La intel·ligència artificial fa aflorar 303 noves figures al desert de Nazca, al Perú

La intel·ligència artificial ha permés als investigadors identificar 303 nous geòglifs en les pampes peruanes de Nazca. Són figures, generalment de grans dimensions, construïdes als vessants de les muntanyes o en els altiplans a través de la tècnica d'addició de pedres amb tonalitats fosques d'origen volcànic en forma de mosaic, una disposició que contrasta sobre el fons més clar característic dels deserts. També podia fer-se retirant la capa superficial del terreny, en general més fosca a causa de l'oxidació, per a deixar visible el fons més clar. La nova troballa duplica el nombre conegut d'estes formes descobertes per l'arqueòloga Maria Reiche en la dècada de 1940.

La investigació l'han desenvolupada l'Institut Nazca de la Universitat de Yamagata del Japó i IBM Research. Ambdós entitats han analitzat una quantitat gran de dades d'imatges geoespacials, amb l'objectiu de llançar llum a un dels misteris més grans de l'arqueologia americana. Esta nova remesa de més de 300 geòglifs figuratius s'ha localitzat en sis mesos i ha permés distingir entre dos grans grups: uns gegants de tipus lineal i altres més xicotets en relleu, que representen motius relacionats amb l'activitat humana.

El misteri es revela

Les misterioses línies, que els arqueòlegs intenten desxifrar des de fa dècades i a què la societat tracta de buscar-li explicació lògica o irracional, han començat a revelar els seus secrets gràcies a la intel·ligència artificial (IA). Els arqueòlegs han pogut conéixer que les línies gegants, que representen predominantment animals silvestres i estan distribuïdes al llarg d'una elaborada xarxa de geòglifs lineals i trapezoidals, probablement s'empraven per a activitats rituals comunitàries. Els xicotets, que solen incloure humans i camèlids domesticats, estan comunament situats a poca distància de senderes serpentejants i, segons les noves teories desenvolupades després de la investigació, foren vistos per individus o xicotets grups.

És a dir, mentre que les grans línies es destinaven a fins cerimonials comunitaris, els geòglifs menuts eren una mena de "senyals o marcadors" visibles des dels camins que comparteixen informació sobre activitats humanes, principalment relacionades amb animals domesticats i caps decapitats.

Per a obrir una porta que feia dècades que estava tancada, l'equip d'especialistes de la Universitat de Yamagata es va enfrontar al repte d'utilitzar la IA per a descobrir geòglifs, malgrat la quantitat limitada de dades d'aprenentatge amb què comptava. Per a fer front al desafiament, IBM Research va desenvolupar un model d'IA capaç de treballar amb unes poques mostres d'entrenament i, al mateix temps, amb un gran rendiment. El sistema va ser capaç d'identificar zones amb geòglifs potencials, que els investigadors examinaren posteriorment per a trobar un candidat probable i, finalment, acotar les noves figures.

A esta recerca se sumen les característiques particulars del desert, amb una terra de baixa acidesa i condicions climàtiques benignes que han permés que el sòl cuidara les línies enigmàtiques, traçades entre els primers 500 anys de la nostra era, majoritàriament.

La cultura Nazca va florir en aquell entorn agrest gràcies a la construcció de grans canals d'aigua que s'usaren per a l'agricultura, una obra considerada hui com una gesta de l'enginyeria hidràulica. Políticament, s'organitzaven en una agrupació de senyors locals que no comptava amb un govern únic ni capital i que es vinculava entre si per la religió i els costums. Entre les cerimònies més conegudes estava el dels "caps trofeu", que consistia a exhibir els cranis dels guerrers enemics, conservats de manera especial per a l'ocasió.

Reptes de futur

La investigació ha permés també analitzar els motius dels dibuixos i la seua distribució espacial en tota la pampa de Nazca. Això obri noves finestres per als arqueòlegs, ja que la intel·ligència artificial ha permés identificar 968 possibles nous geòglifs. Però, pel resultat de què disposa l'equip de la universitat japonesa, creuen que "hi ha més de 1.000 distribuïts al llarg de més de 100 senderes" de tota la planura.

Com recorden en els estudis anteriors, les civilitzacions andines no tenien un llenguatge escrit, per això "hi ha molts casos en els quals s'incorporava informació socialment important a través de la combinació d'imatges dibuixades en ceràmica, parets o teles". Per tant, eixos 1.000 geòglifs que esperen sota terra guarden encara informació clau per a conéixer la societat Nazca.