Israel manté l'amenaça militar sobre Rafah mentre s'acceleren les negociacions sobre la treva
Alemanya trenca el suport incondicional a Tel-Aviv amb crítiques al govern de Netanyahu, a qui acusa de posar en risc tant als ostatges com a la població civil de Gaza
Israel manté l'amenaça militar sobre Rafah, l'extrem meridional de la Franja de Gaza, l'últim refugi per a 1,4 milions de desplaçats palestins, 48 hores després de matar-ne un cetenar, en el curs d'una operació per a alliberar dos ostatges. L'avanç de les tropes no es detindrà fins a l'alliberament de tots els captius i el retorn a casa dels residents fronterers, segons ha reiterat el cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel en una visita a les tropes. Manifestacions que obvien la pressió internacional i la petició del principal aliat polític i subministrador d'armes, els Estats Units, de no fer un pas sense un pla per a garantir la seguretat de la població civil, del qual res ha transcendit. "Encara queda un llarg camí a recórrer abans que puguem aconseguir els objectius de la guerra. Necessitem eliminar els alts dirigents (de Hamàs), eliminar a més comandants i agents de l'enemic, retornar els civils a les seues llars sans i estalvis i portar els ostatges a casa: una missió suprema i una obligació moral", ha manifestat el tinent general Herzi Halevi.
Segons Halevi "la guerra progressa segons els plans" però "està mutant". Les tropes ja no avancen estrictament cap a una posició concreta, sinó que mantenen combats en posicions del nord i a la principal ciutat del sud (Khan Yunis) per a destruir tots els actius de Hamàs. I Rafah és el següent objectiu. El govern de Sud-àfrica ha sol·licitat al Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides, que va abordar l'acusació per genocidi contra Israel, que valore si l'eventual acció militar pot suposar noves violacions de drets dels palestins, pel risc d'assassinats del civil i de destrucció a gran escala.
Alemanya critica Netanyahu
El risc per a la població civil de l'ofensiva terrestre ha posat en risc en suport, fins ara incondicional, d'Alemanya al "dret a la defensa" d'Israel. Berlín s'ha alineat amb els estats que reclament garanties humanitàries en l'operació, a través de ministra d'Afers Estrangers alemanya, Annalena Baerbock. En l'opinió pública comencen a calar les crítiques de la premsa contra el primer ministre Benjamin Netanyahu, a què acusa de prioritzar la supervivència política del seu govern a la dels ostatges de Hamàs i la població civil palestina. Els quatre mesos de bombardejos i els més de 28.000 morts, la majoria dones i xiquets, han capgirat la comprensió de la societat alemanya a la resposta militar israeliana contra els atacs de Hamàs del set d'octubre (1.200 morts). Hui només un terç de la població alemanya està d'acord amb la posició del seu govern, fins ara aliat incondicional de l'operació israeliana.
La CIA i el Mossad analitzen la contraoferta de Hamàs per a la treva
Ni la pressió internacional ni la del principal aliat estratègic d'Israel, els EUA, semblen capaços, ara mateix, de frenar el compte arrere de l'exèrcit d'Israel sobre la població de Rafah. Tanmateix, les converses sobre l'esborrany de treva dissenyat pels mediadors s'han accelerat en els últims dies. Els caps dels serveis secrets dels Estats Units (CIA) i d'Israel (Mossad) s'han desplaçat a Israel per a analitzar la contraproposta de Hamàs que, de moment, no participa en les converses. Netanyahu la va rebutjar públicament, però tant el president dels EUA Joe Biden com el secretari d'Estat Antony Blinken van insistir a donar-li una oportunitat. L'acord activaria un nou intercanvi de presoners palestins per ostatges israelians i treva d'almenys sis setmanes a la regió, que permetria l'entrada d'ajuda internacional per a pal·liar la crisi humanitària sense precedents en què la invasió israeliana ha situat la població palestina.
