La Guerra de Gaza compleix un mes, amb la Franja partida en dos, la capital cercada i 11.000 morts
Les organitzacions humanitàries denuncien que cada deu minuts un xiquet palestí mor a la Franja, on en tres dies s'esgotaran els aliments bàsics
L'exèrcit israelià ha assegurat posicions al llarg de la costa de la Franja, que ja està pràcticament dividida en dos, entre el nord i el sud. Afirma tindre completament assetjada la ciutat de Gaza, la capital de l'enclavament, on no afluixen els bombardejos, tot i la pressió internacional per a permetre pauses humanitàries. Les forces de defensa de Tel-Aviv han llançat 450 atacs en les últimes hores i continuen impedint l'entrada d'ajuda humanitària a la ciutat. L'última jornada de bombardejos sobre la Franja ha matat més de 200 palestins. La guerra de Gaza compleix ja un mes. En els trenta dies que han passat des de la incursió de Hamàs del set d'octubre han mort 11.000 persones. Les 1.400 que van assassinar les milícies islamistes i els 9.700 palestins que ha matat la resposta militar israeliana a la Franja. 4.000 són menors d'edat. Segons la UNESCO un xiquet perd la vida a la Franja cada deu minuts pels atacs de Tel-Aviv, que han causat 30.000 ferits i han forçat el desplaçament d'1,7 milions de persones en un enclavament devastat, on l'ajuda humanitària entra amb comptagotes. Des del 21 de setembre, quan es va habilitar el pas de Rafah (Egipte) han entrat 451 camions a la Franja, una minúscula ajuda per a les necessitats dels 2,4 milions de persones que hi viuen al territori, sotmés des de fa una dècada al setge d'Israel.
Ni aigua, ni llum ni internet
La Franja continua sense aigua, llum ni internet. Es menja una vegada al dia. El programa mundial d'aliments de l'ONU adverteix que productes bàsics com l'arròs, l'oli vegetal i les llegums s'esgotaran en un màxim de tres dies. L'Agència de les Nacions Unides per als refugiats denuncia una altra apagada de les telecomunicacions a la Franja, la tercera en els últims deu dies. Convertits en refugis, els hospitals continuen al límit de la seua capacitat per a la seua funció principal: atendre ferits i malalts, condicionada per la reducció al mínim dels subministraments, que arriben amb comptagotes pel pas de Rafah. Aquest dilluns, la Força Aèria de Jordània ha fet arribar ajuda mèdica urgent en paracaigudes, per a les necessitats crítiques de l'hospital de campanya jordà de la Ciutat de Gaza.
Israel facilitarà moviments cap al sud de la Franja
El comandament militar israelià ha anunciat que continuarà permetent moviments de civils del nord cap al sud de la Franja, on la intensitat dels bombardejos és menor. Aquest diumenge l'exèrcit va activar la possibilitat durant quatre hores per la carretera de Saladí, l'artèria principal de l'enclavament, que controlen els tancs d'Israel. El corredor humanitari va omplir la via de carros, cavalls, rucs i bicicletes, si bé la gran majoria va fer el trajecte a peu. Els que han fet el recorregut parlen d'una comitiva plena d'ancians, ferits i malalts i d'un trajecte esguitat de cadàvers i extremitats amputades.
La tensió a Gaza es projecta també a la veïna Cisjordània (més de cent palestins morts des del començament de la guerra) i arriba a Jerusalem. La policia israeiliana ha matat un adolescent palestí de 16 anys que ha apunyalat dos agents en un dels controls d'accés a la Ciutat Vella, en la meitat est ocupada de la ciutat.
Tres de cada quatre israelians volen la dimissió de Netanyahu
L'ofensiva israeliana sobre la Franja de Gaza no ha fet augmentar la popularitat del primer ministre Benjamin Netanyahu. Molts israelians el fan responsable dels atacs perpetrats per Hamàs el 7 d'octubre. El cap de setmana, centenars de persones van travessar les barreres policials de la residència de Netanyahu, enmig d'una ira generalitzada per l'errada en seguretat que va permetre la incursió mortal de Hamàs contra les comunitats pròximes a la Franja. Netanyahu no ha acceptat la responsabilitat pels fracassos que van permetre l'atac sorpresa en què els milicians de Hamàs van matar més de 1.400 persones i van fer almenys 240 ostatges. Segons les últimes enquestes, més de tres quartes parts dels israelians creuen que Netanyahu hauria de dimitir.
La popularitat de Biden cau entre els demòcrates
El suport incondicional a Israel tampoc està afavorint la imatge del president dels Estats Units, Joe Biden. La popularitat cau entre una part de l'electoral demòcrata, pocs mesos abans de les eleccions presidencials, que el republicà Donald Trump lidera en les enquestes. Aquest dilluns el secretari d'Estat estatunidenc, Antony Blinken, ha assegurat en una visita a Turquia que han demanat Israel "passos" per a "reduir les pèrdues civils" en la guerra de Gaza.
Alliberat de les pressions diplomàtiques del càrrec, l'expresident Barack Obama ha fet una crida a afavorir el diàleg entre les parts en Pod Save America, el pòdcast polític que gestionen antics col·laboradors. "El que va fer Hamàs va ser horrible i no hi ha cap justificació per a això. I el que també és cert és que l'ocupació, i el que està passant amb els palestins, és insuportable", ha manifestat l'expresident al llarg d'una entrevista en què ha fet autocrítica sobre la incapacitat per a apaivagar el conflicte durant la seua etapa i ha demanat centrar-se menys en els greuges del passat i mirar cap al futur.
La presidenta de la CE evita condemnar la resposta d'Israel
La presidenta de la Comissio Europea, Ursula von der Leyen, ha tornat a evitar condemnar la resposta militar d'Israel i ha insisit a manifestar la "total solidaritat" de la Unió Europea "després del pitjor assassinat en massa de jueus des de l'Holocaust", en la conferència anual d'ambaixadors comunitaris a Brussel·les. La democristiana alemanya ha insistit en el dret d'Israel a defensar-se si bé ha demanat el govern de Tel Aviv que "s'esforce per a evitar les baixes civils", que considera que han arribat a una xifra "tràgica" a la Franja, bans d'anunciar 25 milions més d'ajuda humanitària per a l'enclavament. "Gaza no pot ser un paradís segur per a terroristes", ha manifestat l'alemanya, la qual ha defensat la necessitat de desallotjar els islamistes de Hamàs del poder en la Franja (que no celebra eleccions des del 2006) i ha apostat per facilitar una economia viable en l'enclavament com a pas previ a la solució dels dos estats.
L'alt representant de la UE per a Afers exteriors, Josep Borrell, ha advertit israel que “ignorar el cost humà” de les operacions contra Hamàs en la Franja pot acabar sent “contraproduent”. “La forma en què Israel exerceix el dret a la defensa importa”, ha indicat Borrell en la conferència d'ambaixadors, recordant unes paraules de l'expresident estatunidenc Barack Obama.
