Israel ataca per primera vegada la ciutat libanesa de Tir, patrimoni de la humanitat

L'exèrcit israelià ha començat a atacar la ciutat de Tir, al sud del Líban, després de demanar l'evacuació de l'urbs, patrimoni de la humanitat de la Unesco. Es tracta del primer atac a este nucli urbà, el més important del sud del país, la regió on Israel ha concentrat els atacs en l'ofensiva que va iniciar fa un mes al Líban. Els equips de la Defensa Civil libanesa treballen per a traslladar ancians i ciutadans en situacions difícils a llocs segurs, segons l'agència de notícies estatal.

Els nous bombardejos tenen lloc després d'una jornada d'atacs sobre Beirut i la confirmació d'una nova peça en l'objectiu d'escapçar Hezbol·là. Un per un, l'exèrcit israelià està matant tots els líders dels grups enemics, així com els aspirants a succeir-los. L'últim és Hashem Safieddine, possible successor del també assassinat Hassan Nasrallah al capdavant del grup xiïta libanés, de la mort del qual ja hi havia sospites en l'ofensiva israeliana al Líban des de principis de mes.

Un portaveu militar de les Forces de Defensa d'Israel ha confirmat que Safieddine va morir en un atac del 4 d'octubre, així com Ali Hussein Hazima, comandant de la cèdula d'intel·ligència del grup xiïta libanés. Segons Tel-Aviv, tots dos van morir en un "atac selectiu" dissenyat pels serveis d'intel·ligència contra la principal caserna d'intel·ligència de Hezbol·là en una zona subterrània del Dahieh, els suburbis de Beirut sota control de Hezbol·là, durant una reunió amb 25 presumptes milicians.

Israel bombardeja quasi diàriament eixa zona de la capital libanesa des de l'1 d'octubre, quan va passar d'intercanviar foc a la frontera a creuar la divisòria amb les tropes i atacar posicions del grup xiïta al llarg del país. Esta ofensiva ja ha matat prop de 2.500 persones, almenys 1.500 milicians, segons Tel-Aviv.

Díhuit morts i seixanta ferits en l'atac a les proximitats d'un hospital de Beirut

En un dels atacs d'este dimarts, els projectils israelians van matar almenys díhuit persones, quatre d'elles menors d'edat, i van ferir-ne seixanta més a les proximitats de l'Hospital Rafik Hariri, als afores de Beirut, segons el balanç actualitzat pel ministeri de sanitat libanés. El bombardeig ha motivat la protesta de l'alt comissionat de l'ONU per als drets humans, Volker Türk, que ha recordat que les instal·lacions sanitàries estan protegides, almenys sobre el paper, per la legislació internacional sobre els conflictes.

74 morts en 24 hores a Gaza

Els bombardejos també continuen a la Franja de Gaza, front original d'este conflicte que s'ha escampat pel Pròxim Orient. Les autoritats sanitàries de l'enclavament palestí, que administra la branca civil de Hamàs, han informat que els atacs israelians han matat almenys 74 persones i han ferit altres 130 en les últimes 24 hores. Els mitjans que operen a la Franja alerten de l'assassinat de deu persones al centre històric de Jabalia i de tres més (suposadament una mare i dos fills menors) a una escola de la capital que dona recer a desplaçats.

Estos bombardejos tenen lloc enmig de l'ofensiva militar al nord de la Franja, que ja ha provocat més de 700 morts, segons xifres de Hamàs, després de dènou dies de setge al nord de l'enclavament. Fins ara s'havia facilitat la xifra provisional de 23 morts dimarts: huit al campament de refugiats de Jabalia i quinze a Beit Lahia. Diumenge, en un complex residencial d'esta localitat, l'exèrcit va matar més de setanta palestins en un dels pitjors atacs d'esta ofensiva.

Des de l'1 d'octubre de 2023, ara fa més d'un any, l'operació militar israeliana a l'enclavament ha matat 42.792 persones (vora 14.000 xiquets) i n'ha ferit més de cent mil, sense comptar els milers de cossos que continuen soterrats sota els enderrocs, segons les autoritats de Hamàs, que estimen que entre les víctimes mortals hi ha un miler de sanitaris.

La cadena qatariana Al-Jazeera ha denunciat que Israel impedeix "l'evacuació mèdica urgent" de dos dels seus reporters gràfics, identificats com Fadi al-Wahidi i Ali al-Attar, que van resultar greument ferits en atacs israelians a la zona fa dos setmanes. Un d'ells ha quedat paralític per un impacte de bala al campament de Jabalia.

En l'altre territori palestí, la Cisjordània ocupada, s'ha confirmat la mort este dimarts d'un xiquet d'onze anys per tirs de tropes israelianes durant una batuda a Nablús.

Aprofitar la mort del líder de Hamàs per a reactivar la treva

El secretari d'estat dels EUA considera que el context és propici per a intentar un acord d'alto el foc amb Hamàs que permeta alliberar els ostatges israelians a l'enclavament després de l'assassinat del líder del grup palestí Yahya Sinwar. Antony Blinken ho va traslladar en persona en una nova visita a Tel-Aviv al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en la primera parada de la visita al Pròxim Orient per a intentar reactivar un acord entre les parts.

El comunicat de Washington assegura que Netanyahu va coincidir en la interpretació que s'ha reobert una finestra d'oportunitat per a la treva. També subratlla el "compromís ferm dels Estats Units amb la seguretat d'Israel". La contranota de Tel-Aviv reinterpreta este "compromís" com un suport "en la lluita contra l'eix del mal i el terrorisme de l'Iran", alhora que destaca la "commoció" de Blinken després de comprovar els danys materials a la residència privada de Netanyahu per l'impacte d'un dron de Hezbol·là dissabte, que va fer malbé cinc finestres.

Eixir de Gaza i 100.000 dòlars per pistes sobre els ostatges

Des de la mort de Sinwar, Israel ofereix una eixida segura fora de l'enclavament a qualsevol gazià que deixe les armes i ajude a alliberar els ostatges. Una oferta a què ara s'ha afegit una particular recompensa: un empresari ofereix 100.000 dòlars (en efectiu o el valor equivalent en bitcoins) a tots els que facen el pas, abans d'esta mitjanit. Des que ha publicat l'oferta, Daniel Birnbaum, exdirector executiu de SodaStream, ha rebut un centenar de respostes al missatge; la majoria, insults o amenaces, però també una desena de missatges que "podrien contindre pistes prometedores", que l'empresari ja ha remés a les autoritats.

97 ostatges continuen captius des del 7 d'octubre a l'enclavament, dels quals 34 estan confirmats morts. L'exèrcit sols ha pogut rescatar-ne amb vida huit i ha recuperat els cossos de 37, en operacions armades. En contrast, va recuperar-ne amb vida un centenar durant la treva a l'enclavament.