Els interrogants que queden per respondre en la crisi de l’Afganistan

Tres dies després de l’entrada dels talibans a Kabul, molts són els interrogants sobre com s’ha arribat a aquesta situació i què passarà a partir d’ara. El cap d’Internacional d’À Punt Mèdia, Vicent Montagud, analitza algunes de les claus del conflicte que està centrant les mirades del món. Els refugiats, els drets de les dones, el paper de la comunitat internacional i qui són els dirigents actuals talibans, són algunes de les qüestions a respondre.

1. Perdran les dones els drets, de nou, a l’Afganistan?

Arriben missatges contradictoris. La direcció dels talibans a Kabul ha demanat a les dones que tornen a treballar i a estudiar. L’ONU denuncia que, en moltes províncies, tornen a tancar escoles per a xiquetes i prohibeixen les dones eixir de casa a soles com en els anys noranta. Sembla segur que hi ha més drets com la participació política o la llibertat d’expressió que seran restringits per un govern integrista.

2. Què significa això? Respectaran els drets dins de la llei islàmica?

No hi ha una llei islàmica, sinó interpretacions. I són molt diferents la d’un musulmà demòcrata del Caire, per exemple, que la d’un d’aquests talibans que defenen càstigs físics com la flagel·lació. Els talibans acostumen a fer una interpretació delirant de l’Alcorà. 

3. Els talibans intenten transmetre una imatge moderada?

Una de les claus de la caiguda del primer emirat, el 2001, és que no tenia suports internacionals. Els talibans han aprés de les errades i saben que, si volen aliats per a continuar en el poder, hauran de fer concessions. Sobretot, en el que respecta als drets humans.

4. Aconseguiran els talibans reconeixement internacional?

Diverses potències com ara la Xina, Rússia i l’Iran no han evacuat les ambaixades a Kabul i coincideixen a qualificar de positives les primeres declaracions dels talibans. Són indicis significatius. Tot apunta que, en el pols amb els Estats Units per l’hegemonia global, intentaran aprofitar el buit que deixen els nord-americans a l’Afganistan i les conseqüències de la seua derrota militar.

5. Són els mateixos talibans dels anys noranta o han canviat?

En el moviment coincideixen dos generacions. Els qui lluitaren en els anys noranta ocupen ara la direcció. Els qui han tornat a prendre el país són més joves i tenen una visió diferent en molts aspectes. Segons el periodista i escriptor pakistanès Ahmed Rashid, el millor expert en els talibans, els joves són més radicals i més antioccidentals. Defenen, per exemple, obrir el país a combatents d’Al-Qaeda i el Daesh.

6. Es convertirà de nou l’Afganistan en un refugi per a integristes de tot el món?

Dependrà de qui guanye aquest pols entre la vella guàrdia dels talibans i les noves generacions. De moment, en la primera compareixença pública, la direcció té el compromís que l’Afganistan no siga utilitzat per llançar atacs a països tercers. Això és important, però com en altres qüestions, falta saber si només diuen el que la resta del món vol escoltar o si serà veritat.

7. No deuen estar esperant que baixe l’atenció mediàtica per complir el seu programa real?

Aquesta és la gran preocupació de moltíssims afganesos, d’organitzacions internacionals i de molts periodistes que hem cobert el conflicte durant les dues últimes dècades. Que estiguen esperant que s’apaguen els focus per a posar en marxa el mateix règim de terror dels any noranta. La prova de foc serà veure què passa amb els milers d’afganesos que han col·laborat amb les tropes i les ambaixades occidentals. Si els maten o no.

8. Què passarà amb els qui han col·laborat amb Occident?

No pareix probable. Són desenes de milers els qui han col·laborat amb Occident en aquests vint anys. No són només intèrprets, també conductors, personal de seguretat, cuiners i dones de la neteja, que ningú es planteja ara repatriar. I tots i totes aquestes persones estan en perill de ser assassinats. Si els deixem arrere i al capdavall són executats, el dany a la reputació dels Estats Units i els seus aliats en aquest conflicte encara serà pitjor.

9. Hi haurà una crisi de refugiats?

Els afganesos són ja la segona nacionalitat que arriba al continent europeu fugint de la guerra i tot apunta que serà la primera en uns mesos. La diferència és que, fins fa quatre dies, molts països europeus deportaven afganesos al seu país en considerar que ja era un lloc segur.

10. Com s’explica la situació actual?

Malgrat la presència dels Estats Units i els seus aliats, l’Afganistan ha estat dirigit per governs titelles que s’han enriquit mentre la majoria de la població seguia oprimida i en la pobresa extrema. Com va dir una vegada el periodista britànic Robert Fisk, qui va entrevistar tres vegades a Bin Laden: “convertiren l'Afganistan en Mafiastan”.