Israel mata 45 persones en nous bombardejos a Gaza, que deixen un hospital neonatal a un tall d'electricitat de la catàstrofe

L'aviació israeliana ha matat 45 palestins en el bombardeig de 320 objectius "terroristes i militars" a la Franja de Gaza, que l'exèrcit vincula al grup islamista Hamàs i la Jihad Islàmica, en la segona setmana d'ofensiva després de la incursió dels primers en territori israelià. Els atacs, en la nit de diumenge i la matinada de dilluns, han acabat amb la vida d'almenys dèsset persones en un habitatge del nord de la Franja i de 23 a Khan Yunis, segons l'agència de notícies palestina Wafaa. Aquesta segona regió està al sud de la Franja, la zona teòricament segura cap a on Tel-Aviv ha ordenat milió i mig de persones que es desplace, a les portes d'una incursió militar imminent.

Segons portaveus de Hamàs, els bombardejos han tornat a danyar infraestructures civils de Gaza, com els hospitals d'Al-Shifa (el més gran de la Franja), el Kuwaitià, el d'Indonèsia i l'Al-Quads. A l'UCI de nounats del primer tracten de salvar la vida de 55 nadons a les incubadores. Hi ha només deu respiradors i el cap de la unitat, el doctor Nasser Bulbu, anticipa la catàstrofe. "Si hi ha un tall elèctric, perdrem els xiquets que necessiten ventilació en cinc minuts", ha advertit.

El setge a la Franja ha desabastit de medicaments l'hospital i ha deixat l'UCI infantil en mínims, amb només quatre metges, perquè la majoria han quedat atrapats al sud de la Franja, des d'on es desplaçaven diàriament. L'ONU adverteix que Al-Shifa, com la resta d'hospitals de Gaza, està a punt de col·lapsar. Tracta 5.000 pacients, quan té capacitat per a 700 i acull 45.000 refugiats.

Des del 7 d'octubre, després de l'atac de Hamàs, almenys 4.469 persones han mort a la Franja de Gaza pels bombardejos israelians, segons les autoritats palestines; més del 70% menors, dones i ancians. Hi ha, a més, 14.000 ferits. Unes 700.000 persones s'amunteguen als recintes de l'ONU a la Franja, incloses escoles i hospitals.

El cap de setmana han entrat dos combois d'ajuda humanitària, 37 camions que a penes han alleujat alleugen la falta d'aigua, medecines i menjar. De combustible, no n'ha entrat fins que el conflicte va esclatar i l'ONU alerta que en queda per a tres dies. Si no n'arriba, molts dels hospitalitzats moriran; entre ells, els nadons prematurs connectats a incubadores. La Casa Blanca assegura que el president dels Estats Units, Joe Biden, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, han acordat un "flux continu d'assistència crítica".

Dos palestins morts a Cisjordània, 95 des de l'inici de la guerra

Israel prepara amb els bombardejos una ofensiva terrestre imminent a Gaza, que ha retardat una setmana. Tel-Aviv justifica l'acció en resposta a l'atac sorpresa de Hamàs el 7 d'octubre [que deixa 1.400 morts i 200 persones segrestades del costat jueu], perquè els milicians entraren a Israel des de la Franja de Gaza. Tanmateix, les tropes de l'estat jueu també s'han desplegat a la Cisjordània ocupada. Dos palestins han perdut la vida en una batuda al Ramal·lah, que eleva a 95 la xifra de morts pel foc israelià en el territori des de l'inici de la guerra. Les forces israelianes han arrestat 600 palestins les últimes dues setmanes, davant la sospita de vincles amb Hamàs, si bé el territori està sota control d'Al-Fatah, l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP), que són estructures rivals.

Cisjordània viu el pic de violència més greu des de la Segona Intifada, amb més de 300 morts enguany. Israel va aconseguir el control del territori el 1967, i des de llavors hi manté un llarg règim d'ocupació i colonització.

Acusació de plans d'armes químiques

El president d'Israel, Isaac Herzog, assegura que els membres del braç armat de Hamàs que van atacar Israel i que han capturat portaven instruccions per a fabricar armes químiques. I connecta l'organització amb DAESH (l'autoanomenat Estat Islàmic) i Al-Qaeda.

El cap de setmana, el president dels Estats Units Joe Biden ha reiterat el suport al dret de defensa, respectant el dret internacional humanitari, en una ronda de converses telefòniques amb líders occidentals com el president francés Emmanuel Macron de França, els primers ministres Trudeau (el Canadà), Giorgia Meloni (Itàlia) i Rishi Sunak (el Regne Unit) i el canceller Olaf Scholz (Alemanya). El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha mantingut una conversa aquest diumenge amb el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, en què li ha demanat un “alto el foc humanitari”.

Risc d'escalada internacional

El govern dels Estats Units ha compartit amb ells el temor que el conflicte a Israel i la Franja de Gaza s'intensifique i afecte altres països de la regió. Washington ja ha demanat als seus ciutadans que isquen del Líban i ha reforçat les tropes per a protegir-los i protegir-se dels possibles atacs.