Egipte acusa Israel d'impedir l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza mentre creix la pressió internacional

El pas fronterer de Rafah, que connecta la Franja de Gaza amb Egipte, continua tancat aquest dilluns a pesar de les pressions a Israel i el veí àrab perquè es permeta l'entrada d'ajuda humanitària. Durant la matinada, els Estats Units ha dit que havia intercedit perquè es restablira el trànsit i fonts de seguretat egípcies han arribat a parlar d'un alto el foc temporal, però el govern israelià ho ha desmentit poc després.

Egipte ha acusat el país hebreu de no estar cooperant amb el lliurament d'ajuda a Gaza i les evacuacions de persones amb passaports estrangers a través de Rafah, l'única entrada a la Franja de Gaza que no controla totalment. De moment, centenars de tones de subministrament estan bloquejades i a l'espera d'entrar a l'enclavament palestí per a donar assistència als milers de milers de persones que continuen sota el setge de l'exèrcit israelià. El Caire diu que el pas no està oficialment tancat, però no pot estar operatiu a causa dels atacs aeris israelians prop de la frontera amb Gaza. "Hi ha una necessitat urgent d'alleujar el patiment dels civils palestins", ha assenyalat el ministre d'Afers Estrangers d'Egipte, Sameh Shoukry, que ha afegit que les converses amb Israel no han estat fructíferes. "Fins ara, el govern israelià no ha pres una posició sobre l'obertura del pas de Rafah des del costat de Gaza per a permetre l'entrada d'assistència i l'eixida de ciutadans de tercers països", ha assegurat.

De matí, Israel ha negat que hi haguera cap alto el foc al sud de Gaza. A penes mitja hora després que fonts de seguretat del veí Egipte afirmaren que s'havia tancat un acord amb implicació dels Estats Units, el país hebreu els han contradit. Tot apuntava que els tres països havien consensuat una treva temporal al sud de Gaza, que entraria en vigor a les huit del matí en horari peninsular, coincidint amb la reobertura del pas fronterer de Rafah per a permetre l'entrada d'ajuda humanitària des d'Egipte, segons informa Reuters. D'acord amb dues fonts de seguretat d'aquest país citades per l'agència de notícies, s'esperava que el cessament de les hostilitats durara diverses hores, tot i que no s'havia concretat exactament quantes. També han assegurat que els tres països han pactat que el pas de Rafah estarà obert fins a les 16:00, hora peninsular espanyola en una primera fase.

Israel ha sigut el primer dels actors a desmentir el suposat alto el foc, però els funcionaris de Hamàs que governen la Franja de Gaza tampoc l'han corroborat. A hores d'ara, la situació al pas de Rafah, l'únic que no controla el govern israelià, és confusa. Egipte ha assegurat que els bombardejos han deixat el passatge inoperable i manté que no obrirà la frontera si no té garanties de seguretat.

L'enclavament palestí, on malviuen vora 2,2 milions de persones en uns 365 quilòmetres quadrats, continua des de fa dies sota el setge ferotge de l'artilleria israeliana. Una maniobra prèvia a una invasió que semblava imminent, en represàlia al brutal atac que el moviment paramilitar islamista Hamàs va llançar per sorpresa en territori d'Israel el passat dia 7 d'octubre.

La incursió terrestre, tot i això, s'allunya per moments a causa de les pressions internacionals sobre Tel-Aviv. En les últimes hores, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha advertit el govern liderat per Benjamin Netanyahu que tornar a envair la Franja de Gaza —ja l'ocuparen fins a 2005— seria un "gran error". Tot i això, el mandatari nord-americà ha defensat que l'estat jueu té dret a entrar en aquest territori per a eliminar els combatents de Hamàs. "El que ocorre a Gaza, a parer meu, és que Hamàs i els elements extrems de Hamàs no representen tot el poble palestí. I crec que seria un error que Israel ocupara Gaza de nou", ha sostingut.

Desastre humanitari a Gaza

En paral·lel als preparatius de la suposada ofensiva terrestre, l'exèrcit d'Israel ha encruelit els bombardejos sobre l'enclavament palestí. Els projectils han destruït ja més de mil edificis, han posat fi a la vida d'almenys 2.750 persones i n'ha ferit prop de 10.000, segons el Ministeri de Salut de Gaza. Un càstig massiu que ha acabat amb 57 famílies senceres, denunciava diumenge el dirigent palestí Mustafa Barghouti.

Mentre continua la recerca de supervivents entre les runes i milers de persones fugen cap on poden, els hospitals estan al límit. Els queda combustible per a menys de 24 hores; després, no hi haurà manera d'atendre els pacients, sentenciats a mort. Els sanitaris, esgotats, asseguren que és impossible l'evacuació perquè no tenen capacitat per a traslladar els pacients. Cada vegada hi ha més cadàvers als centres hospitalaris.

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha confirmat aquest dilluns que almenys 600.000 palestins han arribat al centre i sud de la Franja de Gaza procedents del nord. Són ja més de la meitat dels 1,1 milions de civils als quals Israel ha ordenat marxar-se de la zona nord, que està sotmesa a bombardejos incessants de l'exèrcit del país hebreu. "El nombre de desplaçats interns a la ciutat de Gaza i al nord no es pot determinar a causa de la inseguretat i al moviment constant de persones", ha indicat l'Oficina de Coordinació d'Ajuda Humanitària (OCHA) de l'ONU. Les estimacions de l'ens apunten que la meitat de les persones que ja n'han escapat — temoroses de l'encrueliment dels atacs o d'una nova invasió israeliana— estan en albergs d'emergència de les Nacions Unides o pels voltants, amb l'esperança que aquests llocs seran respectats.

Evacuació de civils a la frontera libanesa

I la guerra amenaça d'estendre's també al Líban, on opera la milícia xiïta Hezbol·là. Israel ha anunciat aquest dilluns un pla per a evacuar els habitants d'una franja de dos quilòmetres al llarg de la frontera amb el país àrab, on s'han registrat ja cinc morts per foc des d'aquest territori. Dos d'ells, diumenge mateix. La població desplaçada a la zona afectada, que inclou 28 nuclis habitats, es reallotjarà en hostals públics, segons ha anunciat el Ministeri de Defensa israelià. Una evacuació d'aquesta envergadura no té precedents, almenys des de la guerra d'Israel amb Líban el 2006.