Israel arenga les tropes en la frontera de Gaza: "Prompte la veureu des de dins"

Israel es prepara per a entrar en qualsevol moment a la Franja de Gaza. Quasi dues setmanes després de l'atac brutal que el moviment islàmic Hamàs va llançar per diversos fronts en territori israelià, els tancs de l'exèrcit s'acumulen i patrullen per la frontera, a l'espera que el govern de Benjamin Netanyahu done l'orde per a consumar la invasió terrestre de l'enclavament palestí. Aquest dijous, el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, va desplaçar-se fins a un dels punts en què es concentraven tropes d'infanteria i va arengar els soldats amb un discurs combatiu que dona alguna pista que l'anunciada ofensiva terrestre contra Gaza, territori controlat per Hamàs des de 2006, podria començar prompte. "Ara veieu Gaza de lluny, prompte la veureu des de dins", va proclamar. Si es consuma aquest escenari entraríem en una nova fase de la contesa, amb tropes israelianes dins de la Franja i enfrontaments cos a cos i casa per casa.

Israel va declarar la guerra a la milícia palestina Hamàs el passat 7 d'octubre, quan uns 2.000 pistolers del grup armat —considerat terrorista pels Estats Units i la Unió Europea— s'infiltraren en territori hebreu i atacaren desenes de comunitats pròximes a la Franja de Gaza. Van matar vora 1.400 civils i segrestar unes 200 persones que encara retenen com a ostatges. És l'agressió més mortífera dels últims cinquanta anys en el país hebreu.

En represàlia, la resposta israeliana ha sigut implacable, amb un desplegament militar enorme en la frontera amb l'enclavament palestí i bombardejos incessants per l'aire. Almenys 3.785 palestins han perdut la vida a causa dels atacs israelians, segons el Ministeri de Sanitat palestí, entre els quals hi ha més de 1.500 xiquets i un miler de dones. La nova xifra de víctimes mortals inclou les 477 persones mortes en la massacre de l'hospital Al-Ahli, l'autoria del qual continua sense estar clara perquè els dos bàndols es culpen mútuament de l'ocorregut. A més, hi ha 12.500 ferits i es pensa que unes 1.300 persones podrien estar soterrades entre les runes de les cases esfondrades pels projectils.

La de dijous a divendres ha tornat a ser una nit de bombardejos en la Franja de Gaza. Les forces de defensa d'Israel han colpejat més de cent objectius de Hamàs i han neutralitzat Mohamed Abu Odeh, un agent naval que va participar en l'agressió letal del passat 7 d'octubre, segons ha informat un portaveu militar. Entre les infraestructures clau atribuïdes al moviment islamista que han sigut fulminades destaca un túnel subterrani, magatzems d'armes i dotzenes de centres de comandament operatiu. A més, s'han destruït béns i armes localitzades en una mesquita del barri de Jabalia, que els "terroristes de Hamàs" utilitzaven com a lloc d'observació i base d'operacions, ha agregat el portaveu israelià.

Més al nord, en la frontera amb el Líban, la tensió és també creixent. Les autoritats israelianes han ordenat aquest divendres l'evacuació d'una nova ciutat pròxima, Kiryat Shmona, a deu quilòmetres del país àrab. En els últims dies s'han produït en aquest enclavament, on viuen vora 23.000 persones, intercanvis intensos de foc amb el grup xiïta Hezbol·là i altres milícies palestines. "L'Autoritat Nacional de Gestió d'Emergències (NEMA) del Ministeri de Defensa i les Forces de Defensa d'Israel anuncien l'evacuació dels residents de la ciutat del nord de Kiryat Shmona a cases d'hostes subsidiades per l'Estat", ha informat un comunicat conjunt d'ambdues institucions.

Hezbol·là, organització militar i política potent del Líban i un dels majors enemics d'Israel, va reivindicar la vespra un llançament de míssils antitancs i diversos atacs contra objectius militars israelians. I, paral·lelament, les brigades d'Al-Qasam, braç armat de Hamàs, s'atribuïren el llançament d'una trentena de coets des del sud del país musulmà, que deixaren a Kiryat Shmona tres ferits. Aquesta ciutat passa així a sumar-se a la llista de poblacions desallotjades en els voltants de la línia divisòria amb el Líban. La zona viu ara el pic de tensió més alt des de la guerra que en 2006 va lliurar l'exèrcit israelià contra Hezbol·là. Les hostilitats es van reprendre just l'endemà que començara el conflicte a Gaza entre Hamàs i les milícies islamistes de la Franja.

En resposta als atacs de Hezbol·là, Israel ha colpejat amb artilleria i des de l'aire objectius del moviment paramilitar libanés al llarg de tota la frontera, infraestructura i llocs d'observació. En l'últim any, aquest grup armat ha guanyat una presència notable sobre la Línia Blava, la divisòria de separació establida i controlada per l'ONU des de 2006. Els últims tretze dies d'escalada bèl·lica a la frontera han deixat almenys trenta morts: 5 a Israel —4 soldats i un civil— i almenys 25 al Líban, inclosos 8 civils —entre ells un càmera de l'agència Reuters—, 12 membres de Hezbol·là i 5 integrants de milícies palestines.