Irlanda inicia el recompte de vots amb els tres grans partits en empat tècnic

Els sondejos apunten a percentatges semblants entre la formació esquerrana Sinn Féin, de Mary Lou McDonald; la del primer ministre, Fine Gael; i la centrista Fianna Fáil

El personal que compten les paperetes de vot, al centre de recompte Sud-Central de Cork
El personal que compta les paperetes de vot, al centre de recompte Sud-Central de Cork / Damien Eagers (Reuters)

Irlanda ha començat este dissabte a recomptar els vots que la ciutadania va dipositar a les urnes en els comicis d’este divendres. El recompte arranca amb un aparent empat tècnic entre els tres grans partits en un aparent empat tècnic, fet que obri la porta a explorar pactes de govern a l’espera de conéixer el resultat final.

La majoria de l’electorat, xifrat en quasi 3,7 milions, va repartir les primeres preferències entre l'esquerrà Sinn Féin de Mary Lou McDonald, el democratacristià Fine Gael del primer ministre Simon Harris, i el centrista Fianna Fáil de Micheál Martin.

Segons una enquesta a peu d'urna de la cadena pública RTE i el diari The Irish Times, les tres formacions van obtindre el 21,1%, el 20% i el 19,5% dels vots, respectivament.

El director de campanya de Fianna Fáil, Jack Chambers, ha assegurat este dissabte que encara és prompte per a intuir qui guanyarà, perquè dependrà, en gran manera, de la transferència de vots entre candidats, com permet el complex sistema electoral irlandés.

El dirigent centrista va insistir, no obstant això, que el seu partit no contempla un pacte de govern amb Sinn Féin, antic braç polític de l'IRA, la qual cosa apunta al fet que podrien reeditar la històrica coalició de la passada legislatura amb Fine Gael, en la qual també van entrar els Verds, que obtenen ara el 4%.

Chambers va destacar que el citat sondeig indica que el 35% dels votants volen que el seu líder, Micheál Martin, siga el pròxim primer ministre, mentre que McDonald obté el 34% i Simon el 27%, en línia amb la caiguda de popularitat durant la campanya.

Per la seua banda, la dirigent nacionalista ha assegurat que buscarà suports en l'espai de l'esquerra, una via que no li va funcionar a Sinn Féin després de les eleccions del 2020, quan va ser el més votat, però es va quedar a un escó de Fianna Fáil.

L’esquerrà People Before Profit-Solidarity (PBP-S, La gent davant dels beneficis) ha criticat l'estratègia de McDonald per a demanar transferències de vots des del seu partit a candidats progressistes.

El líder, Richard Boyd Barrett, que obté el 3,1% dels vots, va sostindre que Sinn Féin va tardar massa a oferir una “alternativa real” de govern davant de l'"evident i històric declivi" de centristes i democratacristians, rivals des de la Guerra Civil (1922-1923) i que s'han repartit el poder des de llavors.

Amb tanta igualtat, els tres partits estan obligats a buscar pactes entre ells o amb forces minoritàries.

També et pot interessar

stats