Irlanda i Noruega també reconeixeran l'estat palestí el 28 de maig

L'ofensiva d'Israel contra Hamàs ha matat almenys 15.000 xiquets, segons la Mitja Lluna Roja, però la víctima és l'estat jueu. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha insistit en este argumentari en una entrevista a la CNN, en què ha emmarcat l'orde de detenció per crims de guerra i contra la humanitat de la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional en una suposada campanya d'antisemitisme que, segons diu, demonitza l'estat d'Israel en els organismes internacionals. Netanyahu considera "falsos i escandalosos" els càrrecs contra ell i el ministre de Defensa.

La decisió del Tribunal Penal Internacional (TPI)  tampoc no ha agradat a la Casa Blanca. El secretari d'Estat Antony Antony Blinken l'ha qualificada de “profundament equivocada” i ha advertit que posa en risc la treva militar i l'alliberament dels ostatges. Blinken ha avançat que l'administració demòcrata contestarà a la petició del TPI del Congrés, des d'on els republicans exigeixen sancions contra els membres del tribunal internacional. Els Estats Units no estan adherits al tribunal, però ha avalat les seues decisions quan han afectat països enemics, cas de l'orde d'arrest contra el president rus Vladímir Putin.

Noruega, Espanya i Irlanda reconeixeran Palestina com a estat independent

En mig d'estes tensions, Espanya, Irlanda i Noruega han anunciat que reconeixeran Palestina com a Estat el pròxim 28 de maig en una acció conjunta encaminada a aconseguir una "pau permanent" entre israelians i palestins. S'uniran així als 143 estats dels 193 de l'Organització de les Nacions Unides que ja han atorgat este reconeixement.

L'estat nòrdic ha avançat la notícia, que minuts després ha confirmat al Congrés el president del govern espanyol Pedro Sánchez, al mateix temps que ho feia el primer ministre irlandés, Simon Harris. "Ha arribat l'hora de passar de les paraules a l'acció", ha manifestat Sánchez, que ha anunciat que Espanya rebrà a una trentena de xiquets de Gaza malalts de càncer o amb traumatismes severs perquè reben un tractament segur.

"No pot haver-hi pau al Pròxim Orient sense que Israel i Palestina tinguen el seu propi Estat, és l'única solució real al conflicte", ha dit en una roda de premsa a Oslo el primer ministre noruec, Jonas Gahr Støre. El mandatari ha recordat que els tres països europeus defensen que la divisió ha de basar-se en les fronteres anteriors a juny del 1967. Eslovènia i Malta han avançat en les últimes setmanes que també tenen previst sumar-s'hi.

Entre les primeres persones a celebrar la decisió conjunta d'Espanya, Noruega i Irlanda ha estat la ministra d'Infància i Joventut, Sira Rego, de pare palestí, que ha manifestat que si bé el reconeixement no frenarà l'operació militar, "és un pas simbòlic que col·loca el nostre país en el costat correcte de la història."

No obstant això, el grup parlamentari Sumar, a què pertany Rego, ha marcat distàncies amb els socis de govern del PSOE, demanant un pas més: el trencament de relacions diplomàtiques amb Israel. "Si hem retirat l'ambaixadora a l'Argentina pels insults de *Milei, com no retirar a la d'Israel pel genocidi de 35.000 palestins?", ha dit des de la tribuna Íñigo Errejón. En una línia similar, Podem ha demanat "l'embargament d'armes" i la "ruptura de relacions diplomàtiques" amb Israel, per boca d'Ione Belarra.

Crida a consultes als ambaixadors

En una primera reacció, el Govern d'Israel ha cridat a consultes als ambaixadors a Noruega i Irlanda i ha advertit que “no serà complaent amb els quals soscaven la seua sobirania i posen en perill la seua seguretat”. La decisió, anunciada pel ministre d'Exteriors israelià, Israel Katz, s'ha superposat a la intervenció de Sánchez a la tribuna del Congrés. Minuts després Israel l'ha ampliada a Espanya. Ha cridat a consultes l'ambaixadora israeliana a Espanya, Rodica Radien-Gordon i ha convocat l'ambaixadora espanyola a Tel-Aviv Ana Solomon.

“Irlanda i Noruega pretenen enviar un missatge als palestins i a tothom: el terrorisme compensa”, ha dit el ministre d'Exteriors israelià, que ha anunciat "conseqüències greus" per als països, per "donar un premi a Hamàs i l'Iran i reconéixer l'Estat palestí. També ha advertit que “l'estupidesa noruega-irlandesa no dissuadeix” a les autoritats d'Israel, “decidides a aconseguir els seus objectius” de guerra a la Franja de Gaza. Considera que la decisió és un colp a la memòria de les víctimes del 7 d'octubre i als "esforços per a aconseguir el retorn dels 128 segrestats”. Per contra, considera que dona alé "als gihadistes de Hamàs i l'Iran", "allunya la possibilitat de la pau i soscava el dret a l'autodefensa d'Israel”.

Setge a dos hospitals

Mentrestant, a la Franja de Gaza, l'operació israeliana continua. Les tropes terrestres i les forces aèries continuen l'ofensiva sobre Rafah, on han mort almenys deu persones durant la nit, tres d'elles menors. L'exèrcit ha atacat de nou dos dels principals hospitals al nord de l'enclavament, l'Al-Awda (Jabalia) i el Kamal Adwan (Beit Lahia), amb pacients i personal dins, una operació que deixa imatges insòlites, com la de persones fugint dels recintes pel carrer amb els familiars malalts postrats en les lliteres.

L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins ha suspés la distribució d'aliments a Rafah pels atacs israelians i la falta de subministraments.

Israel tornarà a permetre informar a Associated Press

Estes situacions podrà tornar a documentar-les Associated Press. El ministre de Comunicacions israelià, Shlomo Karhi, ha anunciat que retornarà l'agència de notícies el material que li va confiscar quan retransmetia en directe, des del costat israelià, al nord de Gaza. La seua retractació es produeix després que la Casa Blanca va qualificar la confiscació "d'inquietant" i va demanar que fora revocada, segons ha informat de fonts estatunidenques el periodista israelià Barak Ravid.

Segons la nova llei de mitjans, Israel pot forçar empreses de comunicació estrangeres a deixar de retransmetre des del país, forçant el tancament de les seues oficines, la confiscació d'equips o el bloqueig dels seus webs, per motius de seguretat nacional. El 5 de maig la normativa es va aplicar per a apagar Al-Jazeera, un dels canals més crítics amb la guerra, que compta amb una extensa xarxa de reporters locals.