Israel entra amb tancs a la Franja de Gaza

L'exèrcit d'Israel ha fet una incursió nocturna al nord de la Franja de Gaza, amb participació de tancs durant la nit, com a preparació de l'ofensiva terrestre a gran escala que fa dues setmanes que anuncia a l'enclavament palestí, en resposta a l'atac de Hamàs.

Un portaveu castrense ha qualificat de "breu" i "selectiva" l'operació, en què segons ha explicat les tropes han atacat diversos objectius de Hamàs abans de replegar-se. És la intervenció més gran que s'ha fet a l'enclavament des del començament de la guerra i té lloc després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, reafirmara els plans d'una "intervenció terrestre" a la Franja per a acabar amb el grup islamista. Blindats i tropes de Tel-Aviv es concentren a la frontera amb Gaza a l'espera de l'orde definitiva de la invasió, per a la qual també ha convocat 360.000 reservistes.

El comunicat castrense informa que en paral·lel a l'operació terrestre avions de combat israelians i tropes navals van atacar més de 250 objectius" de Hamàs, entre els quals citen "centres de comandament, túnels i llançadors de coets situats en el cor d'àrees civils" de Gaza i Khan Yunis. Les milícies palestines han continuat llançant coets cap a diferents punts d'Israel i per primera vegada, des del començament de la contesa, en direcció a Eliat, una ciutat de l'extrem sud de l'Estat jueu.

Des que Israel va declarar la guerra contra Hamàs el 7 d'octubre, després de l'atac massiu del grup islamista, les tropes israelianes han dut a terme breus incursions terrestres al nord de la Franja. Aquestes accions ocorren en paral·lel als bombardejos, que ja han matat 6.500 palestins (dos mil d'ells menors), vora cinc vegades més que les 1.400 víctimes que causaren els islamistes, que mantenen segrestades 220 persones.

Risc d'escalada internacional

La pressió internacional creix per a retardar qualsevol invasió de Gaza pel risc d'augmentar la xifra de víctimes entre la població palestina i la incertesa sobre el futur dels ostatges, molts amb doble nacionalitat, que tenen passaport de 25 països diferents. Un tercer element de preocupació és el risc que l'operació terrestre active un conflicte internacional. Els Estats Units han demanat temps Israel fins a col·locar defenses antiaèries per a millorar la seguretat de les tropes a la regió. Washington creu que l'Iran i els grups islamistes recolzats per Teheran, com les milícies de Hezbollah podrien reaccionar atacant les tropes nord-americanes a l'Orient Mitjà. El president rus, Vladímir Putin, s'ha sumat a les veus que adverteixen del risc que el conflicte acabe escampant-se més enllà de la regió.

La guerra de Gaza ja ha provocat conflictes més enllà dels territoris palestins. Els avions de guerra israelians van matar huit soldats sirians en l'atac contra una infraestructura de l'exèrcit de Damasc en resposta al llançament de coets des de Síria, un aliat de l'Iran. Israel també ha atacat l'aeroport d'Alep de Síria i posicions al Líban de Hezbollah.

La Franja, en una crisi humanitària sense precedents

Els preparatius per a la invasió terrestre corren en paral·lel a l'asfíxia de la Franja Gaza, on viuen 2,3 milions de persones, una població a què Israel ha deixat sense aigua corrent ni electricitat i que depén per a subsistir d'una insuficient ajuda humanitària que entra amb comptagotes pel pas de Rafah, en la frontera amb Egipte. Els organismes internacionals i ONG que operen a la zona fa dies que adverteixen de la situació límit que es viu als hospitals, que atenen 17.000 ferits i sense carburant no podran mantindre encesa la maquinària de què depén la supervivència de milers de malalts i més d'un centenar de nounats.

Per a evitar ser una víctima col·lateral de la invasió, més d'un milió de palestins, la meitat de la població de la Franja de Gaza, s'han desplaçat cap al sud, on també s'estan produint bombardejos israelians. Milers, però, no ho han volgut fer per tindre familiars malalts o discapacitats. La ciutat de Gaza ha obert fosses comunes per a soterrar desenes de morts no identificats, a què posen un número en lloc d'un nom. Algunes famílies fan servir polseres de colors, per a facilitar la troballa en cas de morir.

Un nou fracàs del Consell de Seguretat de l'ONU

Tot i la situació desesperada, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides s'ha demostrat incapaç, novament, de pactar una resolució conjunta per a facilitar l'entrada d'ajuda humanitària. El bloc dels Estats Units, d'una banda, i el de Rússia i la Xina de l'altra, han bloquejat la iniciativa del contrari. Els primers volien "una pausa de les hostilitats" per a permetre el lliurament de menjar, aigua i medicaments als civils; els segons, un alto el foc més ampli, que ha vetat Israel pel risc que Hamàs puga rearmar-se.

Abans de la reunió del Consell de Seguretat, el secretari general de l'ONU, António Guterres, s'ha refermat en les declaracions que han portat Israel a demanar la dimissió i a deixar d'emetre visats per al personal de les Nacions Unides. En una declaració sense preguntes als periodistes, Guterres s'ha mostrat "sorprés per les tergiversacions d'alguns" respecte de les seues paraules i ha explicat que va "condemnar inequívocament els actes de terror de Hamàs a Israel, horribles i sense precedents" alhora que va advertir que "res pot justificar l'assassinat deliberat, el segrest de civils ni el llançament de coets contra objectius civils". El secretari general de l'ONU ha insistit a recordar "els greuges del poble palestí", si bé immediatament ha afegit que aquests "no poden justificar els atroços atacs de Hamàs".