Israel autoritza noves vies d'ajuda després d'una telefonada de Biden i l'aprovació d'un enviament d'armes dels EUA
Tel-Aviv activa l'alerta màxima pel risc d'un atac a gran escala dels grups satèlits de l'Iran en revenja per la mort d'un dels líders de la Guàrdia Revolucionària en el bombardeig israelià sobre Damasc
Israel ha accedit a obrir noves vies per a fer efectiva l'entrega d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza. Permetrà els enviaments a través del port d'Ashdod, al sud del país, i per l'encreuament d'Erez, que dona accés directament al nord de l'enclavament palestí. A més, autoritzarà un flux més gran a l'encreuament de Kerem Shalom, al sud, per on entra l'ajuda que es canalitza per la veïna Jordània.
El govern de Tel-Aviv ha anunciat la decisió després d'una telefonada del president dels Estats Units, Joe Biden, al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Segons els portaveus de la Casa Blanca, durant la conversa, Biden ha demanat a Netanyahu un alto el foc immediat per a millorar la situació humanitària i protegir la població civil.
La realitat dels fets contradiu la presumpta pressió diplomàtica de Washington per la seguretat dels palestins. Perquè poc després de la conversa telefònica, el govern de Biden ha autoritzat la transferència de més de mil bombes de 220 quilos i d'un miler d'artefactes explosius més menuts. La notícia s'ha conegut enmig de veus cada vegada més crítiques d'alguns legisladors perquè es restringisca o es condicione l'ajuda militar. Un debat que també està prenent força al Regne Unit. Moltes de les bombes amb què Israel ha matat bona part dels 33.000 palestins morts en l'ofensiva militar a Gaza són de fabricació estatunidenca.
Alerta màxima a Israel per l'amenaça de l'Iran
Aquests enviaments d'armes coincideixen amb una nou temor a l'estat jueu. Israel ha activat l'alerta màxima per les represàlies anunciades de l'Iran per l'atac de dilluns contra el consolat iranià a la capital de Síria, que va matar 13 persones, entre les quals hi havia un dels principals líders de la Guàrdia Revolucionària de Teheran.
Entre els escenaris que contempla Tel-Aviv hi ha atacs amb míssils i drons per part de grups que compten amb el suport de l'Iran, el Líban, Síria, l'Iraq i Iemen, com Hezbol·là, que ja ha protagonitzat intercanvis de foc recurrents des del començament de la invasió de Gaza. Israel també especula amb el llançament de míssils balístics directament des de l'Iran, una situació que encara no s'ha produït i podria situar l'escalada bèl·lica en un nivell desconegut i conduir a l'expansió del conflicte en el conjunt del Pròxim Orient.
De moment, l'exèrcit israelià ha suspés els permisos de vacances de les tropes i ha incrementat el personal i nombre de reservistes que serveixen en les forces aèries. Com a precaució addicional, també ha començat a alterar deliberadament el servei de GPS al centre del país per a previndre possibles atacs.
El president de l'Iran, Ebrahim Raisi, i el líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, van llançar una clara amenaça a Israel després de l'atac de dilluns. En el bombardeig al cònsol de Damasc va morir Mohamed Reza Zahedi, comandant de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària iraniana per a Síria i el Líban. Va ser el pitjor colp al cos militar d'elit —una mena d'intel·ligència que organitza operacions extraterritorials— després de la mort de Qasem Soleimani, el general iranià que encapçalava la Força Quds, assassinat pels EUA el 2020 en un bombardeig a l'Iraq.
