Assassinat a l'Iran el líder de Hamàs, Ismail Haniyeh

Hamàs ha confirmat l'assassinat del seu líder, Ismail Haniyeh, i d'un dels guardaespatles en un atac a Teheran, la capital de l'Iran. El grup islamista palestí ha explicat que la mort s'ha produït com a "resultat d'una batuda sionista traïdorenca" en la seua residència i ha promés que "no quedarà impune". Haniyeh, enemic públic número u d'Israel i responsable de la branca política de Hamàs tornava de la cerimònia d'investidura del nou president iranià, Masoud Pezeshkia.

Les autoritats israelianes, que havien promés aniquilar tots els líders de Hamàs implicats en l'atac del set d'octubre (1.200 morts i 250 segrestos) no han confirmat cap atac a Teheran, ni la mort de Haniyeh. L'exèrcit israelià ja havia assassinat vora seixanta familiars de l'islamista (inclosos tres fills, tres nets i una germana) en diversos bombardejos sobre la residència familiar de Haniyeh en el camp de refugiats d'Al-Shati, pròxim a la de ciutat de Gaza, en el curs de la guerra que ha matat més de 39.000 palestins a l'enclavament.

El 6 de maig de 2017 Haniyeh va ser elegit president de la branca política de Hamàs, en substitució de Khaled Mashal. El 2019 es va exiliar a Qatar, des d'on compaginava el lideratge de Hamàs amb la representació del grup islamista, sobretot en l'arena internacional.

Oficials de Hamàs com Abu Zahri interpreten el seu assassinat en clau de martiri i asseguren que la seua mort no debilitarà la "voluntat del moviment ni del poble palestí" del grup islamista. El president palestí Mahmud Abbas i líder de Fatah, facció palestina rival que va signar la pau amb Hamàs a la Xina fa una setmana, ha condemnat "l'assassinat" de Haniyeh per part de "l'ocupació".

"Estem en una revolució i una batalla contínua contra l'enemic, i la resistència no acaba amb l'assassinat dels líders", ha assenyalat Abdul Salam, un dels fills de Haniyeh, en declaracions que arreplega Mehr, l'agència oficial iraniana.

Un fill de Haniyeh: "La resistència no acaba amb l'assassinat dels líders"

L'estratègia a la Franja de Gaza queda ara exclusivament en mans del líder del grup islamista a l'enclavament, Yahya Sinwar, d'un perfil més radical que Haniyeh. "Han matat l'assenyat i han deixat el boig", resumia entre llàgrimes una palestina de Gaza entrevistada per l'agència EFE. A Sinwar se'l considera el cervell darrere els atacs en sol israelià del 7 d'octubre.

L'Iran ha convocat la comissió de seguretat nacional. La república islàmica, aliada política i sosté financer de Hamàs, ha assegurat que "el martiri" del líder de Hamàs enfortirà el vincles amb "Palestina i la resistència, a través d'una nota del Ministeri d'Exteriors. Israel no ha elevat de moment el nivell d'alerta militar. El secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, confia que la diplomàcia puga contindre una eventual escalada del conflicte a l'Orient Pròxim, que considera que no té per què ser "inevitable".

Qatar ha condemnat la mort de Haniyeh, que considera un "crim atroç" i ha pronosticat que "portarà la regió al caos i soterrarà les oportunitats per a abastir la pau". El govern de la Xina també ha rebutjat l'atac i ha advertit de la possibilitat es traduïsca en una recrudescència del conflicte a la regió, segons una nota del govern de Pequín difosa pels mitjans de Teheran.

Dos líders de Hamàs i Hezbol·là exterminats en 24 h

La notícia de la mort de Haniyeh arriba hores després que Israel s'haja atribuït l'assassinat en un atac a Beirut (Líban) d'un alt càrrec del grup xiïta Hezbol·là, Fuad Shukr, que considera "el cap militar de major rang" i un assessor pròxim del líder de l'organització Hassan Nasrallah. Hezbol·là ha reconegut que Shukr estava a l'edifici bombardejat, però encara no n'ha confirmat la mort. L'atemptat es produeix en represàlia per l'atac que va matar dotze xiquets dissabte a la ciutat drusa de Majdal Shams, en els alts del Golan ocupats per Israel.

Hezbol·là ha advertit que l'assassinat del líder de Hamàs incrementarà la "determinació" de les diferents faccions islamistes internacionals que lluiten contra Israel des de diversos fronts. El grup xiïta libanés participa d'una aliança informal antisionista capitanejada per Teheran, que ha obert fronts de batalla paral·lels al de la Franja de Gaza en els últims mesos. Des de fa mesos Tel-Aviv especula amb una invasió del Líban per a eliminar les faccions de Hezbol·là que ataquen el nord del país.

Un exprimer ministre forjat en el si de Hamàs

Haniyeh va nàixer en el camp de refugiats d'Al-Shati el 1962, una part de la Franja de Gaza que llavors ocupava Egipte. Va estudiar en la Universitat Islàmica de Gaza, on es va involucrar per primera vegada amb Hamàs, i es va graduar amb una llicenciatura en literatura àrab el 1987. Deu anys després va ser designat per a dirigir una oficina de Hamàs, des d'on va iniciar una carrera política que el va acabar portant al cim de l'organització.

Va encapçalar la llista de Hamàs que va guanyar les eleccions legislatives palestines del 2006, i es va convertir en el primer ministre palestí en un govern d'unitat nacional, que va compartir amb el secular Fatah del president Mahmud Abbas. Tanmateix, les desavinences entre les dos formacions va acabar amb l'expulsió de Fatah de la Franja i la presa de poder per la força dels islamistes en l'enclavament, que governen des del 2007.

Ismail Haniyeh va liderar Hamàs a la Franja de Gaza des del 2012 fins a febrer del 2017, quan el va reemplaçar Yahya Sinwar, a qui Israel considera el cervell dels atacs del 7 d'octubre i veritable líder del grup, amb l'última paraula en les recents negociacions, de moment infructuoses, per a la treva.