Israel i Hamàs reactiven la negociació d'una treva i el Consell de Seguretat de l'ONU torna a ajornar la votació sobre Gaza
Les parts reconeixen contactes amb els mediadors de Qatar i Egipte per a explorar una nova pausa militar i el bescanvi d'ostatges per presoners
La negociació entre Israel i Hamàs, per a una nova treva, comença a destacar-se després de setmanes de bloqueig. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assegurat als familiars dels més de cent segrestats que reté Hamàs que treballa per a "promoure un procés d'alliberament". En el marc d'aquestes gestions, ha informat, ha enviat el cap de la intel·ligència israeliana (el Mossad) a Europa per a promoure "un procés d'alliberament dels nostres ostatges". Els mitjans israelians concreten l'acció en dues reunions a Varsòvia i Noruega amb el primer ministre de Qatar, país que va mediar entre les parts en la treva anterior.
La premsa israeliana assegura que s'està negociant una nova pausa militar a canvi de l'alliberament d'entre trenta i quaranta segrestats, principalment dones, persones majors i aquells captius en condicions físiques o mentals més danyades. A canvi, Tel-Aviv acceptaria una nova treva militar, l'entrada de més ajuda humanitària i l'alliberament un nou contingent de presoners palestins.
Aquest dimarts el president d'Israel, Isaac Herzog, va proclamar que el seu país "està preparat" per a una altra treva que permeta alliberar ostatges, encara que va puntualitzar que tota la responsabilitat està en mans de Hamàs.
Una delegació del grup islamista, encapçalada pel cap de la branca política, Ismail Haniyeh, arriba aquest dimecres al Caire (Egipte) per a abordar la possible treva. Com a punt de partida, els portaveus de Hamàs han anticipat que no negociaran l'alliberament dels ostatges mentre continue l'ofensiva militar a la Franja.
Els mediadors d'Egipte busquen l'aprovació de Hamàs per a tornar a les negociacions indirectes. Segons fonts dels serveis secrets, citades per Efe, els islamistes volen arrancar propostes "completament diferents de les anteriors per a obrir un nou camí per a les negociacions de treva" i que faciliten les condicions per a "un alto el foc permanent en la Franja de Gaza".
La mateixa font assegura que Hamàs ha expressat la voluntat de complir l'alto el foc si Israel es compromet a l'acord i que, de la mateixa manera, es comprometria a assumir qualsevol resolució del Consell de Seguretat si Israel també s'hi adherira.
El Consell de Seguretat de l'ONU torna a ajornar la votació sobre Gaza
El Consell de Seguretat de l'ONU ha tornat a ajornar la votació d'una nova resolució sobre la guerra de Gaza i l'entrada d'ajuda humanitària en l'enclavament palestí, un pronunciament sobre el qual sobrevola el risc de veto dels Estats Units, el principal aliat d'Israel. El Consell és l'òrgan executiu de les Nacions Unides i les seues decisions són vinculants, a diferència de les de l'assemblea.
La sessió per a votar el text, una proposta dels Emirats Àrabs, convocada inicialment per a dilluns, va ser posposada a dimarts, després retardada i finalment cancel·lada. No hi ha data per a una nova votació, si bé fonts de les Nacions Unides indiquen que podria fer-se aquest dimecres.
La pressió dels Estats Units ha aconseguit canviar la redacció inicial, que reclamava el "cessament d'hostilitats urgent i sostingut". El text actualitzat demana "la suspensió urgent de les hostilitats per a permetre l'accés humanitari segur i sense obstacles i mesures urgents cap a un cessament sostenible de les hostilitats".
Excepte per la referència al cessament d'hostilitats, la resolució se centra en l'entrada d'ajuda humanitària i demana l'alliberament incondicional dels ostatges en poder de Hamàs, però també la fi dels atacs contra els civils i la infraestructura civil.
El portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units, Matthew Miller, assegura que el seu país negocia "de manera constructiva" la resolució, però ha advertit que el vot dependrà de la redacció final. En línia amb Israel, els Estats Units ha reiterat que s'oposa a un alto el foc en la guerra de Gaza perquè considera que una treva d'eixe tipus serviria a Hamàs per a rearmar-se i atacar Israel de nou.
L'ONU denuncia una epidèmia d'infeccions entre la població palestina
En paral·lel al debat terminològic de la diplomàcia, Israel continua matant palestins a la Franja de Gaza. Aquest dimarts l'ofensiva militar va posar fi a la vida de 200 persones més, inclosos trenta civils (alguns d'ells menors) en un atac a Rafah (sud de la Franja), considerada zona humanitària per Israel. Des de l'inici de la guerra, el 7 d'octubre, han mort 19.667 gazians, la majoria civils, inclosos més de 8.000 xiquets. A les víctimes cal sumar les 52.586 persones que han resultat ferides, d'acord amb el Ministeri de Sanitat de Gaza, controlat per Hamàs.
El pas del temps ha confirmat la profecia de les organitzacions humanitàries, que alertaven d'una epidèmia infecciosa per les males condicions higièniques a què s'ha sotmés la població arran de la guerra, la falta d'aliments i la destrucció de la infraestructura sanitària de la Franja. L'ONU ha informat de 360.000 casos de malalties infeccioses entre els 1,4 milions de desplaçats que es refugien en les seues instal·lacions a Gaza, com meningitis, varicel·la, icterícia i altres malalties respiratòries i cutànies. En el web d'À Punt, el relator de l'ONU, Pedro Arrojo, ja va advertir fa un mes del risc que les morts per la falta d'aigua potable superaren les causades pels bombardejos.
