de les “meravelles naturals” del planeta, que és el més cabalós i llarg del món, naix al Perú i desemboca a l’oceà Atlàntic després d’un recorregut de vora 7.000 quilòmetres.
No obstant, molts dels rius de la regió estan contaminats. L’OTCA calcula que, en els últims 50 anys, sobre el riu Amazones i els seus afluents s’han abocat unes 1300 tones de mercuri, utilitzat en la mineria il·legal i que Bolsonaro pretén regular.
Biodiversitat única al planeta
El bioma amazònic conté vora 30.000 espècies de plantes vasculars, moltes d’elles amb qualitats alimentàries i medicinals. Segons l’OTCA, alberga també 2,5 milions d’espècies d’insectes, 2.500 espècies de peixos, més de 1.500 espècies d’aus, 550 espècies de rèptils i 500 espècies de mamífers.
34 milions d’habitants
L’Amazònia és una regió virtualment despoblada, però tot i això hi viuen 34 milions de persones. D’aquestes, un 60% està concentrada a nuclis urbans, com la ciutat brasilera de Manaus, que té 2 milions d’habitants.
420 tribus indígenes i 86 llengües
D’acord amb les dades de l’OTCA, a l’Amazònia hi viuen vora tres milions d’indígenes, distribuïts en 420 tribus que parlen 86 llengües diferents i 650 dialectes.
Al Brasil, els indígenes ocupen 600 reserves que en total sumen 109,6 milions d’hectàrees, equivalents al 13% del territori nacional.
El govern de Bolsonaro ha dit que no crearà noves terres indígenes, que en la seua majoria són zones de reserva ambiental. Els habitants han denunciat que se senten amenaçats per les polítiques del líder ultradretà.
Més del 20% destruït pels humans
Segons càlculs d’organitzacions ecologistes, vora el 20% de l’Amazònia ha sigut destruït durant els últims 50 anys per l’acció depredadora dels humans, que han avançat sobre la selva per a expandir fronteres agrícoles o explotar riqueses minerals.
Al Brasil, aquest procés s’ha accelerat des de l’arribada al poder de Bolsonaro, que està decidit a obrir l’Amazònia per a empreses privades als sectors de mineria, agricultura i turisme, entre altres.
