Israel castiga el nord de la Franja amb un bombardeig a gran escala, l'endemà de la jornada més mortífera per als civils

Israel ha castigat el nord de la Franja de Gaza a la nit i matinada amb un bombardeig a gran escala, un dels pitjors des de l'inici de la guerra amb Hamàs. L'organització, que governa el territori, assegura que almenys 140 persones han mort i centenars han resultat ferides per les bombes i la destrucció associada. L'exèrcit està intensificant els atacs en les hores prèvies a l'anunciada incursió terrestre a l'enclavament. Els "més de 400 objectius terroristes" contra els que Tel-Aviv assegura haver impactat dilluns van matar 436 civils. L'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris de l'ONU ha denunciat que aquests bombardejos van posar fi a la vida de 63 persones a un camp de refugiats a Jabalia (nord de la Franja) i també van impactar en zones del sud de Gaza, teòricament segures, a les quals Israel va ordenar els civils que evacuaren, com Rafah (43 víctimes) i Khan Yunis (11).

En paral·lel, s'han intensificat els bombardejos i l'intercanvi de foc amb la milícia xiïta de Hezbol·là a la frontera nord d'Israel amb el Líban. Tel-Aviv assegura que els atacs "responen al llançament de coets i míssils antitancs des de territori libanés".

El castic israelià ja multiplica per tres els assassinats de Hamàs

Dilluns es considera ja la jornada més mortífera de la guerra, que entra en el dia que fa 17. En el bàndol palestí, els morts superen ja els 5.200; 2.000 d'ells, menors d'edat. En el d'Israel, les víctimes mortals en són 1.400. És a dir, ara mateix la revenja de l'Estat ja quasi multiplica per quatre els assassinats causats per l'atac de Hamàs del 7 d'octubre.

L'alt comissionat de l'ONU per als drets humans, Volker Türk, ha subratllat que les dues parts han comés violacions de la llei internacional en el conflicte iniciat el 7 d'octubre. Türk, que demana un alto el foc humanitari, situa Gaza "a la vora de la catàstrofe" després de setze dies de bloqueig i amb greus mancances d'aigua, electricitat, medicaments, aliments i altres necessitats bàsiques. Les Nacions Unides estimen que 1.400 persones, entre elles uns 800 xiquets, estan atrapades en els enderrocs, atés que desenes de milers de cases han quedat destruïdes.

En un paisatge de detritus i rebles, els civils a l'enclavament palestí, milió i mig d'ells desplaçats, sobreviuen en condicions de vida extremadament difícils a causa bloqueig total de subministrament d'aigua, aliments, medicines i electricitat per part d'Israel. Aquest fet ha ocasionat el col·lapse d'hospitals i el brot de malalties com la sarna, la pigota i tota mena d'infeccions gastrointestinals, mentre l'ajuda humanitària hi entra amb comptagotes. L'hospital indonesi de Beit Lahia, al nord de la Franja, es troba oficialment sense electricitat des d'anit en haver-se esgotat el combustible necessari per a fer funcionar els generadors elèctrics.

Dues ancianes alliberades d'entre els més de 200 captius

En les últimes hores, el braç armat del grup islamista, les Brigades d'Al-Qassam, ha alliberat "per raons humanitàries", les ostatges israelianes Yochved Lifshitz de 85 anys i Nurit Yitzhak, de 79, que van capturar després d'una massacre al quibuts de Nir Oz. Lifshitz, ha explicat el seu captiveri en una intervenció als mitjans de comunicació des d'un hospital de Tel-Aviv. Segons ha explicat, va lesionar-se en el trasllat en motocicleta a la zona en què la van retindre, un punt desconegut en la teranyina de túnels excavats a Gaza. Assegura que els segrestadors la van colpejar amb pals, però després els van tractar bé, donant-los menjar i medicines. Els dos marits de les dones continuen retinguts. Un d'ells és l'activista per la pau Oded Lifshitz, conegut per transportar malalts de càncer de Gaza a hospitals israelians per a rebre tractament.

220 persones continuen retingudes, segons les estimacions d'Israel, que en podrien ser menys si es compleixen les previsions. Aquestes asseguren que Hamàs en podria deixar lliures unes altres 50 les pròximes hores a canvi d'un alto el foc a la Franja. Els Estats Units s'hi oposen mentre no s'allibere al conjunt d'ostatges, perquè interpreten l'oferta dels islamistes com una maniobra per a recobrar forces i preparar nous atacs.

Israel ho té tot preparat per a envair la Franja. Ahir, de fet, l'exèrcit va informar que ja s'hi estan produint incursions terrestres per a alliberar ostatges, però també per a preparar el terreny per a les tropes. En una d'aquestes incursions, un soldat va morir.

Els Estats Units pressionen per a retardar l'ofensiva i guanyar temps per a alliberar els ostatges, però hui també han insistit que ells no decideixen l'estratègia militar d'Israel.

Mentrestant, el president de França, Emmanuel Macron, visita Israel amb l'objectiu de rebaixar l'escalada. Almenys 22 francesos van morir i tres continuen desapareguts després de l'atac del 7 d'octubre de Hamàs, que va incloure el llançament de coets i la simultània infiltració de milicians que van torturar i van massacrar més d'un miler d'habitants dels llogarets limítrofs a la Franja de Gaza.