Israel envaeix el Líban i l'Iran ataca amb míssils l'estat jueu

L'Iran ha atacat esta vesprada el territori israelià amb míssils balístics, segons ha confirmat el portaveu de les forces de defensa israelianes Avichay Adraee. A Israel s'han activat les alarmes antiaèries i a Jerusalem, a més del so de les alarmes, s'han pogut veure míssils interceptats al cel i sentir el soroll que feien en esclatar.

La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha confirmat que el llançament de dos-cents míssils balístics és una resposta als assassinats del líder de Hamàs, Ismail Haniyeh; el cap de Hezbol·là, Hassan Nasrallah; i un general iranià. “Amb el tret de desenes de míssils balístics, s'han colpejat els objectius en el cor dels territoris ocupats”, ha indicat el cos militar d'elit en un comunicat. “Advertim que si el règim sionista respon militarment a esta operació, serà contraatacat de manera més contundent”, ha afegit la Guàrdia Revolucionària iraniana.

Al seu torn, davant dels atacs, el portaveu de l'exèrcit israelià, Daniel Hagari, ha afirmat que l'atac de l'Iran "tindrà conseqüències".

La missió de l'Iran davant l'ONU ha qualificat en un comunicat l'atac com una resposta “legal, racional i legítima als actes terroristes del règim sionista contra ciutadans i interessos iranians i per infringir la sobirania de la República Islàmica”. A més, ha aconsellat als “estats regionals i als aliats” d'Israel que s'allunyen del país.

Per la seua part, en un breu comunicat, la Casa Blanca ha indicat que Biden i la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, s'han reunit amb l'equip de seguretat nacional, des d'on han donat instruccions a les Forces Armades perquè ajuden en la "defensa" d'Israel enfront dels atacs iranians i derroquen els míssils que estan impactant en territori israelià.

Mentrestant, mitjans iranians com l'agència estatal IRNA han publicat vídeos de míssils creuant els cels del país en ciutats com Teheran, Esfahan, Sirjan o Tabriz, unes imatges que s'han repetit en xarxes socials. La televisió estatal IRIB, fins i tot ha celebrat l'atac amb un locutor que afirmava: “Vos trauran de les vostres cases i vos castigaran: els jueus sereu castigats”, mentre s'emetien imatges de l'atac.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha condemnat l'atac i ha demanat "que acabe ja esta espiral de violència". Segons ha dit, "per a arribar a la pau, cal un alto el foc a Gaza i el Líban".

Israel invaeix el sud del Líban

Este matí, l'exèrcit d'Israel ha envaït el sud del Líban. Les tropes han travessat la frontera de matinada complint l'amenaça de Tel-Aviv, que va confirmar dilluns l'inici de "l'etapa següent de la guerra contra Hezbol·là". Mentrestant, l'aviació manté els bombardejos en diversos punts del país, uns atacs que han matat més d'un miler de persones i han obligat a fugir a un milió.

De matí, l'estament militar israelià ha informat "d'incursions terrestres limitades, localitzades i selectives, basades en informació precisa, contra objectius i infraestructures terroristes de Hezbol·là al sud del Líban". Segons indica, l'ofensiva està centrada "en llogarets pròxims a la frontera que representen una amenaça immediata per a les comunitats israelianes al nord d'Israel", on les tropes han rebut suport d'avions de combat i foc d'artilleria. Tel-Aviv ha demanat a la població libanesa que evacue ràpidament una vintena de municipis del sud i ha instat la ciutadania a desplaçar-se al nord del riu Awali, per a no veure's afectada en els combats amb Hezbol·là.

El portaveu de l'exèrcit, Daniel Hagari, ha justificat l'ofensiva com un atac preventiu. "Hezbol·là ha convertit els pobles libanesos pròxims a comunitats israelianes en bases militars, preparades per a un atac contra Israel", ha afirmat. Els Estats Units han passat en una setmana de patrocinar un alto el foc a justificar la incursió, amb un argument calcat al de Hagari. En un comunicat, el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd J. Austin, ha confirmat el vistiplau a l'operació en la necessitat de "desmantellar la infraestructura d'atac" a la frontera amb el Líban per a evitar un atac similar al del 7 d'octubre.

Hagari ha informat que, en realitat, les forces israelianes fa mesos que duen a terme incursions al sud del Líban i que han descobert túnels de Hezbol·là i presumptes dipòsits d'armes sota les cases. Seria en el curs d'eixes operacions que haurien descobert els suposats plans d'invasió del grup.

Tel-Aviv, que fa mesos que especula amb esta operació terrestre, sembla estar repetint al Líban el mateix patró que ha aplicat en la guerra a la Franja de Gaza: una ofensiva terrestre, amb tropes i carros de combat, després d'una campanya de bombardejos per a neutralitzar objectius i aplanar-los el camí. El resultat a l'enclavament palestí, amb 40.000 morts, vora la meitat civils, més del doble de ferits, la població famolenca i vora el 60% dels edificis destruïts, no convida a l'optimisme.

Quarta invasió des del 1978 i la primera en vint anys

Encara es desconeix la quantitat de víctimes o l'abast de la primera nit d'ofensiva. Poc abans que començara, el Ministeri de Salut del Líban va alertar que els atacs israelians havien causat 95 morts i 172 ferits en tot el país en les últimes 24 hores. És la primera invasió israeliana al Líban en dos dècades, després de les executades el 1978, el 1982 i el 2006.

El cap de la secció d'Internacional en À Punt, Vicent Montagud, que va ser testimoni de la invasió d'Israel al Líban del 2006 com a corresponsal de Canal 9, ha analitzat la situació en una entrevista a Les Notícies del Matí. Creu que Israel ha aprofitat "una finestra d'oportunitat" per l'escapçament momentani de Hezbol·là —després d'assassinar el seu líder— i els problemes de comunicació que el grup pateix per l'explosió massiva dels dispositius de comunicació (buscapersones i walkie-talkies) atribuïda al Mosad. Tanmateix, adverteix de les dificultats per a les tropes d'Israel, perquè l'avanç al Líban ha de superar zones de muntanya, on seran vulnerables als atacs de Hezbol·là des de dalt i perquè les milícies del grup xiïta estan més preparades i armades que les de Hamàs. L'anterior invasió al Líban va ser el "Vietnam d'Israel" ha recordat Montagud que només veu en la negociació política i el compliment de la legislació internacional una possible solució al conflicte al Pròxim Orient.

Nous atacs sobre Beirut i un camp de refugiats palestí

En paral·lel a l'ofensiva terrestre, l'exèrcit d'Israel ha mantingut els bombardejos, que han tornat a colpejar Beirut. L'aviació ha atacat barris dels suburbis de la capital libanesa, a la zona del Dahye, poc després d'avisar els civils que els evacuaren. Tel-Aviv assegura que hi havia fàbriques d'armes.

L'exèrcit de l'estat jueu també ha bombardejat el camp de refugiats d'Ein el-Hilweh, que acull més de cent mil palestins al Líban i on s'ha notificat la mort de cinc persones. Allí viu el líder d'Al-Aqsa, el braç armat de Fatah, Munir Al-Maqdah, que hauria eixit il·lés.

Hezbol·là ha reivindicat els primers contraatacs, amb foc d'artilleria i el llançament de coets contra grups de soldats israelians a Metula, una localitat en la frontera nord d'Israel i declarada la vespra com a "zona militar tancada". Israel n'ha interceptat set projectils, mentre que huit més han caigut en zones obertes sense causar víctimes. 

Ja de migdia, la milícia ha llançat per primera vegada projectils de llarg abast (Fadi-4) contra una base de la Intel·ligència d'Israel i una seu del Mossad, als afores de Tel-Aviv, que han causat dos ferits. Hezbol·là ha reivindicat este atac com la primera resposta a l'assassinat del seu líder Hasan Nasrallah, en un atac israelià el passat divendres a Beirut. L'Exèrcit israelià ha anunciat noves restriccions a la població civil en àmplies zones del centre del país, incloses les ciutats de Tel-Aviv i Jerusalem. Entre altres mesures prohibeix les reunions de més de 30 persones en exteriors i 300 en interiors, i només permetrà obrir els col·legis i llocs de treball que tinguen un refugi antiaeri pròxim.

Exteriors demana als espanyols eixir del Líban

El ministeri d'Afers Estrangers ha demanat els residents espanyols que isquen del Líban. Segons estimacions de l'ambaixada a Beirut, la colònia està formada per vora un poc més d'un miler de persones, incloent-hi ciutadans espanyols, dobles nacionalitats, familiars i persones en trànsit; entre elles, una desena de periodistes.

"Demanem als espanyols que abandonen el país pels mitjans comercials existents i desaconsellem viatjar al Líban sota qualsevol circumstància", ha asseverat el ministre José Manuel Albares en una compareixença després del Consell de Ministres. Segons ha assenyalat, una companyia d'aviació encara manté tres viatges setmanals a Espanya i que hi ha connexió marítima amb Xipre, Turquia i Grècia. El ministeri ja va urgir els espanyols que abandonaren el Líban a primers d'agost, després de l'assassinat a Teheran, atribuït a Israel, del cap polític de Hamàs, Ismail Haniyeh.

El PP ha demanat la compareixença al Congrés de la ministra de Defensa, Margarita Robles, perquè explique la situació dels 669 militars espanyols que participen en la missió de pau de les Nacions Unides que hi ha desplegada al Líban.

L'ambaixada dels Estats Units demana als seus treballadors que es resguarden

L'ambaixada dels Estats Units a Jerusalem ha ordenat a tot al seu personal i als familiars que es resguarden a casa fins a nou avís. La delegació diplomàtica també ha demanat als ciutadans estatunidencs que es mantinguen en "alerta", atés que els trets de coets "sovint ocorren sense previ avís".

Precisament esta vesprada, un alt funcionari del govern dels Estats Units informava que l'Iran preparava un atac imminent amb míssils balístics contra Israel. “Els Estats Units està donant suport a les preparacions de defensa” per a este atac imminent, indicava la font. Així mateix, el funcionari de la Casa Blanca advertia a l'Iran de “greus conseqüències” si decidia atacar.

Este és el primer atac de l'Iran contra Israel des d'abril, quan va atacar amb míssils i drons dues bases aèries israelianes com a resposta a la mort de set membres de la Guàrdia Revolucionària en el consolat iranià de Damasc, en un atac que no va provocar grans danys.

La resposta del primer ministre israelià a este anunci ha arribat de manera immediata. Des del primer moment, Netanyahu ha demanat la ciutadana israeliana que obeïsca “estrictament” les directrius de seguretat imposades al centre del país perquè “fer-ho salvarà vides” i insisteix que cal “romandre units”. Precisament l’exèrcit ha limitat els moviments al centre del país, les congregacions a l’aire lliure a un màxim de 30 persones i en espais tancats, a 300, després que un coet llançat per Hezbol·là impactara contra una carretera pròxima a Tel-Aviv, sense causar morts. Sense al·ludir a la possible amenaça, Netanyahu ha recordat que el país viu moments de “grans assoliments”, però també de “grans desafiaments”. 

Atacs a Síria i Gaza maten 37 palestins i una periodista

D'altra banda, l'agència estatal siriana de notícies SANA ha informat de diversos atacs aeris a la capital, Damasc, que han matat almenys quatre persones, entre les quals hi ha la periodista de la televisió siriana Safaa Ahmed i dos civils.

A la Franja de Gaza, nous bombardejos israelians han assassinat almenys 37 persones, segons fonts sanitàries. Entre altres es reporten almenys tretze morts en dos atacs a Nuseirat, set a una escola refugi per a desplaçats palestins a la ciutat de Gaza, sis a Khan Younis i cinc a Rafah.

Rússia anticipa la desestabilització de la regió i Teheran guarda silenci

Malgrat la conjuntura, la missió de l'ONU al Líban ha demanat una última oportunitat "perquè la diplomàcia tinga èxit". Ha advertit que el nou "cicle de violència no acabarà bé per a ningú". De moment, està sacsejant el tauler internacional.

Turquia ha demanat a Israel que replegue les tropes i renuncie a una ofensiva que interpreta com un "intent il·legal d'ocupació" que "viola la sobirania i integritat territorial". En la mateixa línia, el govern rus ha condemnat "l'expansió de la geografia" de les accions militars al Pròxim Orient, que inclou els bombardejos a Síria, aliat de Moscou, que anticipa que conduiran a la desestabilització de tota la regió.

No s'ha manifestat encara l'Iran, patrocinador principal de Hezbol·là i enemic d'Israel, a qui disputa l'hegemonia de la regió. Un silenci que contrasta amb les crides recurrents de Teheran a la revenja o a la destrucció de l'estat jueu.