Israel anticipa una nova fase de la guerra "més selectiva" que durarà "almenys" sis mesos més

Israel prepara les tropes per a una "tercera fase" de la guerra a la Franja de Gaza. La incursió bèl·lica es prolongarà "almenys sis mesos" més i suposarà una reorganització d'efectius materials i sobretot humans, segons els portaveus militars. Els prop de tres mesos de conflicte han tingut un fort impacte en la població i l'economia israeliana. Tel-Aviv anticipa una etapa de "menor intensitat" amb "atacs més concentrats des d'aire i terra", una afirmació que assumeix la que els actuals no ho són, com revelen cada dia les imatges de civils morts. En tot cas, la nova etapa permetrà una menor presència de soldats "exposats a ser objectius de cèl·lules terroristes", desconvocar part dels 360.000 reservistes mobilitzats després de l'atac de Hamàs (1.200 morts, 240 segrestos) del 7 d'octubre. Una part important de la força laboral activa del país, que fa 88 dies que està enfocada només en el conflicte.

Sobre l'endemà de la Franja, quan acabe l'operació militar, hi continua el debat en el si del govern de Benjamin Netanyahu. Els ministres de l'extrema dreta defensen la recolonització de part de la Franja, on els bombardejos han expulsat els palestins. El titular de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, ha demanat promoure "l'emigració" dels palestins perquè els colons jueus, que se'n van anar de l'enclavament el 2005, tornen a la Franja. Mentre les autoritats israelianes han dit en diverses ocasions que el desplaçament intern (el 85% de la població, 1,9 milions) serà temporal, els grups d'ultradreta israelians i ministres del govern, com Ben Gvir o el titular de Finances, Bezalel Smotrich, aposten per traure els palestins de la Franja per a recolonitzar el territori.

Els bombardejos israelians han reduït a enderrocs bona part del teixit urbà de l'enclavament i han arrasat la infraestructura civil, assolant escoles i inutilitzant hospitals. L'operació també ha destruït camps i milers de comerços, i ha augmentat la incertesa sobre la possibilitat de reactivar la tímida economia gaziana, quan supere l'estrés de la guerra i les morts. Les bombes i els projectils israelians han matat prop de 22.000 persones a l'enclavament des del 7 d'octubre (la majoria dones i menors) i n'han ferit més de 56.000. El recompte inclou les 156 persones mortes en les últimes 24 hores així com el personal humanitari i sanitari i els més de cent periodistes assassinats.

El conflicte armat s'ha escampat més enllà de les fronteres de Gaza. Els soldats d'Israel han matat quatre presumptes "terroristes" palestins en una batuda a la veïna Cisjordània, on les tropes de Tel-Aviv lliuren una guerra no declarada amb milicians islamistes. Són les primeres morts palestines de 2024 al territori, que viu la pitjor escalada de violència des de la Segona Intifada. El 2023 van morir 528 persones, la majoria milicians però també civils, inclosos 112 menors. En paral·lel al front de Cisjordània, l'exèrcit jueu ha tornat a atacar posicions de Síria, en resposta a un nou llançament de coets i ha matat tres milicians de Hezbol·là en un intercanvi de foc al Líban.

El Suprem tomba la llei que atorgava més poder a l'executiu a costa del judicial

A la guerra externa Israel suma ara la incertesa pel conflicte polític intern. El Tribunal Suprem ha anul·lat una de les lleis clau de la controvertida reforma judicial que el govern de Benjamin Netanyahu va aprovar al juliol, que llevava capacitat al poder judicial per a revisar i revocar decisions governamentals.

Per una ajustada majoria de huit de quinze jutges, el Suprem ha sentenciat que la llei derrocada "causa un mal greu i sense precedents a les característiques fonamentals d'Israel com a Estat democràtic". La decisió és un colp al pla de reforma de la coalició dretana de Netanyahu, que segons els detractors soscavaria la divisió de poders i la independència de la justícia a Israel. La tramitació, a l'inici de la guerra a Gaza, va traure al carrer milers d'israelianes en un moviment de protestes de dimensió històrica al país. Alguns membres del govern de Tel-Aviv —considerat el més dretà de la història d'Israel i amb presència de la ultradreta— van amenaçar en el seu moment de no acatar una sentència com aquesta.

La disposició legal ara anul·lada es va aprovar com a esmena a una de les lleis bàsiques d'Israel, normes fonamentals que regeixen l'Estat, que des que es va fundar el 1948 no té constitució.