Israel amenaça de retornar el Líban a "l'edat de pedra"

Vents de guerra a la frontera d'Israel amb el Líban. "Ací també aconseguiran la victòria", ha manifestat el primer ministre de l'estat jueu, Benjamin Netanyahu, després de presenciar les maniobres d'una brigada de l'exèrcit destinada a la regió. Els exercicis esdevenen una mostra de força davant Hezbol·là, el grup xiïta contra el qual combat a l'altra banda de la frontera. Esta mateixa nit, Tel-Aviv ha ferit almenys cinc civils en el llançament d'uns míssils contra un edifici de dos plantes de Nabatieh, al sud del Líban, però lluny de la frontera. Un episodi més de l'estira-i-arronsa que protagonitzen les parts i que ja ha causat més de 500 morts, la major part del costat libanés, des del començament de l'ofensiva israeliana a la Franja de Gaza, que va multiplicar el llançament de coets de la milícia xiïta.

"La comunitat internacional no pot sorprendre's si augmenta la tensió a la zona, ja que no ha fet pràcticament res per a contribuir a la plena seguretat dels residents d'Israel, malgrat les repetides violacions dels tractats i acords internacionals per part de Hezbollah", ha afirmat el president d'Israel Michael Herzog, apel·lant a uns acords que el seu país viola sistemàticament als territoris palestins. "Estem units en esta batalla. Restaurarem la pau i la tranquil·litat i reconstruirem", ha dit Herzog dirigint-se als més de 60.000 israelians evacuats de les comunitats del nord pròximes a la frontera.

Alguns analistes adverteixen que la guerra podria començar este estiu, si bé des de l'extint gabinet de guerra ja s'havia apuntat al fet que podria donar-se el pas al setembre. Fa una setmana, l'exèrcit va anunciar l'aprovació dels plans operatius per a una ofensiva en territori libanés.

El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, ha advertit que el seu exèrcit és capaç de retornar el Líban a "l'edat de pedra" durant un viatge a Washington, si bé ha matisat que Tel-Aviv vol esprémer la via diplomàtica abans que iniciar la guerra tota contra Hezbollah en el país veí.

Israel vol més bombes; els EUA, l'alto el foc

Els comunicats de Gallant i la Casa Blanca després de la reunió del ministre israelià amb l'assessor de Seguretat Nacional dels EUA, Jake Sullivan, evidencien la distància entre les prioritats dels socis diplomàtics, després de vora nou mesos de guerra i més de 37.000 palestins morts. Washington ha subratllat el suport d'Israel al seu pla d'alto el foc per a Gaza, mentre Tel-Aviv ha destacat avanços per a desbloquejar l'enviament de més bombes d'alt tonatge, que els EUA havia congelat pel potencial que tenen per a causar morts indiscriminades en zones d'alta densitat de població.

El pla d'alto el foc no acaba d'avançar, segons els Estats Units i Israel, per l'oposició del grup islamista palestí Hamàs. El grup islamista, responsable de l'atac del set d'octubre (1.200 persones mortes, 250 segrestades), retrau Tel-Aviv la falta de garanties per al cessament de l'ofensiva militar.

El pla Biden, encallat en la primera fase

La negociació continua encallada en l'acceptació de la primera part del pla presentat per Washington a les acaballes de maig, que contempla una pausa militar, la retirada de les tropes israelianes de zones densament poblades de Gaza i un nou bescanvi d'ostatges de per presoners palestins.

Esta fase es completaria amb l'entrada de 600 camions diaris d'ajuda humanitària. El portaveu de Seguretat Nacional, John Kirby, ha negat que s'estiga pressionant Hamàs amb l'ajuda humanitària i ha responsabilitzat del baix flux d'entregues actual a "bandes criminals" palestines que compliquen l'entrada pel pas israelià de Kerem Shalom. Tanmateix, en el transcurs de la guerra, l'exèrcit d'Israel ha bloquejat durant llargs períodes l'entrega d'ajuda, que ha patit nombroses accions de sabotatge per radicals jueus.