Directes
Ara en la televisió
LES NOTÍCIES DEL MATÍ
Ara en la ràdio
LES NOTÍCIES DEL MATÍ

Israel mata un centenar de palestins i allibera dos ostatges en l'inici de l'ofensiva a Rafah, últim refugi dels desplaçats

Netanyahu ha desoït l'advertència de Biden de no dur a terme l'ofensiva sense un pla per a garantir la seguretat dels civils

Un palestí ferit en els bombardejos arriba a l'hospital kuwaití de Rafah / Efe

Israel ha matat vora un centenar de persones i ha causat una xifra indeterminada de morts civils en una onada de bombardejos en la nit sobre Rafah, l'últim refugi per a 1,4 de milions de palestins desplaçats, a l'extrem sud de la Franja de Gaza. La xifra de morts ha anat creixent al llarg del matí. Començava amb 56 i està ara en el centenar de baixes, segons fonts sanitàries de l'enclavament, que cita l'agència oficial de notícies palestina Wafa. Tel-Aviv, que havia instat la població refugiada a evacuar la zona, ha complit l'amenaça, malgrat l'advertència dels Estats Units d'evitar arrancar l'ofensiva sense un pla per a garantir la seguretat dels civils. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha desatés la petició que el president estatunidenc, Joe Biden, li ha transmés en una conversa telefònica minuts abans que començaren els atacs.

L'executiu de Netanyahu i l'exèrcit celebren l'acció com una victòria, ja que ha permés l'alliberament de dos dels 136 ostatges que reté Hamàs. Es tracta de dos homes de seixanta i setanta anys segrestats pel grup islamista en un dels quibuts que van atacar el 7 d'octubre en l'operació que va desencadenar l'ofensiva israeliana.

Hamàs ha acusat Israel d'haver comés una "massacre contra civils desarmats", destacant la mort de xiquets, dones i ancians, entre acusacions de "genocidi" i "intents de desplaçament forçat". El grup islamista acusa Israel d'haver matat 164 persones i haver causat 200 ferits en 19 atacs de dalt a baix de la Franja en les últimes 24 hores. L'ofensiva israeliana suma ja 28.340 cadàvers a la Franja i més de 68.000 ferits.

Rafah, una ratera per a 1,4 milions de desplaçats

La ciutat de Rafah és, per a Netanyahu, l'últim bastió dels batallons de Hamàs que encara resisteixen. Però alhora, és el refugi d'1,4 milions de palestins que sobreviuen sense a penes ajuda humanitària, milers d'ells en envelats provisionals als afores de l'urbs, apegats al mur de la frontera amb Egipte. Els bombardejos d'Israel han desplaçat de nord a sud la població de la Franja de Gaza, en els quatre mesos de guerra, fins a concentrar les famílies que ho han perdut tot a l'extrem sud.

L'exèrcit de Tel-Aviv ha bombardejat intermitentment Rafah, malgrat assegurar a la població palestina que Rafah seria una zona segura, un fet que ha reunit més d'un milió dels desplaçats a l'àrea, frontera amb Egipte. Pateixen una crisi humanitària sense precedents, amb un accés restringit a aliments, aigua potable o medicines, que els arriba a través de l'ajuda amb comptagotes que les autoritats israelianes hi permeten entrar pel pas fronterer. Una ajuda amenaçada per la congelació de fons de molts països a la Unrwa, l'Agència de l'ONU per als Refugiats, després de les acusacions no verificades d'infiltració terrorista que ha fet Israel.

Els Estats Units i diversos governs occidentals han demanat Netanyahu que pare els atacs sobre Rafah per evitar un desastre. Hamàs ha advertit Tel-Aviv que una incursió terrestre israeliana farà saltar pels aires les negociacions per a alliberar el centenar llarg d'ostatges que encara estan retinguts.

Guerra Israel-Gaza