Israel continua atacant el Líban, malgrat la crida a l'alto el foc, i mobilitza tropes per a la invasió
Netanyahu rebutja la proposta franc-estatunidenca d'alto el foc i assegura que els atacs continuaran "amb tota la força"
Els Estats Units i els països aliats com el Canadà, França o Alemanya han emés una declaració conjunta que demana un alto el foc "immediat" de 21 dies a la frontera d'Israel i el Líban, així com reprende les negociacions sobre ostatges entre Israel i Hamàs. El document, que s'ha forjat en el marc de l'Assemblea General de les Nacions Unides insta a "donar espai a la diplomàcia" pel "risc inacceptable d'una escalada regional més àmplia". La signen també Austràlia, la Unió Europea, Itàlia, el Japó, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, el Regne Unit i Qatar.
La petició no ha tingut efectes, ja que l'aviació israeliana ha tornat a bombardejar la vall de la Bekaa, que considera un bastió de grup xiïta Hezbol·là, l'endemà de matar almenys 81 persones en diversos atacs aeris a localitats del sud i l'est del Líban.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, no ha tardat a apagar qualsevol esperança d'una treva. En un comunicat, la seua oficina ha qualificat "d'incorrectes" les notícies que apuntaven a la possibilitat d'un alto el foc. "Es tracta d'una proposta franc-estatunidenca, a la qual el primer ministre ni tan sols va respondre", diu el comunicat.
La nota indica que, ben al contrari, Netanyahu "va donar instruccions a les Forces Armades perquè continuaren els combats amb tota la força, d'acord amb els plans". "No hi haurà alto el foc al nord. Continuarem lluitant amb totes les nostres forces contra l'organització terrorista Hezbol·là i el retorn segur dels habitants del nord a les seues llars", ha assegurat en X el ministre d'Afers Estrangers Israel Katz, que exerceix de manera interina com a primer ministre en absència de Netanyahu, que s'ha desplaçat a Nova York per a intervindre en l'Assemblea General de l'ONU.
Israel mobilitza reservistes per a la invasió terrestre
La declaració dels països aliats intentava evitar que Israel envaïsca el sud del Líban, un escenari amb què Tel-Aviv especula des de fa mesos i que sembla cada dia més a prop d'executar. Després de tres dies de bombardejos sobre el Líban, en què ha matat 569 persones, entre ells cinquanta xiquets, l'exèrcit israelià, ha convocat dos brigades de soldats reservistes per a realitzar "missions operatives" a la frontera.
El cap de l'Estat Major israelià, Herzi Halevi, ha dit que els atacs aeris sobre el Líban estaven servint per a preparar el terreny per a una possible incursió terrestre, una operació que Israel ja ha efectuat en diverses ocasions en el passat. Ho va fer el 1978, el 1982, durant la guerra civil del Líban i el 2006.
1.200 morts al Líban des de l'inici de l'ofensiva sobre Gaza
El govern libanés estima que 1.247 persones han mort i 5.278 han resultat ferides des dels enfrontaments entre Israel i el grup xiïta Hezbol·là derivats de l'ofensiva de Tel-Aviv a la Franja de Gaza. La majoria són civils. L'operació militar israeliana a l'enclavament palestí va reactivar les hostilitats a la frontera libanesa i ja havia causat vora 700 morts en el costat libanés i uns 50 en territori israelià i els Alts del Golan sirians sota ocupació de l'estat jueu. L'intercanvi de foc va intensificar-se dilluns, quan Israel va iniciar una campanya de bombardejos contra el sud i l'est del país que ha obligat a fugir 150.000 persones en les últimes 24 hores.
