La iraniana Mahsa Amini i 'Dona, Vida i Llibertat', premi Sàkharov del Parlament Europeu
L'assassinat de la jove i el moviment de protesta que es va originar a l'Iran han rebut el guardó a la llibertat de consciència que lliura l'Eurocambra
La jove iraniana Mahsa Amini i el moviment Dona, Vida i Llibertat, que va protestar contra les lleis iranianes discriminatòries contra la dona després de la mort d'Amini, han obtingut aquest dijous el premi Sàkharov a la llibertat de consciència que lliura el Parlament Europeu. Seran representants del moviment els qui recolliran el guardó en una cerimònia durant el ple de desembre a Estrasburg (França).
«L'assassinat brutal de Mahsa Amini s'ha convertit en un moment crucial. Ha activat un moviment liderat per dones que està sent històric. El món ha sentit el crit de "Dona, vida i llibertat", que s'ha convertit en un lema per a qui defensa la igualtat, la dignitat i la llibertat a l'Iran», ha anunciat a l'hemicicle la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.
Després d'un llarg aplaudiment dels eurodiputats, Metsola ha demanat que el premi servisca «com a homenatge a les dones, homes i joves valents i desafiadors a l'Iran que, malgrat la pressió cada vegada major, estan liderant l'impuls cap al canvi».
«El Parlament Europeu us escolta, el món us veu i estem amb vosaltres», ha subratllat la presidenta de l'Eurocambra.
Amini va morir fa poc més d'un any en custòdia policial després que l'anomenada policia de la moral la detinguera per no portar ben posat el vel islàmic.
Els tres principals grups del Parlament Europeu (populars, socialdemòcrates i liberals) la van nominar, i era la favorita clara a emportar-se el guardó de manera pòstuma, al costat del moviment sorgit arran de la seua mort.
El premi Sàkharov, dotat amb 50.000 euros, premia una contribució extraordinària a la protecció de la llibertat de consciència i suposa el màxim homenatge concedit per la Unió Europea en l'àmbit dels drets humans.
La mort d'Amini va provocar fortes protestes que, durant mesos, van demanar la fi de la República Islàmica i només van desaparéixer després d'una repressió que va causar 500 morts, la detenció d'almenys 22.000 persones. A més, es van executar set manifestants, un dels quals, en públic.
Han quedat finalistes en aquesta edició els nicaragüencs Vilma Núñez de Escorcia, directora del Centre Nicaragüenc de Drets Humans, i monsenyor Rolando José Álvarez Lagos, actualment empresonat per negar-se a abandonar el país, dues persones que han lluitat pels drets de la població al seu país contra el règim de Daniel Ortega.
També van ser finalistes tres dones que lluiten per l'avortament legal, segur i gratuït: la polonesa Justyna Wydrzynska, la salvadorenca Bruna Herrera i l'estatunidenca Colleen McNichols.
