Israel confirma haver matat Yahya Sinwar, líder de Hamàs i cervell del 7 d'octubre

Israel ha confirmat este dijous de vesprada que ha matat el màxim líder de Hamàs i cervell dels atacs del 7 d'octubre, Yahya Sinwar, l'home més buscat en l'ofensiva israeliana dins de la Franja de la Gaza, segons ha indicat la ràdio oficial de l'exèrcit israelià.

"Hem pegat un colp al mal, però el nostre treball encara no ha acabat". Així és com el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu ha confirmat la mort de Sinwar en un videomissatge gravat. Netanyahu ha considerat que esta mort "és el començament de l'endemà de Hamàs" i ha insistit: "M'agradaria dir-ho de nou, de la manera més clara: Hamàs ja no governarà Gaza. I esta és una oportunitat perquè vosaltres, els residents de Gaza, finalment vos allibereu de la seua tirania". El primer ministre d'Israel, a més, ha advertit que qui "ferisca els nostres ostatges, sang al cap. El retorn dels nostres ostatges és una oportunitat per a aconseguir tots els nostres objectius i posar fi a la guerra", ha dit.

Precisament sobre esta possibilitat s'ha pronunciat el president dels Estats Units, Joe Biden, en assegurar que després de la mort de Sinwar existeix una "oportunitat" per a un acord que pose fi a la guerra i per a planejar un futur per a la Franja de Gaza sense Hamàs en el poder.

"Yahya Sinwar era un obstacle insuperable per a aconseguir tots estos objectius. Ara l'obstacle ja no existeix, però encara queda molta faena al davant", ha manifestat Biden que també ha dit que prompte parlarà per telèfon amb Netanyahu.

Sinwar va passar 22 anys en una presó israeliana fins al seu alliberament en 2011 durant l'intercanvi de més de 1.000 presos palestins a canvi del soldat israelià Gilad Shalit que estava retingut a Gaza. Els seus interrogadors l'han descrit com una persona "extremadament intel·ligent".

Des de l'inici de la guerra a Gaza fa més d'un any, el seu parador ha sigut pràcticament desconegut per a Israel, que augurava que el líder de Hamàs estaria als túnels, prop d'alguns dels centenars d'ostatges que continuen a l'enclavament com a protecció.

Nascut a Khan Yunis, bastió de suport palestí a l'organització dels Germans Musulmans, Sinwar va ser arrestat per primera vegada per Israel en 1982 amb dènou anys, per "activitats islàmiques", època en què es va guanyar la confiança del fundador de Hamàs, el xeic Ahmed Yassin.

Dos anys després de la fundació de Hamàs en 1987, Sinwar va crear la temuda divisió de seguretat interna del grup, Al Majd, guardiana de la "moralitat islàmica" i castic de qualsevol sospitós de col·laborar amb Israel.

L'assassinat de Sinwar arriba tres mesos després que l'exèrcit israelià assassinara també qui havia sigut fins a eixe moment el líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, en un atac a Teheran, la capital de l'Iran. Fa poc més de tres setmanes, Israel també va assassinar Hassan Nasrallah, líder de Hezbol·là, en un atac al sud de Beirut, la capital del Líban. Estes dos morts van suposar el primer atac explícit de l'Iran sobre territori Israelià amb el llançament de més de 200 míssils balístics.

Almenys 22 morts en l'atac a una escola

L’anunci s’ha produït poc després que l’exèrcit informara també del bombardeig en una escola al campament de refugiats de Jabalia, al nord de l'enclavament palestí. Un atac en què han mort almenys 22 palestins i desenes de persones —inclosos xiquets— han resultat ferides.

"El personal mèdic de l'Hospital Kamal Adwan no pot atendre el gran nombre de ferits i màrtirs que van acudir al centre com a resultat de l'atac", van afirmar fonts de l'hospital, assetjat militarment com la resta del nord de Gaza des de fa tretze dies.

L'escola atacada és el centre d'educació primària Abu Husein. Segons l'agència de notícies palestina Wafa, els atacs han cremat diverses tendes de campanya que hi havia al pati que albergaven persones desplaçades.

El col·legi és un centre de l'agència de Nacions Unides per als refugiats palestins (Unrwa), segons ha confirmat l'entitat, que en un any de guerra a Gaza ha perdut 228 dels seus treballadors i ha rebut atacs a 190 instal·lacions.

Des fa dos setmanes, tancs i tropes israelianes assetgen el nord de Gaza, amb especial incidència a Jabalia, Beit Hanoun i Beit Lahia. Estos atacs han matat més de 400 palestins a la zona, on sobreviuen 400.000 gazians completament aïllats de la resta de l'enclavament.

Només a l'hospital de Jabalia 200.000 persones estan aïllades sense capacitat d'aconseguir menjar, beguda o medicines, segons fonts sanitàries i de la defensa civil.