Incorporar el català, el basc i el gallec com a llengües oficials al Parlament Europeu podria costar uns 132 milions d'euros
La mesura és un dels compromisos que va adquirir Pedro Sánchez amb els partits nacionalistes perquè li donaren suport en la investidura
La Comissió Europea (CE) estima que el cost de l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea seria de 132 milions d'euros. Brussel·les ha ponderat aquest valor fent servir les dades que actualment costen a l’any la traducció i interpretació del gaèlic, un total de 44 milions. La mesura, que de moment és sols una aproximació i no assegura la seua implementació, forma part del compromís de Sánchez amb els partits nacionalistes que li donaren suport en la investidura.
Tot i això, des de la Comissió Europea deixen clar que han “d’arribar a un càlcul més precís”, una vegada que els 27 països prenguen una decisió sobre l’oficialitat de les tres llengües dimarts, fet sobre el qual, de moment, no hi ha cap acord tancat. No obstant això, en cas d’aprovar-se, es necessitaran sis mesos per a calcular el cost definitiu, que dependrà de variables com el cost del personal per a la traducció, interpretació, revisió i publicació dels textos legals en aquesta llengua i dels sistemes d’intel·ligència artificial de traducció automàtica.
Amb tot, seria Espanya la que assumiria el cost total de l'oficialitat del català, el basc i el gallec per a véncer així les reticències dels seus socis. L'executiu espanyol pretén introduir sis condicions per a garantir que altres llengües minoritàries, com el rus, no puguen reclamar l'oficialitat en la UE, un temor dels països de l'Est. Es tracta de factors com que totes tres siguen originàries d'un estat membre, compten amb reconeixement constitucional en aquest estat i siguen llengües de treball en el Parlament nacional d'un país de la UE.
El període de transició fins a una oficialitat completa
Alhora, caldrà tindre en compte quins poden ser els períodes de transició que es produirien fins que l'oficialitat del català, el gallec i el basc fora completa al Parlament Europeu.
En aquest sentit, es pren com a referent el cas de Dublín i la tramitació de l’oficialitat del gaèlic el 2005. La mesura es va aprovar el 2007, però en constatar que hi havia un nombre limitat de traductors i recursos tecnològics per a aquest idioma, es va decidir que no tots els documents es traduïren. Aleshores, es va tramitar una derogació temporal especial que caducava el 2022.
La derogació va començar a retirar-se el 2015, a petició d'Irlanda, a mesura que la capacitat de traducció al gaèlic en els organismes comunitaris s’anava incrementant. Des del 2022, dèsset anys després que Dublín demanara convertir-lo en idioma oficial, és una llengua amb estatus complet en les institucions europees.
