Israel trenca relacions amb l'ONU mentre la guerra s'estén a Síria

La guerra d'Israel contra Hamàs s'escampa. Un atac aeri de Tel-Aviv ha matat huit soldats de Síria i n'ha ferit set més en la frontera. L'exèrcit israelià ho justifica en la resposta al llançament de coets des de Damasc. A la Cisjordània ocupada, sis palestins han mort en diferents enfrontaments amb les tropes israelianes, tres d'ells en un atac amb dron al campament de persones refugiades de Jenin. Aquest fet eleva a 105 la xifra de palestins que han perdut la vida en les últimes setmanes, la pitjor escalada de violència en dècades a la regió des de la Segona Intifada, fa dues dècades.

A la Franja de Gaza, l'epicentre de la resposta israeliana contra Hamàs, una nova nit de bombardejos ha continuat castigant la població, que aquest dimarts va plorar 750 morts, la xifra més alta des de l'acció del grup islamista. El govern de Benjamin Netanyahu ja ha matat 5.800 palestins (2.360 d'ells menors), quatre vegades més que les 1.400 víctimes de Hamàs, que encara manté segrestades 220 persones. L'exèrcit d'Israel assegura haver matat en últimes hores Taysir Mubasher, el nové alt càrrec de les Brigades Al-Qassam, el braç armat de Hamàs, que mor pels projectils de Tel-Aviv des de l'atac del set d'octubre.

L'exèrcit israelià ha culpat l'Iran de la incursió de Hamàs. Assegura que té proves del fet que Teheran va "ajudar directament" la milícia islamista palestina "amb entrenament militar, subministrament d'equipament i armes, informació d'intel·ligència i fons", en l'acusació més explícita que ha fet contra l'Iran des de l'inici de la guerra. Les tropes de Tel-Aviv i les milícies de Hezbol·là, a què dona suport el règim dels aiatol·làs, han intercanviat foc en la frontera libanesa, amb el resultat de 55 morts, entre elles un càmera de Reuters que gravava des del Líban, i cinc militars i un civil en territori israelià. No obstant això, és Qatar, on resideixen els líders polítics de Hamàs i que paga els salaris dels funcionaris del grup a Gaza, l'actor clau en la crisi dels ostatges. La mediació de país àrab va ser determinant en l'alliberament recent de dues ancianes i Israel ha reconegut públicament "els esforços" del país del Golf.

Demanen la dimissió d'António Guterres

En les últimes hores, Israel ha sumat un nou enemic a la contesa: les Nacions Unides. La diplomàcia de Tel-Aviv ha demanat la dimissió del secretari general, António Guterres després que aquest explicara al Consell de Seguretat de l'ONU que als atacs de Hamàs els precedeixen "56 anys d'ocupació asfixiant", paraules que l'ambaixador d'Israel, Guilad Erdán, considera una justificació de l'acció i que també han motivat una petició de retractació des del Regne Unit. Guterres demanava un alto el foc per a "alleujar el patiment èpic" de la població palestina i "fer més fàcil i segura l'entrega d'ajuda i l'alliberament dels ostatges". El portaveu d'Afers Estrangers, Lior Haiat, va resumir després, en una declaració a la premsa, la interpretació de la realitat present per la diplomàcia israeliana: "Hui no hi ha terme mitjà: si no fas costat a Israel, eres partidari de Hamàs". Aquest dimecres, Tel-Aviv ha denegat el visat al cap d'assumptes humanitaris de l'ONU, Martin Griffiths. L'ambaixador d'Israel a l'ONU ha confirmat que la decisió és resultat de la nova política del país cap a les Nacions Unides: rebutjarà per sistema els visats dels representants de l'organisme internacional que vulguen entrar a Israel.

Hui no hi ha terme mitjà: si no fas costat a Israel, eres partidari de Hamàs Lior Haiat - Portaveu d'Exteriors d'Israel

Davant d'aquestes crítiques, el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha eixit en defensa de Guterres i ha assegurat que el que està fent és reclamar una pausa humanitària, una crida a la qual també s'ha sumat. Després d'arribar a Brussel·les per a participar en la cimera social, Sánchez ha aprofitat per a traslladar l'"afecte i suport del Govern d'Espanya i de la majoria de la societat espanyola" al secretari general de l'ONU. "El que està fent és alçar la veu d'una majoria àmplia de les societats en el món que el que volen és una pausa humanitària" perquè puga entrar ajuda a la Franja de Gaza. A més, l'objectiu és que "cesse aquest desastre humanitari i la mort indiscriminada de persones i que, d'alguna manera, entre tots trobem una via diplomàtica que resolga aquesta greu crisi", ha afirmat.

La reunió del Consell de Seguretat d'aquest dimarts va evidenciar, per enèsima vegada, la virtual impossibilitat d'una declaració conjunta, en algun sentit, pel dret a veto de països enfrontats, com els Estats Units i Rússia. Els primers aposten ara per "parades humanitàries" en lloc d'un "alto el foc", com preferien els segons, perquè consideren que la segona opció permetria a Hamàs rearmar-se.

L'UNRWA amenaça d'abandonar la Franja

Mentrestant, la revenja d'Israel contra el grup islamista continua sumant víctimes entre la població civil de la Franja. 870 menors més estan en parador desconegut (alguns probablement entre les runes dels edificis bombardejats), els ferits es compten per milers i en molts hospitals ja no poden ni atendre'ls. Quinze centres han deixat de fer-ho per la falta de combustible, a conseqüència del setge israelià que impedeix que entre carburant per als generadors d'energia. L'ONU fa dies que adverteix que hui és la data límit perquè n'arribe. Si no, molts pacients moriran.

Aquest dimarts entrava el quart comboi d'ajuda humanitària al territori, amb menys de la meitat del carregament humanitari esperat, huit dels vint camions previstos i cap d'ells amb l'anhelat carburant, bàsic per als generadors que alimenten ventiladors, incubadores i altra maquinària mèdica. L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins, l'UNRWA, ha advertit que detindrà les operacions a la Franja de Gaza dimecres a la nit si no obté combustible.