Directes
Ara en la televisió
ANIMALADES, UN MÓN BESTIAL

Israel mata el cap d'operacions de Hezbol·là i a tres comandants en un nou bombardeig a Beirut, que deixa 37 morts

El Líban denuncia al Consell de Seguretat de l'ONU que Tel-Aviv vol exportar-los la "misèria i destrucció", com a Gaza

Israel mata el cap d'operacions i tres comandants de Hezbol·là en un nou bombardeig a Beirut que deixa catorze morts / Mohamed Azakir (Reuters)
À Punt NTC @apuntnoticies
20 de setembre 2024 - 18:13 Actualitzat: 22 de setembre 2024 - 09:15

L'exèrcit d'Israel ha bombardejat un edifici residencial a Dahye, els suburbis meridionals la capital del Líban, Beirut, un important bastió del grup xiïta libanés Hezbol·là. El Ministeri de Salut Pública del Líban ha corregit el balanç inicial de víctimes, que ha elevat a 37 morts i 68 ferits.

Tel-Aviv ha informat que l'atac anava dirigit contra el cap d'operacions armades de Hezbol·là, Ibrahim Aqil, a qui Tel-Aviv relaciona, entre altres accions, amb el bombardeig de l'ambaixada dels EUA a Beirut en 1983, que va matar 83 estatunidencs.

La milícia xiïta ha confirmat la mort d'Aqil i la de tres comandants de les forces especials Radwan. Un d'ells és Ahmed Wahbi, que supervisava les operacions militars durant la guerra de la Franja de Gaza. Tant Hezbol·là com Hamàs han promés revenja per l'acció. "Pagaran un alt preu", ha dit un portaveu de la milícia palestina.

Imatge de l'oferta de recompensa per la captura d'Aqil del Departament de Defensa dels EUA / Departament de Seguretat dels EUA via Reuters

Este és el tercer bombardeig israelià a esta zona de la capital libanesa des que va començar el foc creuat entre Hezbol·là i Israel, fa quasi un any, arran de l'inici de la guerra a Gaza el 7 de setembre del 2023. Els dos anteriors van matar respectivament Saleh al-Arouri —el número dos de l'oficina política en el moviment islamista palestí Hamàs— el gener passat i Fuad Shukr —el màxim comandant militar de Hezbol·là— a la fi del juliol passat.

L'acció d'este divendres té lloc enmig d'una tensió creixent, després que esta setmana dos onades d'explosions simultànies en milers d'aparells de comunicació que portaven diversos integrants de Hezbol·là han matat prop de 40 persones i n'han ferit almenys 3.000 al territori libanés. L'aviació israeliana també va bombardejar presumptes posicions de la milícia xiïta al Líban la vesprada i la nit de dijous. "El nombre total de morts en estos tres dies, incloses les explosions de cercapersones i walkie-talkies n'arriba als 70", ha denunciat el portaveu del departament governamental, Firas Abiad, que assegura que la xifra podria créixer per l'estat crític d'alguns dels ferits.

Hezbol·là ha atribuït els atacs a l'Estat jueu i ha promés una resposta contundent que encara no ha arribat, mentre creix el temor a l'esclat d'una guerra oberta entre les parts, com va ocórrer el 2006. Fa mesos que l'exèrcit d'Israel dona per feta una nova invasió al Líban a la qual el gabinet de guerra havia arribat a posar data este mateix mes de setembre.

El Líban demana a l'ONU condemnar el "terrorisme" d'Israel

En este ambient de tensió s'ha reunit el Consell de Seguretat de l'ONU en una cita extraordinària a petició del Líban. A l'entrada, l'ambaixador d'Israel en l'ONU, Danny Danon, ha presumit "d'haver eliminat els homes més buscats del globus", en referència a Aqil.

Durant la sessió el ministre libanés d'Afers Estrangers, Abdala Bou Habib, ha denunciat que el govern de Tel-Aviv pretén repetir al seu país el model de guerra a Gaza i portar "misèria, extremisme i destrucció" al poble libanés. Bou Habib, que ha qualificat Israel com un estat "canalla" per incomplir sistemàticament el dret internacional i les resolucions de l'ONU, ha recordat que el país veí els ha envaït de manera recurrent —l'última, l'any 2000— i ha anticipat que ara s'embarca en "una nova aventura que serà només una versió horrible de les anteriors". Al Consell de Seguretat no l'ha demanat una nova resolució —perquè ha dit que Tel-Aviv les ha ignorades totes— sinó que demana "condemnar el terrorisme d'Israel de manera clara i inequívoca".

L'ambaixador israelià l'ha replicat que l'intercanvi de foc amb Hezbol·là no cessarà mentre la milícia no es retire de la frontera fins al nord del riu Litani i permeta, així, el retorn dels israelians evacuats de les seues cases pels combats: hi ha 60.000 israelians i 100.000 libanesos desplaçats.

L'ambaixador dels EUA, principal aliat diplomàtic i subministrador d'armes de Tel-Aviv, ha negat qualsevol implicació del seu país en els últims atacs —incloses les explosions de dispositius electrònics atribuïdes als serveis d'intel·ligència israelians— i ha advertit de l'amenaça d'una "guerra devastadora" a la regió. No obstant això, ha atorgat la responsabilitat última de recrudescència d'hostilitats a Hezbol·là.

Washington demana explicacions per la profanació de cadàvers a Cisjordània

Al marge de la sessió, Washington ha demanat explicacions a Israel arran de la difusió d'un vídeo en xarxes socials que mostra soldats israelians tirant els cossos de tres supòsits milicians palestins des de la teulada d'una casa pròxima a Jenin, a la Cisjordània ocupada, després d'una batuda. La legislació internacional exigeix un tracte respectuós dels cadàvers de combatents enemics abatuts.

També et pot interessar