Israel aborda un alto el foc al Líban, però no dona treva a Gaza

El govern israelià ha acceptat la proposta estatunidenca per a un alto el foc al Líban, que suposa la retirada total de les seues tropes del país veí en seixanta dies, però no dona treva a la Franja de Gaza, on manté una dura ofensiva en el nord (amb més de 2.300 morts en cinquanta dies de setge).

Està previst que el Gabinet de Seguretat (que aglutina als principals ministres i a la cúpula de seguretat i intel·ligència d'Israel) es reunisca este dimarts per a discutir i aprovar l'acord. Una trobada que es pot prolongar fins a altes hores de la nit, per a donar el vistiplau a la proposta plantejada pel mediador dels EUA, Amos Hochstein, que va visitar tant el Líban com Israel la setmana passada.

La Casa Blanca ha optat per la cautela i el seu portaveu, John Kirby, ha subratllat que "les converses van ser constructives i van en una direcció molt positiva".

Una negociació en tres etapes

La proposta inclou tres etapes: una treva, seguida del replegament de les forces del grup xiïta libanés Hezbol·là al nord del riu Litani; una retirada total de les tropes israelianes del sud del Líban, en un termini de seixanta dies; i, finalment, negociacions entre Israel i el Líban sobre la demarcació de la seua frontera, que en l'actualitat és un límit fixat per l'ONU després de la guerra del 2006.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha mantingut este dilluns a la nit una reunió amb alguns ministres i funcionaris de seguretat per a abordar la proposta de l'enviat estatunidenc, en la qual es va acordar acceptar-la amb "algunes reserves".

Eixes reserves se centren en la seua exigència de mantindre "llibertat d'acció" per a emprendre accions militars dins del Líban si Hezbol·là trenca els termes de l'alto el foc i no actuen les tropes libaneses (que han de prendre el control de la frontera). El costat israelià ho considera fonamental per a garantir el retorn segur dels 60.000 residents del nord d'Israel, que continuen evacuats des de fa més d'un any.

Control internacional

L'acord també contempla la creació d'un organisme internacional, encapçalat pels Estats Units, per a supervisar el compliment de l'alto el foc, en el qual també estaran implicats altres quatre països, el Regne Unit, Alemanya, França, i previsiblement un quint país àrab.

La inclusió de França, potència occidental amb forta influència al Líban, ha sigut un dels elements que ha contribuït a desbloquejar l'acord, després de setmanes de tensió diplomàtica entre París i Israel. El president francés, Emmanuel Macron, ha proposat este octubre un embargament d'armes a Israel per a forçar-lo a una treva a Gaza i el Líban.

Els socis de coalició de Netanyahu, contra la treva

Abans de la trobada del Gabinet de Seguretat, Netanyahu té prevista una reunió amb els seus socis de coalició, on figuren els partits ultranacionalistes Sionisme Religiós i Poder Jueu, contraris a la treva tant al Líban com a Gaza.

El ministre de Seguretat Nacional, l'extremista Itamar Ben Gvir, ha insistit que Israel ha d'aconseguir la “victòria absoluta” i ha demanat a Netanyahu que detinga l'acord, postura similar a la que fa un any que planteja sobre Gaza. "L'acord no val ni el paper en el qual està escrit", ha indicat el ministre de Finances, el també ultradretà Bezalel Smotrich.

Els familiars dels ostatges de Hamàs demanen que la treva s'estenga a Gaza

Els familiars dels ostatges de Hamàs a Gaza han urgit al fet que l'acord en el nord s'estenga a Gaza: "Un acord sense el retorn dels ostatges significaria renunciar a una basa fonamental per a assegurar la seua llibertat".

"Com és possible un acord amb un grup que ahir ens va disparar 300 projectils, però no podem aconseguir un acord similar al sud? A Gaza tenim un centenar d'ostatges", ha afirmat el líder del partit d'esquerra Els Demòcrates, Yair Golan, que va ser subcap de l'Estat Major de l'Exèrcit d'Israel durant l'anterior guerra del Líban, el 2006.

Golan ha acusat Netanyahu de ser un "líder feble" sota pressió dels seus socis "nacionalistes extremistes", que estan bloquejant un acord per a tornar a ocupar Gaza.

Israel manté la seua dura ofensiva en tota la Franja, amb atacs que han causat més de 140 morts des del cap de setmana, i que es continuen acarnissant amb el nord, que suporta un setge de més de cinquanta dies, amb més de 2.300 morts, i les seues infraestructures arrasades.

Grups de drets humans veuen ací un intent de "netejar" el nord i forçar el desplaçament de població civil per a preparar-se per a ocupar la zona, com demanen obertament els partits ultradretans del govern. I una treva al Líban pot ser la "concessió" de Netanyahu per a mantindre les seues tropes a la Franja.