Directes
Ara en la televisió
ZOOM

La guerra entre Israel i Hamàs ja deixa més de 1.100 persones mortes

Més de 700 israelians i 400 palestins han perdut la vida en les últimes jornades sagnants

Una dona palestina camina entre els enderrocs de la Torre Watan de la ciutat de Gaza / Mohammed Salem
À Punt NTC @apuntnoticies
08 d'octubre 2023 - 10:21 Actualitzat: 11 d'octubre 2023 - 16:33

Israel ha continuat l’ofensiva contra Gaza com a represàlia per l’operació duta a terme aquest dissabte pel braç armat de Hamàs, les Brigades d'Al-Qasam. A més, l’exèrcit israelià ha bombardejat una infraestructura que assegura que és de Hezbol·là en l’àrea en disputa de les granges de Sheba, una zona ocupada per Israel en la confluència de les fronteres de Líban i Síria. L’organització islamista havia llançat prèviament morters cap a Israel “en solidaritat” amb el poble de Palestina.

Pel que fa a Gaza, segons fonts palestines, almenys cinc edificis han quedat derruïts per bombardejos israelians i els hospitals estan en estat d'emergència per la situació. Per part seua, l'exèrcit israelià ha informat que les seues forces estan atacant "objectius pertanyents al grup islamista palestí Hamàs" en la zona, sense proporcionar més detalls. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va instar la població palestina a abandonar la franja de Gaza i va advertir que reduiria "a enderrocs" els amagatalls dels milicians.

Quant a les víctimes mortals en les últimes hores, almenys 700 israelians i almenys 413 palestins han mort d'acord amb l'última actualització de dades de les fonts oficials. La xifra de ferits és, ara per ara, de 2.245 per part d'Israel, almenys 350 d'ells en estat greu, i més 2.300 entre els palestins.

Abast de l'ofensiva terrestre de Hamas / Miguel Ángel Reino

Les tropes israelianes han recuperat el control de 29 punts d'Israel que Hamàs va prendre aquest dissabte, però els combats contra milicians d'aquest grup encara continuen en huit punts, ha confirmat aquest diumenge el portaveu de l'exèrcit d'Israel, Richard Hecht.

Netanyahu ha afirmat en un missatge compartit en les xarxes que l'estat d'Israel s'està "embarcant en una guerra llarga i difícil", que ha assegurat que ha imposat Hamàs. D'altra banda, el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, que governa en zones reduïdes de la Cisjordània ocupada i no té control sobre Gaza, ha demanat que acabe "l'actual escalada israeliana" en una telefonada amb el secretari d'Estat estatunidenc, Antony Blinken.

Un grup de palestins inspeccionen una mesquita destruïda per un atac israelià a Khan Younis, al sud de Gaza / Ibraheem Abu Mustafa

Israel evacua les comunitats pròximes a Gaza

L'Exèrcit israelià ha anunciat que les seues tropes estan evacuant els residents de 24 comunitats pròximes a Gaza. "Les comunitats adjacents a la tanca de seguretat estan sent evacuades actualment i, segons l'avaluació de la situació, s'ha demanat als civils que evacuen les seues llars", ha informat un portaveu de les Forces de Defensa d'Israel.

Diverses d'aquestes comunitats han sigut alliberades per les tropes israelianes en les últimes hores després d'haver sigut totalment o parcialment ocupades per milicians de Hamàs que es van infiltrar durant l'atac sorpresa d'aquest dissabte.

Assassinen dos turistes israelians i el guia a Egipte

El ministeri d'Afers Estrangers d'Israel ha informat sobre l'assassinat de dos turistes israelians i el seu guia egipci a Alexandria aquest diumenge. Una altra persona egípcia ha resultat ferida, en un atac contra israelians que no es produïa feia dècades al país.

El tiroteig va tindre lloc en la zona turística de la Columna de Pompeu, al districte d'Al-Mansheya, i va ser perpetrat per un membre encarregat de la seguretat de la zona. De moment, es desconeixen els motius que van portar el policia a disparar contra el grup de turistes.

Jordània tanca el pas fronterer amb Israel

Per la seua banda, les autoritats jordanes han anunciat aquest diumenge la suspensió del trànsit de passatgers i càrrega, tant d'anada com de tornada, a través del pont Rei Hussein, el principal pas fronterer entre el regne haiximita i Israel.

Jordània, que manté relacions amb Israel des del 1994 i té responsabilitat en la gestió de l'Esplanada de les Mesquites de Jerusalem, ha demanat frenar l'escalada a Gaza i els seus voltants. Les autoritats jordanes han alertat de les greus repercussions de la violència, que tenen el seu origen en "les agressions i violacions israelianes a Cisjordània contra el poble palestí", al qual Israel "priva dels seus drets".

Reunió d'emergència de l'ONU

El Brasil, que exerceix la presidència del Consell de Seguretat de l'ONU, ha convocat aquest diumenge una "reunió d'emergència" de l'òrgan per la greu escalada de violència entre Israel i els Territoris Palestins. La reunió del màxim organisme de decisions de l'ONU serà a porta tancada i els quinze integrants de l'ens, entre els quals hi ha Rússia i la Xina, abordaran "la situació al Pròxim Orient, incloent-hi la qüestió palestina".

Un conflicte amb setanta-cinc anys d'història

El conflicte araboisraelià ve de lluny. Ja dura setanta-cinc anys, inclou cinc guerres, dues intifades i una violència sempre latent.

Línia del temps del conflicte araboisraelià

En el 1948 es va crear l'Estat d'Israel i començà la guerra araboisraeliana. El conflicte armat s'allargà més d'un any, fins que finalment es va signar un armistici el 20 de juliol de 1949. I el 1956 va tindre lloc la Guerra del Sinaí, en què Israel, conjuntament amb el Regne Unit i França, va atacar Egipte, després que aquest decidira nacionalitzar el canal de Suez.

Més d'una dècada després, el 1967, esclata la guerra dels Sis Dies, que va influir decisivament en el tauler polític de la zona. Israel va atacar preventivament les tropes àrabs, que van patir una derrota aclaparadora. La revenja àrab es va fer esperar, però el 1973 va tindre lloc la guerra de Yom Kippur, esperonada pel president egipci Anwar el-Sadat, que volia aconseguir una posició avantatjosa per a negociar amb els israelians.

El 1987 esclata la primera intifada, una revolta palestina en els territoris ocupats de Gaza i Cisjordània contra les forces israelianes i les seues polítiques d'asfíxia.

Un punt d'esperança es projecta el 1993, quan es firmen els Acords de Pau d'Oslo, en una encaixada de mans entre Isaac Rabin i Yasser Arafat amb Bill Clinton com a amfitrió. Una pau que mai han respectat.

El 2000 arriba la segona intifada, amb atemptats contra la població civil israeliana que tenien les seues represàlies per part dels israelians.

I després d'un any de tensions de més o menys gravetat, arribem al 7 d'octubre de 2023, amb la guerra que aquest dissabte ha esclatat entre Israel i el grup islamista de Hamàs.

Guerra Israel-Gaza

També et pot interessar