Israel ha matat en quatre mesos més menors a Gaza dels que han mort en quatre anys en totes les guerres del món

Israel ha matat més xiquets i adolescents en els primers quatre mesos d'ofensiva militar a la Franja de Gaza dels que han mort en totes les guerres del món en quatre anys. La denúncia l'ha feta Philippe Lazzarini, el comissionat general de l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins a l'Orient Pròxim, la UNRWA. Segons la comparativa, entre 2019 i 2022 van morir 12.193 menors d'edat en conflictes a tot el món, mentre que 12.300 ho feren en l'enclavament palestí des del començament de la incursió israeliana, a l'octubre, i fins al llarg del mes de febrer. Sempre segons les dades del Ministeri de Sanitat de Palestina, que gestiona la branca administrativa de Hamàs. En els dies següents, ja en març, la xifra ha pujat a més de 13.000 xiquets morts. "Aquesta és una guerra contra els xiquets. És una guerra contra la seua infantesa i el seu futur", ha escrit Lazzarini des del seu compte de Twitter.

El risc vital que suposa hui ser un xiquet palestí l'evidencia l'enèsima arbitrarietat militar i la reacció oficial davant d'aquesta. Un soldat israelià ha matat un menor de tretze anys al campament de refugiats de Shuafat, als afores de Jerusalem Est, perquè va sentir-se amenaçat quan el xiquet disparava focs d'artifici. La informació és confusa i a hores d'ara no queda clar si els llançava contra els militars o si ho feia per a celebrar el Ramadà. Tanmateix, la mateixa policia ha confirmat que llançava focs d'artifici. El ministre de Seguretat Nacional de l'ala d'ultradreta del govern, Itamar Ben Gvir, colon en els assentaments il·legals de la Cisjordània ocupada, ha celebrat públicament l'assassinat amb una felicitació al "combatent" del cos policial per haver matat "el terrorista que va intentar disparar focs artificials contra ell i les seues forces". Segons ha dit, així és com s'ha d'actuar, "amb determinació i precisió".

Soldats israelians també han matat un adolescent de quinze anys per apunyalar dos militars de 20 i 25 anys en un punt de control militar entre Cisjordània i Jerusalem. Segons l'informe policial, quan les forces de seguretat van intentar interrogar-lo, va treure un ganivet i els va atacar. La tensió de Gaza ha intoxicat la Cisjordània ocupada, que viu la pitjor onada de violència en vint anys, amb centenars de morts, la gran majoria de palestins, i milers de detencions que han obligat el govern d'Israel a licitar l'ampliació de les presons, per la falta d'espai.

Entre dos i quatre dies perquè hi arribe l'Open Arms

A la Franja de Gaza, epicentre de l'ofensiva israeliana, una població espera amb angoixa l'arribada d'ajuda humanitària per a mitigar la falta d'aliments, medicines i aigua potable. Aquest dimarts l'embarcació espanyola Open Arms va partir de Xipre amb 200 tones de material, l'equivalent a deu camions d'ajuda, una quantitat que a penes cobreix una mínima part de les necessitats dels palestins. El vaixell porta una plataforma flotant afegida per a incrementar la capacitat de transport, però això fa que la navegació siga molt lenta i s'espera que tarde entre dos i quatre dies.

Els aliments aniran destinats a les 60 cuines que World Central Kitchen (WCK), l'ONG del xef José Andrés, ha desplegat per la Franja i que ara mateix tenen el rebost buit. En declaracions a À Punt, el portaveu de WCK, Juan Camilo Jiménez, ha explicat que descarregaran el material en un espigó construït amb restes dels bombardejos israelians que han afectat més de la meitat dels edificis de Gaza. Els EUA han anunciat la construcció d'un port temporal a les costes de l'enclavament per a distribuir avituallament i material de primera necessitat als palestins.

Israel autoritza una nova via d'ajuda per carretera

La missió de l'Open Arms estrena la via marítima d'ajuda humanitària a la Franja, obligada pels entrebancs de l'exèrcit d'Israel a la distribució d'ajuda per carretera, davant de la mínima sospita que puga arribar a mans de Hamàs. No obstant això, en les últimes hores, Tel-Aviv ha autoritzat entregues per una nova ruta, fins ara restringida a les comunicacions militars, per a abastir la població del nord de Gaza, la més castigada pels bombardejos i la més desconnectada, fins ara, dels enviaments d'ajuda. El Programa Mundial d'Aliments (PMA) de l'ONU ha confirmat l'entrada de sis camions amb aliments per a 25.000 persones per a distribuir a la ciutat de Gaza. És el primer comboi d'ajuda que arriba a la part nord de la Franja des del 20 de febrer.

La concessió d'Israel té lloc en el context d'una pressió internacional creixent perquè facilite l'entrada de més ajuda a la Franja per tal de mitigar la crisi humanitària que la incursió militar ha causat entre la població civil palestina. L'Exèrcit ha explicat que la nova ruta forma part "d'un programa pilot per a evitar que l'organització terrorista Hamàs es faça càrrec de l'ajuda". Acusa Hamàs d'acaparar l'ajuda internacional per als seus interessos i no repartir-la entre civils. En una altra concessió als drets humans, Israel ha autoritzat el trasllat de 68 xiquets d'un orfenat inoperatiu de Rafah a un altre de Betlem, fora de la zona de guerra, a petició del govern alemany.

Netanyahu "completarà el treball" a Rafah

L'amenaça d'ofensiva terrestre sobre Rafah, la ciutat del sud de la Franja que concentra més d'un milió de desplaçats palestins, continua. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, assegura que "completarà el treball", que inicialment havia anunciat per al Ramadà. Els Estats Units, principal aliat diplomàtic i subministrador d'armes d'Israel, ha advertit que Netanyahu no té un pla creïble per a protegir la població civil palestina. La treva, que podria parar l'ofensiva, continua estancada enmig dels esforços dels negociadors perquè cedisca alguna de les parts, centrats ara sobre Hamàs. Mentrestant, un dia més, els bombardejos israelians continuen matant palestins. Els més recents, sobre Deir el-Balah i la ciutat de Gaza.