Israel mata onze xiquets en un parc infantil de Gaza mentre el món aguaita la resposta contra l'Iran
Occident anuncia sancions contra Teheran per l'atac de dissabte i tracta de contindre l'escalada del conflicte, mentre el gabinet de guerra de Tel-Aviv manté l'objectiu d'una resposta militar de gran impacte simbòlic
El degoteig d'assassinats de civils continua a la Franja de Gaza. Almenys díhuit persones han perdut la vida en diferents atacs de l'exèrcit d'Israel en les últimes hores. El canal Al Jazeera ha documentat la mort d'onze xiquets en un parc infantil per l'atac d'un dron al camp de refugiats de Nuseirat, al nord-est de l'enclavament, on l'exèrcit centra l'ofensiva militar des de fa cinc dies. Més de 14.000 menors han sigut massacrats en la lluita d'Israel contra Hamàs des de l'atac del 7 d'octubre, que va deixar 1.200 morts i el segrest de 250 persones en territori israelià. La reacció militar ja ha causat 33.000 morts, 70.000 ferits i 10.000 desapareguts sota els enderrocs, segons xifres de Hamàs, a més d'una crisi humanitària sense precedents que ha condemnat a la fam a l'enclavament palestí. Investigar els abusos denunciats en l'ofensiva militar és una tasca frustrant. El govern d'Israel obstaculitza activament el treball de la missió de l'ONU per a investigar els crims. Hi prohibeix l'entrada dels investigadors de les Nacions Unides i la recollida de testimonis de les víctimes de l'atac de Hamàs, segons han denunciat els representants de la missió. Adverteixen que tampoc Egipte els ha autoritzat a creuar el pas fronterer de Rafah.
Però la comunitat internacional ha girat momentàniament la vista sobre Gaza i l'ha posada a Teheran, després de l'atac massiu en volum de projectils i minoritari en resultats contra Israel de dissabte. 300 míssils i drons suïcides que van causar un ferit. Els Estats Units ha anticipat que imposara sancions a l'Iran en les pròximes setmanes, que també valorarà la Unió Europea en una cimera extraordinària aquest dimecres a Brussel·les. No obstant això, no han transcendit la possibilitat de sancions contra Israel per haver bombardejat l'ambaixada de l'Iran a un tercer país, Síria, on han matat tretze persones, ni pels bombardejos en territori libanés, ni pels milers de morts i amputacions de xiquets que s'estima que ha causat a Gaza.
El gabinet de guerra israelià aposta per una resposta contundent
El món aguaita com concretarà Israel l'anunciada resposta militars contra l'Iran, que ha amenaçat de respondre "en segons" i amb "armes no usades fins ara". El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, ha conversat amb el ministre del gabinet de guerra israelià, Benny Gantz, i el primer ministre de Qatar (país que mèdia en nom de Hamàs), Mohammed al-Thani, per a frenar l'escalada i evitar un conflicte total al Pròxim Orient.
Però el gabinet de guerra manté l'objectiu de donar una resposta calculada a l'Iran, que pose fi a l'“intercanvi de colps” i els faça comprendre "que no els convé continuar amb aquesta mena d'intercanvi de colps", segons ha manifestat el president del comité d'Exteriors i Defensa de la Knesset, el parlament israelià. Alguns analistes internacionals interpreten en aquesta l'obstinació un intent d'escalar el conflicte per a diluir la responsabilitat del govern de Tel-Aviv en la massacre de civils a Gaza.
El primer ministre Benjamin Netanyahu ha insistit a justificar la resposta militar en una visita a reclutes. Els ha dit que l'Iran està darrere de Hamàs, de Hezbol·là i d'altres grups i que se'ls ha de derrotar. En les últimes hores Israel assegura haver matat dos comandants de la milícia xiïta en sengles atacs al sud de Líban.
