Israel estén les operacions terrestres als sud de la Franja, cap a on va desplaçar la població amb la promesa de seguretat
L'última jornada de bombardejos israelians ha sumat 316 morts palestins a la xifra de 15.500 víctimes que deixa l'operació militar a la Franja
No hi ha lloc segur a la Franja de Gaza. L'exèrcit israelià bombardeja posicions del sud de l'enclavament palestí, la part del territori on es concentren la població desplaçada pels atacs que han destruït les ciutats del nord. A la zona meridional de l'enclavament resideixen 1,7 milions dels 2,3 que té la Franja. Complir la recomanació d'Israel —traslladar-se al sud per a salvar la vida— no ha estalviat a centenars de milers de palestins la visita dels projectils de l'aviació i la marina de Tel-Aviv durant els prop de dos mesos que dura ja l'operació militar israeliana. Tanmateix, des de divendres, quan va expirar la treva, els bombardejos ja no són puntuals, sinó que se centren específicament en aquesta part del territori i al centre de la Franja. Només diumenge van matar a 316 palestins i van causar 664 ferits, segons dades facilitades a l'ONU per l'administració sanitària de Gaza.
Els atacs deixen imatges que semblen tretes d'una superproducció de Hollywood, com la destrucció de sis blocs d'habitatges, un per un, a la ciutat de Khan Yunis, entre el pànic dels veïns. A les xarxes s'ha fet viral la narració del bombardeig per la periodista Ruba Khaled, informant en directe entre plors de l'atac als edificis on hi ha el marit i els fills. Israel ha ordenat l'evacuació immediata de diversos sectors de la ciutat, equivalents al 20% de l'urbs i el trasllat cap a tres àrees pròximes al pas de Rafah, la frontera amb Egipte. L'ONU adverteix de la impossibilitat d'executar l'orde en un nucli urbà amb 117.000 residents que dona recer a 50.000 desplaçats del nord en 21 instal·lacions de les Nacions Unides.
La situació es complicarà encara més en les pròximes hores o dies: Israel ha anunciat que desplegarà la infanteria també al sud de l'enclavament palestí, on no havien arribat les tropes en l'ofensiva terrestre que va arrancar el 27 d'octubre. L'exèrcit anticipa que tindran la mateixa força que al nord, que ha destruït quasi per complet Gaza, la capital de l'enclavament.
Les comunicacions israelianes insisteixen a justificar els atacs en la destrucció de posicions de Hamàs. El grup islamista, que controla la Franja, acusa Tel-Aviv d'ampliar l'abast dels atacs a la població civil i d'afirmar "falsament" que hi ha zones segures quan "no han deixat ni un centímetre de la Franja sense bombardejar". En mig de la destrucció, Qatar continua mediant per a aconseguir una nova treva, mentre creix la pressió a Israel des dels Estats Units perquè separe els objectius militars dels civils.
Israel ha matat 15.520 persones, el 70% d'ells xiquets i dones, en l'operació militar contra Hamàs, que deixa també 41.316 ferits en l'enclavament. S'estima que 7.000 persones més continuen desaparegudes sota els enderrocs a què ha quedat reduït bona part de l'enclavament. La guerra ha deixat 1,8 milions de desplaçats a la Franja, el 80% de la població total, segons l'ONU.
Israel dona per morts 15 ostatges de Hamàs
La intervenció militar de Tel-Aviv respon a l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, quan les milícies islamistes van assassinar 1.200 persones i en van segrestar altres 240, de les quals se n'ha alliberat un centenar durant la setmana de treva. Ara mateix, la represàlia israeliana ha multiplicat per deu la xifra de morts en la incursió de Hamàs.
El govern d'Israel ha confirmat aquest dilluns la mort de 15 dels 137 ostatges que Hamàs manté captius, després de valorar la informació d'intel·ligència i les evidències recol·lectada per les tropes desplegades en la Franja, així com la informació facilitada per les persones alliberades durant la treva. Així les coses, encara quedarien 122 ostatges amb vida a Gaza, segons les xifres del govern israelià.
