Tots els hospitals del nord de la Franja de Gaza, llevat d'un, fora de servei

Tots els hospitals del nord de la Franja de Gaza, on hi ha la principal infraestructura sanitària de l'enclavament, han deixat de funcionar, amb l'única excepció de l'hospital Baptista Al-Ahli, el qual atén 500 pacients i encara té capacitat per rebre alguns més malgrat les dificultats. L'alerta l'ha donada l'Oficina de Coordinació d'Ajuda Humanitària de les Nacions Unides que assegura que els centres han quedat fora de servei per "la falta d'electricitat, de subministraments mèdics, d'oxigen, aliments i aigua, a més dels bombardejos i enfrontaments als voltants". Els quiròfans estan tancats, les màquines de suport vital no funcionen pels talls elèctrics i s'assisteixen els ferits equipament ambulatori i poc és. L'Exèrcit israelià va ordenar l'evacuació dels hospitals del nord, però l'Organització Mundial de la Salut va rebutjar l'ordre per considerar que equivalia a una sentència de mort pel col·lapse del sistema mèdic en el conjunt de la Franja i la falta de capacitat dels hospitals del sud.

L'exèrcit israelià assegura que enviarà incubadores a Gaza i s'ofereix a evacuar els nounats dels hospitals de la Franja a un centre "més segur". L'anunci, comunicat en les xarxes socials de les forces armades, té lloc després de la mort d'almenys 40 pacients, 6 d'ells nounats prematurs, en els últims tres dies a l'Hospital Al-Shifa, el més gran dels dos únics que continuen operatius a la part nord de l'enclavament, on se centra el setge militar israelià. El comunicat castrense no aclareix si les incubadores es transferiran a Al-Shifa i tampoc menciona la possibilitat de suspendre les accions militars als voltants del centre. La Unitat de Cures Intensives ja ha sigut bombardejada en dues ocasions. La imatge d'una trentena de nounats fora de les incubadores per falta d'electricitat ha pegat la volta al món. La situació és tan crítica que el president dels Estats Units, Joe Biden, ha demanat la protecció dels hospitals de Gaza a l'exèrcit d'Israel. Que facen les "accions menys intrusives", ha dit, en les proximitats dels centres hospitalaris.

Des que va esclatar la guerra, 190 metges, infermeres i personal paramèdic de Gaza han mort en els bombardejos israelians, mentre que més de 25 hospitals i 52 centres de salut han quedat fora de servei. El d'Al-Shifa porta tres dies sense llum, aigua ni internet mentre continuen els tirs i els bombardejos. L'Organització Mundial de la Salut considera que, de fet, ja no està funcionant com a centre mèdic i s'està convertint en un cementeri. El Ministeri de Salut de Gaza, dirigit per Hamàs, assegura que a l'interior hi ha més de 2.300 persones, entre pacients, personal mèdic i persones desplaçades. "L'hospital està baix del foc", diu el director d'emergències del centre, a pesar que Israel assegura que no l'ha atacat durant els combats amb Hamàs.

HRW demana investigar Israel per "crims de guerra"

Human Rights Watch ha demanat aquest dimarts investigar com a possibles crims de guerra "els repetits atacs, aparentment il·legals, de l'Exèrcit israelià a instal·lacions sanitàries, personal i transport mèdics". L'Organització Mundial de la Salut ha denunciat 137 atacs "contra l'atenció sanitària" de Gaza fins al 12 de novembre, que haurien causat la mort de 521 persones, entre elles 16 treballadors humanitaris, i han deixat 700 ferits entre pacients i sanitaris.

Israel assegura que Hamàs utilitza els hospitals com a bases per a les operacions. "Hi ha evidències concretes que Hamàs fa servir els hospitals com a instruments de guerra", ha dit un portaveu de les forces armades israelianes. Sosté les afirmacions mostrant imatges d'un altre centre, l'hospital infantil de Rantisi, al nord de la Franja, on diu que s'han amagat els milicians que van perpetrar la massacre del 7 d'octubre a Israel i on haurien retingut alguns dels ostatges que van ser segrestats. En les últimes hores, Hamàs ha proposat alliberar 70 d'aquests ostatges a canvi de cinc dies de treva.

80 espanyols més a punt d'eixir de Gaza

40 espanyols ja han pogut eixir de la Franja de Gaza a través del pas fronterer de Rafah. Aquest dimarts podrien eixir-ne 80 més, d'un total de 180 persones amb doble nacionalitat censades a l'enclavament. Entre els primers hi havia Amelia Julia Sayans, una espanyola casada amb un gazià, que ha explicat han estat sense aigua ni menjar i a mercé dels bombardejos. Vora 180 ciutadans espanyols amb una vintena de familiars han estat tot aquest temps esperant a ser evacuats.

Israel mata sis palestins més a Cisjordània

A la Cisjordània ocupada, s'ha consolidat un altre front de guerra. Sis palestins d'entre 21 i 32 anys han mort en la matinada en una batuda israeliana a la ciutat de Tulkarem, al nord del territori. La segona en una setmana al campament, on les tropes van matar quatre palestins més. La nova operació deixa 12 ferits, 4 d'ells en estat greu segons les fonts sanitàries. L'agència de notícies palestina WAFA assegura que els habitatges dels sospitosos han sigut destruïts amb una excavadora.

Les batudes israelianes s'han intensificat des de la incursió a Gaza contra les milícies islamistes encapçalades per Hamàs, i deixen 193 morts i més de 2.700 ferits a Cisjordània des del 7 d'octubre. Israel també ha detingut més de 1.560 palestins al territori des que va començar la guerra, 940 d'ells suposadament vinculats a Hamàs. Els soldats i els colons israelians han matat 400 palestins des de principis d'any, la dada més mortífera en dues dècades. Unes xifres de rècord, però a anys llum de distància dels més d'11.000 morts, prop de 5.000 menors d'edat, que ha causat la incursió israeliana a la veïna Franja de Gaza.

El 9 de novembre, Cisjordània va viure la jornada més letal des del 2002, el punt àlgid de la segona intifada. Hi va haver 18 morts en tot el territori, 14 d'ells a Jenín, bastió de les milícies palestines i principal focus de tensió en l'últim any. De fet, hi van aplanar amb excavadores el campament de refugiats de la mateixa manera que hui han atacat Tulkarem. En paral·lel, l'àrea veu la proliferació de nous grups armats palestins, que han deixat 36 morts del costat israelià (la majoria colons), 5 d'ells menors i 6 uniformats.