Israel mata almenys 66 palestins en un bombardeig contra un edifici residencial de Gaza

L'exèrcit israelià ha matat almenys 66 palestins i n'ha ferit un centenar de matinada en un bombardeig contra un edifici residencial pròxim a l'Hospital Kamal Adwan, a l'urbs de Beit Lahia, al nord de la Franja de Gaza. L'agència de notícies palestina Wafa informa d'una "massacre horrible", amb dones i xiquets entre els morts i la sospita de cossos sota els enderrocs, atesa la impossibilitat dels equips de rescat d'arribar a les cases destruïdes.

Poc abans, el govern de Joe Biden als Estats Units —principal aliat diplomàtic i subministrador d'armes de Tel-Aviv— va retre un últim servei al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en vetar per quarta vegada una crida per a demanar un alto el foc "immediat, incondicional i permanent" en la guerra de Gaza.

Els EUA veta per quarta vegada una resolució d'alto el foc

El text va ser un esforç inèdit dels deu països membres no permanents del Consell de Seguretat, i va ser secundat per catorze dels quinze membres. Tanmateix, una vegada més els Estats Units va quedar en evidència en oposar-se en solitari a un text que havia sigut negociat durant setmanes i hauria suposat una fi, almenys temporal, a una guerra que ha deixat quasi 44.000 morts, dels quals vora 15.000 són xiquets. I just quan l'ajuda humanitària es troba sota mínims [en tot l'octubre van entrar 990 camions, mentre que abans n'arribaven més de 500 al dia], la qual cosa ha normalitzat els saquejos i assalts d'una població famolenca i desesperada.

Washington ha objectat que la proposta d'alto el foc no estiguera vinculada a l'alliberament dels 101 ostatges de Hamàs (40 d'ells donats per morts), que el text sí que arreplegava, però no com a condició per a parar la guerra.

Israel bombardeja els suburbis de Beirut

Mentrestant, Israel continua amb l'ofensiva i la invasió del Líban, el segon gran front d'esta guerra, a qualsevol preu per la seguretat de l'estat jueu. L'exèrcit de Tel-Aviv ha llançat nous atacs en la matinada contra el Dahieh, els suburbis de Beirut que associa amb un bastió del grup xiïta Hezbol·là, concretament sobre el barri de Haret Hreik. Hores abans aterrava a Tel-Aviv el mediador dels EUA, Amos Hochstein, per a negociar una treva.

El Ministeri de Salut Pública libanés estima que esta guerra ja ha matat 3.558 libanesos i n'ha ferit 15.123 més en poc més d'un any, quan les tensions entre Hezbol·là i Israel van començar a escalar arran de la massacre de Hamàs i la posterior reacció militar israeliana sobre Gaza.

Huit palestins assassinats a Cisjordània

Israel manté un altre front als territoris palestins de Cisjordània, objectiu freqüents de batudes dels soldats israelians. L'última incursió ha acabat amb huit palestins assassinats a Kfar Dan (Jenin); dos d'ells, per l'atac d'un dron.

La Cisjordània ocupada viu la pitjor espiral de violència des de la segona intifada (2000-05). Enguany, les tropes d'Israel ja han matat 449 palestins; la majoria, milicians dels campaments de refugiats, però també civils, inclosos 71 menors, segons el recompte de l'Agència EFE.