Israel ataca una escola de Gaza i rep un centenar de coets a Haifa en el primer aniversari de la guerra
Tel-Aviv envia una tercera divisió al Líban, mentre manté els bombardejos sobre Beirut, que Hezbol·là ha contraatacat amb una pluja de projectils sobre Haifa
Israel ha anunciat atacs contra "objectius terroristes" en tota la Franja de Gaza, inclòs l'hospital Shuhada al-Aqsa de Deir al-Balah quan es compleix el primer aniversari de la massacre de Hamàs, a la qual Tel-Aviv va respondre amb una ofensiva per terra, mar i aire que ha matat milers de gazians i ha destruït l'enclavament palestí.
L'exèrcit jueu justifica els nous atacs en l'intent de "frustrar amenaces immediates". La vespra havia matat 45 palestins i n'havia ferit 256 després de bombardejar una altra escola i una mesquita, també en Deir al-Balah.
Coincidint amb l'efemèride, Israel ha denunciat el llançament d'un centenar de coets i drons contra Haifa, la ciutat més gran del nord, des del Líban, país a què ha estés la guerra, ara en l'intent d'exterminar les milícies de Hezbol·là. El grup xiïta ha confirmat l'autoria de l'atac, que ha causat almenys sis ferits, segons fonts sanitàries. Tel-Aviv també assegura haver interceptat "dos aparells aeris sospitosos llançats" des del sud cap a Tel-Aviv, que ha reivindicat Hamàs.
El 7 d'octubre del 2023 milicians de Hamàs van travessar la frontera des de la Franja Gaza a Israel, on efectuaren un seguit d'atacs a quibuts i un festival de música. El resultat, 1.200 morts i 250 segrestats, 95 dels quals continuen captius. Israel ha reaccionat aplicant la màxima força de combat contra l'enclavament palestí, on més del 60% de les edificacions han sigut destruïdes o estan seriosament danyades, inclosa tota la infraestructura civil, com escoles i hospitals.
L'ofensiva militar, inicialment explicada com una persecució contra Hamàs i altres grups, com la Jihad Islàmica, no ha distingit entre milicians i població civil. Els atacs han matat almenys 41.870 palestins, entre els quals hi ha 14.000 xiquets i una xifra similar de dones. Centenars de professionals sanitaris i més de cent periodistes han mort com a resultat dels projectils israelians. A més, hi ha vora 10.000 persones que es donen per mortes sota els enderrocs. El Ministeri de Sanitat de l'enclavament, que gestiona la branca administrativa de Hamàs, parla de vora 100.000 ferits, entre els quals hi ha milers d'amputats, la majoria sense anestèsia. Altres 700 palestins han mort en les operacions de l'exèrcit israelià a la Cisjordània ocupada.
De l'altre costat, l'exèrcit d'Israel ha informat de la mort de més 700 soldats en l'ofensiva a la Franja de Gaza, 380 el mateix 7 d'octubre i 346 en l'any de combats a l'enclavament. Onze militars més han perdut la vida en l'ofensiva terrestre sobre el Líban, els dos últims este dilluns, una xifra que Hezbol·là eleva a 25. En l'intercanvi de foc previ a la frontera van morir vora 550 persones del costat libanés, un centenar d'ells civils, i 46 persones al nord d'Israel, 22 d'ells militars i 24 civils (inclosos els 12 menors morts en l'atac als Alts del Golan ocupat).
El govern espanyol ha emés un comunicat en què subratlla "la seua més categòrica condemna als atroços atemptats terroristes de Hamàs del 7 d'octubre". El missatge té lloc hores després que Tel-Aviv acusar Espanya d'haver-se convertit en un "paradís" per a expressar l'odi cap a Israel i incitar a la destrucció del país, per la celebració d'un acte de l'organització palestina Masar Badil, que vincula amb el terrorisme. Les relacions diplomàtiques entre els dos països viuen el pitjor moment de la seua història, arran del reconeixement de Madrid a la solució dels dos estats, que el govern de Benjamin Netanyahu qüestiona, com a via de pacificació de la regió. En la mateixa solució han insistit, entre d'altres, el canceller alemany Olaf Scholz, que ha reiterat el suport a la persecució militar d'Israel contra Hamàs.
També ha recordat la data el PP. El vicesecretari institucional del PP i vicepresident del Partit Popular Europeu, Esteban González Pons, ha defensat que és un dia "per a recordar les víctimes" i ha criticat que a Espanya "alguns continuen donant suport als terroristes".
Israel bombardeja Beirut i envia una nova divisió al Líban
La invasió militar a la Franja de Gaza va reactivar l'intercanvi de foc a la frontera entre Israel i el Líban, que ha escalat fins a la situació de guerra. Tel-Aviv ha envaït amb tropes el sud del país, com ja va fer en diferents episodis en el passat, i manté una campanya de bombardejos que ha escapçat Hezbol·là i que està destruint la perifèria de Beirut. El ministeri de sanitat del Líban ha informat de l'assassinat de deu bombers per un projectil israelià mentre apagaven un foc al municipi de Bint Jbeil, al sud del Líban.
En els atacs d'este diumenge, l'exèrcit de Tel-Aviv va matar almenys 23 persones. En les dos últimes setmanes, n'ha assassinat més de 2.000 i ha causat el desplaçament d'1,2 milions de libanesos.
L'Exèrcit israelià ha anunciat l'enviament d'una tercera divisió al sud del Líban, per a reforçar l'operació terrestre. L'anunci té lloc després de confirmar la mort de dos soldats d'infanteria en els combats posteriors al començament de la invasió terrestre.
