Israel continua bombardejant Gaza mentre tornen gradualment les connexions d'internet i telefonia

Les connexions d'internet i de telefonia s'estan restablint gradualment a la Franja de Gaza després que quedaren interrompudes el divendres amb l'ampliació de les operacions terrestres per part de l'exèrcit israelià. Aquestes comunicacions són essencials per a les organitzacions humanitàries que treballen sobre el terreny i per a facilitar l’arribada d’ajuda a l’enclavament palestí. 

Divendres, l'operadora palestina de telecomunicacions Paltel va anunciar el "tall complet" del servei a Gaza a causa dels intensos bombardejos sobre la Franja, que havien "danyat les línies internacionals" que connecten l'enclavament.

Això va coincidir amb l'anunci aquest mateix dia de l'exèrcit israelià que ampliava les seues operacions terrestres a la Franja de Gaza i intensificava els bombardejos que duia a terme des del 7 d'octubre i que ja han causat més de 7.700 palestins morts i quasi 19.000 ferits.

En aquest context, el magnat Elon Musk, propietari de la xarxa social X, va anunciar dissabte que la xarxa Starlink de satèl·lits d'internet de banda ampla "donarà suport a la connectivitat amb organitzacions d'ajuda reconegudes internacionalment a Gaza", tot i que no va precisar quines són aquestes organitzacions i el president del consell de direcció de Vodafone Egypt, Hani Mahmoud, va afirmar que tenen preparades algunes estacions mòbils que solen utilitzar en esdeveniments, per a "portar-les a les zones frontereres" amb Gaza.

L'ONU ha denunciat que en les últimes 24 hores els bombardejos han sigut “més intensos” a l’enclavament palestí. Els avions de combat israelians han atacat més de 450 objectius militars de Hamàs en l'últim dia, inclosos centres de comandament operatius, posats d'observació i llocs de llançament de míssils antitancs, segons ha informat l'exèrcit israelià. 

A Cisjordània, que viu el repunt més gran de violència en dues dècades des del passat 7 d'octubre, almenys tres palestins han mort aquesta matinada per trets de les forces israelianes i deu més han resultat ferits. Un dels morts va perdre la vida al camp de refugiats d’Askar a Nablús, mentre que un altre va morir a la localitat de Tamun i el tercer a Beit Rima, al nord-oest de Ramallah.

Des d'aquella data ja han mort més de 113 palestins a Cisjordània i uns 1.900 han resultat ferits en xocs contra l'exèrcit i els colons israelians. Israel va prendre el control de Cisjordània el 1967 i des de llavors manté un llarg règim d'ocupació i colonització sobre aquest territori.

Hamàs diu que estan llestos per a un intercanvi immediat amb Israel

El líder del grup islamista palestí Hamàs a la Franja, Yahya Sinwar, ha insistit en les últimes hores en què la seua organització està llesta per a un intercanvi "immediat" amb Israel per a intercanviar els ostatges que va prendre el 7 d'octubre per tots els presos palestins que hi ha a les presons israelianes. 

"Estem preparats per a dur a terme un intercanvi immediat de presoners que incloga l'alliberament de tots els presos palestins que hi ha a les presons israelianes a canvi de tots els ostatges en mans de la resistència palestina", va dir Sinwar en un comunicat difós en les xarxes socials.

A més, el dirigent islamista ha fet una crida a "les institucions i ONG" que treballen en el tema dels presos palestins "perquè elaboren una llista d'homes i dones presos" a les presons israelianes. Segons l'exèrcit israelià, Hamàs té en el seu poder 229 ostatges.

El dissabte, el portaveu de les Brigades Al-Qassam, braç armat de Hamàs, Abu Obeida, va exigir en un vídeo l'alliberament de tots els presos palestins que hi ha a les presons israelianes a canvi de la posada en llibertat dels ostatges. "El gran nombre de presoners de l'enemic en les nostres en mans té el preu de buidar totes les presons (israelianes) de presos palestins", va declarar.