Israel adverteix Hezbol·là que està a punt de portar-los a "una escalada militar més àmplia" al Líban

El portaveu de l'exèrcit israelià, Daniel Hagari, ha acusat Hezbol·là de portar-los "a la vora d'una escalada militar més àmplia" al Líban, després que la milícia xiïta haja augmentat en nombre i intensitat els atacs cap a Israel en l'última setmana, amb el llançament de centenars de coets. Hagari ha advertit que la reacció "podria tindre conseqüències devastadores per al Líban i tota la regió". "Hezbol·là està posant en perill el futur del Líban, perquè puga convertir-se en un escut per a Hamàs", ha afirmat.

La situació està arribant a un punt crític que preocupa la comunitat internacional l'inici d'una guerra oberta. La Casa Blanca ha enviat un diplomàtic per mediar en el conflicte, després que fracassara l'intent de França de crear un grup internacional per a planificar el fi de les hostilitats.

A primeries de juny, l'exèrcit va anunciar que estava preparat per a iniciar una ofensiva massiva al país veí i des de llavors la tensió no ha fet sinó augmentar. L'intercanvi de foc va començar l'endemà de l'ofensiva sobre Gaza. Hezbol·là ha llançat més de 5.000 coets, míssils antitancs i drons explosius, que han augmentat en els últims dies, mentre que Israel no ha parat de bombardejar posicions de la milícia xiïta i altres grups armats, les últimes quatre este diumenge. Han mort més de 500 persones, totes del costat libanés (inclosos 90 civils) amb l'excepció de 25 israelians, deu d'ells civils.

Pauses humanitàries a Gaza amb l'oposició del govern

A la Franja de Gaza este dilluns hauria de començar la primera de les pauses humanitàries anunciades per l'exèrcit d'Israel al sud de l'enclavament, que s'ha topat amb l'oposició directa del primer ministre, Benjamin Netanyahu i dels ministres més radicals del seu govern, sustentat per la ultradreta. Durant la nit, les operacions militars han continuat en els termes habituals. Ha transcendit la mort de quatre persones, dos al barri de Tel al-Sultan de Rafah (sud) i dos més en l'atac a un edifici residencial de la ciutat de Gaza (centre). Els avions també han atacat una zona pròxima a l'hospital de campanya dels Emirats Àrabs Units.

Quan els atacs israelians ho permeten, la població de Gaza es reuneix per a resar entre les runes amb motiu de la Festa del Sacrifici. "Enguany no tenim animals per a sacrificar, estan sacrificant el nostre poble", diuen els fidels. Este diumenge el foc israelià va matar 41 palestins i va ferir-ne a altres 102, segons anuncia el butlletí diari del Ministeri de Sanitat de l'enclavament, controlat per Hamàs. La xifra total de palestins morts supera ja les 37.000 en els huit mesos d'ofensiva.

50.000 xiquets desnodrits a Gaza

L'exèrcit israelià va comunicar que les pauses "tàctiques" humanitàries arrancaran des de les 8 del matí a les 7 de la vesprada fins a un nou avís, si el govern ho permet. Netanyahu ha qualificat esta decisió d'intolerable i ha assegurat que els combats al sud de la Franja continuaran tal com s'havia planejat, el mateix que han manifestat els ministres més radicals del seu govern. "El que haja pres esta decisió és un ximple que hauria d'abandonar la seua posició", va escriure en el seu compte de X l'ultra Ben Gvir, que exerceix la cartera de Seguretat Nacional.

Estes pauses congelaran l'activitat militar des de l'encreuament de Kerem Shalom (un dels pocs en funcionament) i l'Hospital Europeu de Khan Yunis, també al sud, a través de la carretera de Saladí, a fi de facilitar l'arribada d'ajuda humanitària, que arriba amb comptagotes i en quantitats marginals. Este dissabte l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (Unrwa) va denunciar que més de 50.000 xiquets necessiten tractaments per "desnutrició aguda" a causa de les constants "restriccions israelianes a l'accés humanitari".

193 treballadors de la UNRWA assassinats

L'agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins (UNRWA) ha denunciat que Israel ha matat 193 dels seus treballadors a la Franja de Gaza des de l'inici de la guerra, la xifra més alta en la història de l'ONU, juntament amb una trentena de treballadors del servici d'emergències de la Mitja Lluna Roja Palestina.

65.000 refugiats a Rafah, que va arribar a acollir-ne 1'4 milions

La UNRWA també ha posat xifres a l'èxode forçat a Rafah. Assegura que només hi queden 65.000 gazians refugiats, quan fa sis setmanes la ciutat acollia 1,4 milions de persones, la majoria fugint de les zones de guerra de l'enclavament. La població actual de Rafah equival a menys del 6% de la qual va arribar a donar recer l'urbs, que abans de la invasió israeliana acollia unes 280.000 persones.

Israel vol castigar el suport a Palestina alçant assentaments a Cisjordània

El govern israelià ha anunciat estar estudiant "mesures per a enfortir" els assentaments en el territori palestí ocupat de Cisjordània, il·legals segons el dret internacional, en resposta als països que van reconéixer al maig Palestina com a estat. Els ministres ja han tingut una primera reunió i s'espera que sotmeten a votació les mesures, de les quals no han transcendit detalls, en la pròxima reunió de l'executiu. S'esperen també represàlies contra l'Autoritat Palestina, que governa de manera parcial Cisjordània, després de "les seues accions contra Israel en organismes internacionals", diu el comunicat.

El passat 22 de maig, el ministre de Finances d'Israel, el colon ultradretà Bezalel Smotrich, va proposar crear un assentament il·legal als territoris ocupats a Cisjordània per cada país que reconeguera unilateralment a l'estat palestí, després que Espanya, Irlanda i Noruega anunciaren que ho farien el dia 28.

Manifestacions massives contra Netanyahu a Tel-Aviv

L'executiu de Netanyahu s'enfronta a una altra setmana de protestes convocades pel moviment civil israelià, que exigeix la celebració d'eleccions anticipades abans del primer aniversari de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre. Diumenge van començat les primeres manifestacions, que continuaran este dilluns amb una marxa massiva davant de Parlament que espera convocar un milió de persones. En les primeres hores del dia els manifestants han bloquejat algunes de les principals autopistes del país.