Israel justifica la violació dels drets humans en nom dels seus objectius militars, segons Amnistia
Nacions Unides demana una investigació independent per les fosses amb més de 300 palestins morts trobades al sud de Gaza
La reacció militar israeliana contra la massacre de Hamàs del 7 d'octubre ha donat carta blanca a la violació dels drets humans dels palestins. En este període, Tel-Aviv ha comés "atacs indiscriminats" sobre la població civil i ha agreujat el sistema "d'apartheid" que aplica a la Cisjordània ocupada, segons relata Amnistia Internacional en l'últim informe anual sobre la situació dels drets humans en el món. Un estudi que adverteix del retrocés a nivells que no es veien des de fa 40 anys.
El document, que dedica un capítol especial al Pròxim Orient, adverteix de la violació sistemàtica i sense conseqüències que Israel està fent del dret internacional, justificades en nom de l'objectiu militar. Un argumentari i una impunitat que buiden de sentit la Convenció de Ginebra, que marca la protecció als civils com a primera norma de les guerres, segons ha advertit la secretària general de l'organització Agnès Callamard.
L'informe denuncia almenys nou "atacs aeris il·legítims" a la Franja de Gaza investigats per l'organització, en què no es prengueren "precaucions factibles per a protegir la població civil" i que causaren la mort a 229 persones. Adverteix del bombardeig recurrent de civils a les cases, com el cas de la família Abu Mueileq al sud de Gaza, que va causar dènou morts en una àrea "designada com a segura". I detalla el desplaçament forçós de més del 80% dels 2,3 milions de gazians, en una guerra que ja s'ha cobrat unes 34.200 vides.
Assassinats indiscriminats i apartheid
D'altra banda, denuncia que la reacció militar ha esdevingut en repressió a la Cisjordània ocupada, on Israel ha agreujat "les restriccions a la llibertat de circulació" i "ha aplicat lleis i polítiques de segregació, privació i desplaçament forçós que van intensificar l'opressor sistema d'apartheid imposat contra la població palestina". Segons l'ONG, Israel ha expulsat almenys 2.249 palestins de casa després de la demolició de més de 1.100 habitatges sense "que existira cap justificació militar".
Amnistia recorda la mort de 480 palestins a Cisjordània des del començament de la guerra a la veïna Gaza, que ha agreujat el procés d'assetjament i expulsió, en què han participat de colons radicals amb connivència de les forces armades d'Israel. L'ONG situa el territori en el període més mortífer des de la Segona Intifada (2001-05). Denuncia que les tropes d'Israel practiquen batudes i operacions militars "letals en un context d'impunitat" que han matat 110 xiquets el 2023. Caos com el de Mohammed Tamimi, de tres anys, assassinat el mes de juny per bales de soldats quan el pare el portava a un aniversari a Nabi Salih, una població del nord de Ramal·lah.
L'organització adverteix que eixos crims, comesos majoritàriament per l'exèrcit israelià, es produeixen sense que siguen investigats per les autoritats "amb promptitud, exhaustivitat ni independència", i critica que el país encara es negue a cooperar amb la Comissió d'Investigació de l'ONU en el seu mandat d'estudiar possibles crims de guerra. Amnistia Internacional considera que no té prou elements encara per a concloure si s'està practicant un genocidi, ja que la convenció internacional situa el límit per a demostrar-ho en un nivell probatori molt alt, que necessita una anàlisi més exhaustiva.
L'ONU vol una investigació independent sobre les fosses
L'informe anual d'Amnistia, presentat a Londres, conviu amb la troballa de fosses comunes amb més de 300 cadàvers, alguns amb les mans nugades, als voltants de l'Hospital Nasser de Khan Younis, al sud de Gaza, després del replegament de les tropes israelianes. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha demanat una investigació independent sobre les fosses comunes a Gaza.
"L'assassinat intencionat de civils detinguts o fora dels combats és un crim de guerra", ha dit Ravina Shamdasani, comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans.
En algunes fosses com les de Khan Yunis s'han trobat ja més de 300 cadàvers, entre els quals hi havia dones, menors i persones ferides. A altres els han trobat lligats de mans i peus i sense roba. Per a l'ONU, cal posar en marxa al més prompte possible una investigació creïble i independent.
