Israel mata almenys 55 palestins en el bombardeig a un edifici residencial del nord de Gaza

Un bombardeig israelià contra un edifici residencial ha matat almenys 55 palestins a la localitat de Beit Lahia, al nord de la Franja de Gaza, on l'exèrcit va endurir l'ofensiva des de fa un mes. Segons les autoritats sanitàries palestines, donava recer a "centenars de civils desplaçats". El setge militar contra els tres hospitals de la zona, la part septentrional de l'enclavament palestí, impedeix que atenguen desenes de ferits. Mitjans palestins informen també d'un atac aeri als voltants del recinte hospitalari de Kamal Adwan, també a Beit Lahia, al qual ja havien arribat alguns afectats pel bombardeig sobre l'edifici.

Estos atacs s'han produït hores després que el Parlament israelià, la Knesset, haja aprovat la nova legislació que considera l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (Unrwa) com una organització terrorista. El paquet normatiu, que entrarà en vigor en tres mesos, prohibeix l'activitat en territori israelià i limita la capacitat operativa a la Franja de Gaza i als territoris palestins ocupats de Cisjordània.

La Unrwa és la principal xarxa d'assistència humanitària a la població palestina i ha permés la subsistència en Gaza malgrat els anys de setge i bloqueig comercial israelià. Tel-Aviv al·lega sense proves que més del 10% del personal a la Franja té vincles amb Hamàs i que els centres educatius que donen recer als desplaçats palestins inciten a l'odi contra Israel.

Al gener, va acusar dotze empleats [la Unrwa en té 30.000] de participar en la massacre de Hamàs del 7 d'octubre, insinuacions que van activar una investigació interna que va acabar amb el despatxament dels treballadors.

El Parlament israelià veta la Unrwa

Arran de la catalogació com a organització terrorista, Israel impedeix a qualsevol funcionari o entitat pública a establir contacte amb la Unrwa, a la qual tancarà l'accés als territoris palestins ocupats. Es dona per fet que les lleis forçaran el tancament de les oficines de la missió de l'ONU a Jerusalem Oriental, que ha sigut el blanc de manifestacions israelianes, a vegades violentes, des de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023.

En els noranta dies de termini fins a l'entrada en vigor d'estes disposicions, Tel-Aviv assegura que buscarà amb els socis internacionals l'assistència humanitària als civils de Gaza "d'una manera que no amenace Israel".

L'aprovació de les dos lleis ha provocat una allau de crítiques. El comissionat general de la Unrwa, Philippe Lazzarini, les considera el pas definitiu en la campanya israeliana per a desacreditar l'ajuda humanitària de la missió de l'ONU. El secretari general de Nacions Unides, António Guterres, ha recordat que Israel té "obligacions segons el dret internacional, incloent-hi la llei internacional humanitària i les que concedeixen privilegis i immunitats a l'ONU". El director general de l'Organització Mundial de la Salut Tedros Adhanom Ghebreyesus considera la nova legislació "intolerable" i anticipa que "tindrà conseqüències devastadores" per als palestins.