Israel mata deu membres de la família del líder polític de Hamàs en un bombardeig sobre la ciutat de Gaza

Un bombardeig israelià ha matat almenys deu membres de la família del líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, inclosa la seua germana. L'atac s'ha produït la matinada d'este dimarts a la residència familiar, al campament de refugiats d'Al-Shati, al nord de ciutat Gaza, segons informen fonts palestines citades per EFE.

Fins ara l'exèrcit israelià només ha informat d'atacs durant la nit a Al-Shati i Daraj Tuffah contra estructures que "estaven sent utilitzades per terroristes de Hamàs, alguns d'ells involucrats en els atacs del passat 7 d'octubre".

Israel ja va bombardejar al novembre la residència de Haniyeh, en què suposadament vivien dos fills, encara que no es van reportar víctimes. El líder polític de Hamàs viu des de fa anys autoexiliat a Qatar.

Els EUA reclamen un pla postconflicte per a Gaza

El nou bombardeig té lloc entre crides dels Estats Units a Israel a definir un pla postconflicte per a la Franja de Gaza, després de l'anunci del ministre israelià Benjamin Netanyahu d'un ràpid apaivagament de l'ofensiva. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha insistit en esta via, advertint del risc de "somalització" si no s'assegura un mínim d'orde civil".

El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken també ha mantingut converses amb el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, per a frenar l'escalada en la frontera nord, a fi d'evitar que la guerra s'escampe al Líban, i prendre mesures addicionals per a l'arribada d'ajuda humanitària.

Més pressió de les famílies dels ostatges

Familiars de tres dels 116 ostatges que encara reté Hamàs han augmentat la pressió sobre l'executiu de Netanyahu amb l'emissió d'un vídeo del moment de la captura. "Van ser capturats vius i han de tornar vius", han manifestat els familiars, que reclamen al govern que negocie l'alliberament a canvi d'un alto el foc. El seu dolor no ha ablanit la posició de Netanyahu, que ha insistit en l'ús de la força com a via principal per a rescatar-los. Assegura que la guerra continuarà fins a retornar-los. Les crides a un acord han sigut un dels arguments que han motivat les protestes massives contra l'executiu israelià de la setmana passada, en què els manifestants demanaven la renúncia i la convocatòria d'eleccions anticipades.

Un ministre ultra: "La missió de ma vida és frustrar la creació d'un estat palestí"

La presència d'ultres en el govern de Netanyahu alimenta la incertesa sobre el conflicte i la pacificació del vesper del Pròxim Orient. El ministre de Finances israelià ha advertit que la missió de la seua vida és frustrar la creació d'un estat palestí. Bezalel Smotrich, colon i membre de Sionisme Religiós, partit d'extrema dreta i supremacista jueu, ha fet estes afirmacions després que The New York Times revelara una gravació en la qual detallava un pla per a l'annexió de Cisjordània ocupada. El ministre ha assegurat que pretén usar tota l'autoritat que li confereix el seu lloc en l'executiu per a integrar Judea i Samaria (el nom bíblic de Cisjordània) en Israel i evitar així que hi haja "una sucursal de l'Iran a pocs minuts de Tel-Aviv".

Els ultraortodoxos també hauran de fer la mili

En les últimes hores al govern de Netanyahu se li ha obert una nova via d'aigua per la dreta. El Tribunal Suprem israelià ha dictaminant per unanimitat la fi de l'exempció militar per als ultraortodoxos, una mesura que històricament ha dividit a la societat israeliana. La sentència afirma que "no existeix base legal" per a excloure'ls del reclutament" i indica que si no serveixen en l'Exèrcit no percebran subvencions educatives ni d'assistència social finançades amb fons públics.

La decisió judicial no deixa clar si implicarà l'enviament immediat d'ordes de reclutament per als vora 67.000 homes ultraortodoxos en edat de servei militar, l'equivalent a cinc divisions, o serà un procés gradual.

Els dos partits ultraortodoxos (Shas i Judaisme Unit de la Torà) s'oposen frontalment al reclutament i han amenaçat d'abandonar l'actual coalició de govern de Benjamin Netanyahu si la mesura entra en vigor, posant en perill la seua supervivència perquè aporten 18 escons vitals.