Israel evitarà atacar infraestructures energètiques en la represàlia contra l'Iran

Els preus del petroli es desplomen després que Netantanyahu haja confirmat a Biden que centrarà en infraestructures militars l'anunciat contraatac pel llançament de míssils des de l'Iran contra Tel-Aviv

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu / Eduardo Muñoz (Reuters)
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
15 d'octubre 2024 - 09:41 Actualitzat: 15 d'octubre 2024 - 11:15

Israel atacarà l'Iran, però evitarà danyar infraestructures petrolieres o nuclears i centrarà el colp en instal·lacions militars. És el pla que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha comunicat al president dels Estats Units, Joe Biden, segons ha publicat The Washington Post citant fonts de la Casa Blanca. L'anunciada represàlia pel llançament de més de 200 coets contra territori israelià, que alhora Teheran va defendre com una resposta "legal, racional i legítima" a l'assassinat dels líders de Hamàs, Ismail Haniyeh (en sol iranià) i de Hezbol·là, Hassan Nasrallah (al Líban), d'un general iranià i de milers de palestins i libanesos.

Netanyahu ha assegurat Biden que l'eventual contraatac —al qual Teheran ha anticipat que respondrà "de manera contundent"— es calibrarà també per a evitar la percepció d'"interferència política en les eleccions dels EUA". 

L'anunci s'ha rebut amb satisfacció en els mercats energètics, que han obert amb el preu del Brent a la baixa [ha perdut un 4% en l'inici de la sessió] i acostant-se als nivells anteriors a l'atac iranià. Teheran és el sèptim productor de petroli del planeta (el tercer per reserves de cru) i es temia que una definitiva agressió israeliana a les seues infraestructures energètiques dispararia els preus i perjudicaria la candidata demòcrata Kamala Harris en la recta final de les eleccions dels EUA.

Netanyahu insta els cascos blaus a anar-se'n del sud del Líban

Netanyahu també ha advertit, ara a la comunitat internacional, que la presència de cascos blaus no dissuadirà els objectius de la invasió israeliana del sud del Líban, on les tropes combaten cos a cos amb Hezbol·là. En un videomissatge, ha desmentit l'acusació d'haver atacat de manera deliberada la missió de la pau de les Nacions Unides, la FINUL, si bé ha advertit que "la millor manera" de garantir-los la seguretat és "allunyar-se temporalment de la zona de perill". 

Dilluns a la nit, el Consell de Seguretat de l'ONU va emetre una declaració unànime de condemna pels atacs israelians contra posicions de la FINUL, que han ferit a cinc cascos blaus. El comunicat urgeix les parts (sense especificar-les) a respectar la seguretat del personal i les instal·lacions de la missió de pau.

Un pla per a expulsar els palestins del nord de Gaza

A la Franja de Gaza, font original d'este nou episodi del conflicte d'Israel i Palestina que s'ha projectat al Pròxim Orient, l'objectiu israelià sembla encaminat a causar el desplaçament forçós de la població del nord de l'enclavament palestí, on l'assetjament militar s'ha intensificat en l'última setmana. És el que temen algunes ONG israelianes, que han demanat a la comunitat internacional que no siga "còmplice" d'Israel en una futura expulsió de les més de 400.000 persones que sobreviuen a la zona (segons dades de l'agència de l'ONU per als refugiats palestins, l'UNRWA) malgrat els bombardejos continus i la destrucció parcial del territori. 

La coalició d'ONG Gisha, B'Tselem, PHR-I i Yesh Din adverteix "que hi ha senyals alarmants que l'exèrcit israelià està començant a aplicar silenciosament el (denominat) pla dels Generals, també conegut com el pla Eiland, que exigeix el trasllat forçós i total dels civils del nord de la Franja de Gaza mitjançant l'enduriment del setge en la zona i la fam de la població". 

40 palestins assassinats a Gaza

Les tropes israelianes van llançar una nova ofensiva militar al nord de Gaza el 6 d'octubre, després d'haver abandonat la zona el maig pràcticament destruïda, amb més del 60% de les edificacions destruïdes o danyades, i greus limitacions per a l'accés de l'ajuda humanitària. L'exèrcit va justificar la reactivació de l'ofensiva en el fet que Hamàs intentava reagrupar-se. En una setmana, les noves accions militars han matat més de 300 palestins. 

Els serveis sanitaris de la Franja, que administra la branca civil de Hamàs, ha informat de la mort de 40 palestins en les últimes hores de nord a sud de l'enclavament, 17 d'ells en la matinada. La zona més castigada continua sent Jabalia, en el nord del enclavament.

També et pot interessar

stats