Israel i Hamàs s'acusen mútuament de l'estancament de la treva

Un nou intercanvi de retrets entre les parts deixa l'alto el foc de la Franja de Gaza en els llimbs. Hamàs ha acusat Israel de "donar llargues i eludir la consecució" de l'acord per a pausar la guerra i encetar un nou bescanvi d'ostatges per presoners palestins, que fa mesos que es negocia. Però Israel ho nega i contraataca assegurant que és la direcció del grup islamista la que està impedint cap pacte, després d'exigir 29 canvis sobre la proposta de Tel-Aviv.

Este xoc d'acusacions naix arran de les declaracions d'una font de la seguretat egípcia posterior a la reunió a Roma entre els mediadors i la delegació israeliana, en què assegura que van presentar noves exigències, com la de mantindre la presència israeliana en el costat palestí de l'encreuament de Rafah. Tel-Aviv ho nega i assegura que no ha variat "l'esquema original" de la seua oferta.

Milers de gazians retornen a Khan Yunis

L'enèsim episodi de desavinences al voltant de la treva desespera als dos costats de la frontera de Gaza, tant a les famílies dels més de cent ostatges (vius i morts) que Hamàs manté segrestats com els gazians que ja han vist morir més de 39.000 persones i encaren la pitjor crisi humanitària de la seua història en un territori pràcticament reduït a enderrocs. Milers estan tornant a poc a poc a Khan Yunis, la que va ser la segona ciutat de l'enclavament, arran del replegament progressiu de les tropes israelianes i els tancs després d'una setmana d'ofensiva sobre la ciutat. La incursió, que va forçar un nou èxode, deixa una extensa devastació en àrees que havien servit de refugi per a centenars de milers de desplaçats.

La infanteria israeliana s'havia retirat de Khan Yunis a l'abril després de quatre mesos d'ofensiva, en assegurar que havien aconseguit tots "els seus objectius militars". No obstant això, van ordenar noves evacuacions de civils des del 22 de juliol per a reprendre els atacs, al·legant que en eixa zona hi ha "infraestructura terrorista de Hamàs". 400.000 persones es van veure obligades a desplaçar-se cap a la cada vegada més estreta i amuntegada "zona humanitària" d'Al-Mawasi, un formiguer de tendes de campanya sense accés a aigua potable ni electricitat.

Resposta "dura" per l'atac als alts del Golan

Estos moviments conviuen amb l'amenaça, cada vegada més ferma, d'una guerra oberta al Líban. El país esprem els contactes internacionals per a rebaixar la tensió, després de l'atac en què van morir dotze xiquets, atribuït a Hezbol·là a Majdal Shams, a la zona ocupada dels alts del Golan, i frenar una eventual invasió. Una possibilitat amb què Israel especula des de fa mesos. El ministre de Defensa Yoav Gallant ha advertit als Estats Units que l'incident suposa una "escalada significativa" del conflicte i que exigirà "un alt preu" a la milícia xiïta, que continua negant l'autoria. Netanyahu ha subratllat que la resposta d'Israel "serà dura".

Les aerolínies han cancel·lat vols i diversos països, com Itàlia, ha recomanat els seus ciutadans que marxen del país, pel risc latent de guerra.

Deu militars detinguts per violar un pres palestí

Un incident intern ha fet apartar els israelians uns minuts la vista del Líban. Desenes d'ultranacionalistes jueus van assaltar la nit dilluns la base militar de Beit Lid, al centre del país, en protesta contra la detenció de nou soldats acusats de violar amb un pal un pres palestí en la presó de Sde Teiman. El detingut ha ingressat a l'hospital amb greus ferides que li han llevat la capacitat de caminar.

En les protestes han participat diputats de les formacions d'extrema dreta que sostenen la coalició de govern que lidera Netanyahu, que han advocat obertament per maltractar els palestins detinguts i fins i tot d'aplicar-los la pena de mort.

Almenys 36 palestins han mort mentre estaven presos a Sde Teiman, que alguns observadors consideren un centre de tortures. Uns 124 presos més segueixen en estes instal·lacions, segons mitjans israelians, a pesar que la fiscal general israeliana va demanar que els presos foren traslladats.