Israel mata setanta persones en 24 hores a Gaza, inclosos els quaranta morts a l'escola de la Unrwa

La massacre a l'escola de la missió de les Nacions Unides a Nuseirat (Unrwa) no ha alterat el pols als comandaments militars d'Israel. L'exèrcit ha mantingut els atacs de nord a sud de la Franja de Gaza. Ha matat 68 persones i n'ha ferit 235 en una jornada, segons denuncia el ministeri de Sanitat, controlat per Hamàs, incloses les quaranta morts de les instal·lacions educatives, on catorze xiquets han perdut la vida.

Hamàs diu que Israel va llançar tres míssils a la matinada, mentre els refugiats dormien, contra una part del recinte escolar que donava recer a 500 persones. Israel assegura que acompanyant els civils hi havia un grup d'uns trenta "terroristes". Les Nacions Unides adverteixen que Tel-Aviv no ha presentat cap prova d'estes afirmacions i denuncien que l'exèrcit ha executat una acció de guerra en un edifici civil sense avisar-los. La Unrwa indica que el conjunt del complex allotjava 6.000 persones desplaçades. Moltes, famílies que havien acabat ací fugint dels combats.

El secretari general de les Nacions Unides António Guterres ha qualificat l'incident com un "exemple aterridor" de com estan patint els civils en este conflicte. En els huit mesos d'ofensiva militar, Israel ha atacat més de 180 edificis de la Unrwa, en la majoria escoles convertides en refugis, on ha matat més 450 persones.

Nous bombardejos i el pla de pau, més lluny

Entre les persones assassinades en altres atacs de dijous, hi ha l'alcalde de Nuseirat, Iyad al-Maghari, mort juntament amb quatre persones en el bombardeig d'un edifici municipal. La ciutat està al centre de Gaza, on Israel concentra des de fa dies els atacs de l'aviació i l'artilleria, que han castigat localitats com Deir al-Balah i Bureij. L'Exèrcit israelià manté els bombardejos este divendres. Des de la matinada ha atacat novament els camps de refugiats de Nuseirat, Maghazi i Bureij, i parts de la ciutat de Deir al Balah, on s'han registrat almenys 15 morts, segons fonts mèdiques. En este període també han mantingut la pressió sobre Rafah (sud), d'on en un mes ja han fugit un milió de palestins, que ja s'havien desplaçat des de les zones del nord i centre de la Franja intentant salvar la vida.

L'alto el foc que podria parar la guerra continua lluny de poder materialitzar-se, malgrat l'espenta que el president dels EUA Joe Biden ha volgut donar al nou pla de pau. Hamàs ha presentat als mediadors d'Egipte un document amb onze punts sobre els quals el moviment palestí no està disposat a negociar. Entre ells hi ha la clau del desacord permanent amb Israel: no acceptarà cap treva humanitària "sinó la fi de la guerra contra Gaza", una aspiració a la qual Tel-Aviv es nega.

Radicals israelians ataquen els comerços palestins de Jerusalem

El conflicte armat es projecta més enllà de Gaza als espais de convivència d'israelians i palestins. Un miler d'extremistes jueus va irrompre este dimecres en l'Esplanada de les Mesquites a la Ciutat Vella de Jerusalem, coincidint amb el dia de la bandera, amb ensenyes israelianes i càntics provocatius contra la comunitat palestina. Atacaren els seus comerços i impediren els treballs dels mitjans de comunicació, amb la connivència del fort dispositiu policial que els vigilava. La jornada deixa la imatge d'un periodista palestí assetjat i agredit per una multitud. La policia no va practicar cap arrest, però hores després va detindre l'informador i li va confiscar el material, per l'acusació d'un activista d'extrema dreta que el va acusar de vincles amb Hamàs, segons informa el diari israelià Haaretz.

El líder laborista del Regne Unit vol reconéixer Palestina

Al govern de Tel-Aviv se li obri un nou front en el terreny internacional. El líder laborista, Keir Starmer, favorit per a guanyar les eleccions generals britàniques del 4 de juliol, planeja incloure en el seu programa electoral el compromís de reconéixer un estat palestí abans que acabe qualsevol procés de pau, segons avança The Guardian. La decisió faria perdre a Israel el suport incondicional del Regne Unit, que ha manifestat el govern conservador de Rishi Sunak. L'anunci té lloc després de la decisió d'Espanya, Irlanda, Noruega i Eslovènia de reconéixer oficialment a Palestina.

Prop d'un mes després de les eleccions britàniques, el 24 de juliol, intervindrà al Congrés dels Estats Units el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, convidat per la cambra. La visita ha alçat polseguera en el sector demòcrata crític amb Israel. El senador Bernie Sanders considera el dirigent jueu responsable del "pitjor desastre humanitari de la història recent" i que, per tant, el Congrés no l'hauria de convidar.