Israel no aprovarà més combois humanitaris de la Unrwa al nord de Gaza, castigat per la fam

Israel no aprovarà més combois humanitaris de l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (Unrwa) al nord de la Franja de Gaza, la part de l'enclavament més castigada per la fam. La notícia l'ha confirmada el comissionat general de l'agència de l'ONU, Philippe Lazzarini. En un comunicat ha recordat la Unrwa, és "el principal sosté" per a més de dos milions de desplaçats interns per la guerra i l'únic que pot proporcionar "assistència vital" al nord, que concentra les morts per desnutrició.

El comissionat ha advertit que si s'impedeix a Unrwa complir el seu mandat humanitari a Gaza, "molts més moriran de fam, deshidratació i falta de refugi". La meitat de la població de la Franja està en risc imminent de fam, segons un recent informe de l'ONU.

La decisió coincideix amb l'augment de la pressió internacional perquè Israel permeta l'entrada de més ajuda humanitària a la Franja. La població palestina es mor de fam mentre Tel-Aviv manté parats desenes de camions amb aliments, medicines i carburant per als grups electrògens dels hospitals a la frontera. L'obstruccionisme israelià ha neutralitzat els passos humanitaris per carretera, la qual cosa ha obligat a activar l'ajuda per l'aire i iniciar una ruta marítima, que va estrenar l'Open Arms.

El govern de Tel-Aviv ha anunciat la intenció d'expulsar a la Unrwa de la Franja, entre greus acusacions d'infiltració terrorista. Va llançar una acusació general contra els 30.000 empleats després d'assenyalar que presumptament dotze van participar en els atacs de Hamàs del 7 d'octubre. L'agència els va despatxar preventivament. Les conclusions preliminars de la investigació interna, a càrrec de l'exministra francesa d'Exteriors Catherine Colonna, han avalat la neutralitat de l'agència, tot i assenyalar "àrees crítiques".

La falta de proves esgrimida per Israel ha fet que la majoria dels països occidentals que retiraren el finançament a la Unrwa hagen anunciat que el reprendran. Altres, com Espanya, Dinamarca i Bèlgica mai donaren credibilitat a les acusacions, fins al punt d'haver augmentat les aportacions per a pal·liar el colp financer.

Macron adverteix Netanyahu de crims de guerra

Un dels països més matiners a suspendre les aportacions a la Unrwa va ser França. Però el president Emmanuel Macron han endurit el discurs en les últimes setmanes a la vista de la situació humanitària i a la fugida avant del govern de Tel-Aviv. Macron s'ha pronunciat contra l'anunciada ofensiva terrestre sobre Rafah, l'extrem sud de la Franja on s'amunteguen més d'un milió de palestins desplaçats per la pressió militar d'Israel i ha advertit al primer ministre Benjamin Netanyahu, en una conversa telefònica, que cometrà un crim de guerra si força el desplaçament dels palestins.

Macron ha insistit Netanyahu que el futur passa per un Estat palestí i sota la responsabilitat de l'Autoritat Palestina, solució que, de moment, Tel-Aviv rebutja. També l'ha reclamat que reactive, de manera urgent, els passos terrestres d'ajuda humanitària. El president francés, que ha repetit la crida a un alto el foc "immediat i durador" ha avançat a Netanyahu que portarà al Consell de Seguretat de l'ONU un projecte de resolució per a aconseguir-lo i per a "establir les bases d'una solució política duradora del conflicte".

Setge a tres hospitals i la confiscació de terres a Cisjordània

Mentre alguna cosa passa en el terreny diplomàtic, Israel continua fent camí. En el camp militar, l'Exèrcit manté el setge sobre l'Hospital d'Al-Shifa de la ciutat de Gaza i l'ha estés a dos centres hospitalaris més de Khan Yunis (zona sud), el Nasser (Khan Yunis) i l'Al-Amal. La Mitja Lluna Roja assegura que els blindats envolten els recintes. Informa d'atacs d'artilleria, morts de civils per trets, la demolició d'edificis i estructures sanitàries i batudes militars en espais plens de malalts i personal sanitari.

En paral·lel, Israel ha expandit la colonització il·legal de territoris a la Cisjordània ocupada. La UE ha condemnat la usurpació de 800 hectàrees de sòl palestí a la vall del Jordà que considera la confiscació més gran de terres des dels acords d'Oslo del 1993. El govern de Tel-Aviv ha declarat els territoris com a territori d'Israel. Deixaran de ser propietat privada dels palestins i s'arrendaran als colons per a expandir els assentaments.