Almenys 300 israelians i 232 palestins han mort en els atacs de les últimes hores
Israel s'ha declarat "en guerra" i ha mobilitzat reservistes, mentre que Palestina ha reivindicat el seu dret a defendre's de "les forces d'ocupació"
Almenys 300 israelians i 232 palestins han mort en les últimes hores en una escalada militar que feia anys que no es produïa a la zona. Les darreres actualitzacions sobre les persones ferides compartides per l'estat d'Israel (1.600) i l'Autoritat Palestina (1.700) fan pensar, però, que la xifra de víctimes mortals podria augmentar.
A primera hora d'aquest dissabte, Hamàs ha atacat Israel per sorpresa amb més de 7.000 coets llançats des de Gaza. Fonts de Hamàs asseguren que retenen una cinquantena d'israelians que han capturat en la incursió. Entre els ostatges hi ha militars i civils, que podrien utilitzar-se com a moneda de canvi en cas de negociació.
Milicians de les Brigades d'Al-Qasam, el braç armat del grup islamista, també s’han infiltrat a la ciutat de Sderot, sota control d'Israel i haurien alliberat presoners palestins de la presó israeliana d'Ashkelon. Aquestes accions s'emmarquen en el que el comandant Mohamed Deif ha anomenat com l'operació Tempesta d'Al-Aqsa.
El grup islamista Jihad Islàmica de Palestina, també amb forta presència i un braç armat dins de Gaza, ha informat que s'ha sumat a l'atac de Hamàs. Segons mitjans israelians, l'atac múltiple ha agafat desprevinguts els serveis d'intel·ligència estatals. Hores després, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat que "estem en guerra, no en una operació, sinó en guerra". Així, el líder sionista ha ordenat "netejar les comunitats infiltrades per terroristes" i mobilitzar reservistes. El cap de l'executiu ha promés que "l'enemic pagarà un preu sense precedents". És el que han anomenat operació Espases de ferro, que s'ha iniciat amb el bombardeig israelià de Gaza.
D'altra banda, el president de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, ha reivindicat després d’una reunió d’emergència amb els responsables de seguretat del seu executiu “el dret dels palestins a defendre’s contra el terrorisme dels colons israelians i de les forces de l'ocupació". Abbas també ha donat instruccions per a "proporcionar tot el que siga necessari a la població a l'hora de reforçar la fermesa del poble palestí enfront dels crims comesos per l'ocupació israeliana i les bandes de colons" que aquests mesos han atacat les poblacions de Cisjordània.
Temor i incertesa a la Franja de Gaza
Els habitants de la Franja de Gaza viuen aquests moments amb temor i incertesa per l'escalada de violència. Els set membres de la família del professor Riad Elaila, de la Universitat de Gaza, reben l’última hora a través d’un transistor. Viuen al centre, a només tres quilòmetres d'on cauen les bombes.
“Estem vivint una situació de guerra”, declara Elaila a través de conversa telefònica. “Fa només deu minuts els avions israelians han destruït un edifici de quinze plantes”.
A la platja, en la zona més turística de Gaza, viuen Salah Elsousi i quatre membres més de la família. Els bombardejos l'han sorprés mentre anava camí al gimnàs a les 6:30 hores del matí.
“No es pot eixir de casa, els bombardejos no saps per on et venen”, relata Elsousi. “Sentim els bombardejos dels avions, però també dels vaixells. Les bombes a Gaza ara mateix venen per terra, mar i aire”. “Aguantarem, perquè aquest episodi ja l’hem viscut diverses vegades”, conclou.
L'experiència els força a mantindre una calma tensa, però saben que el que està vivint-se aquest dissabte és diferent i per això es preparen per a les pròximes nits, que podrien fer-se molt llargues.
L'ambaixada d'Espanya a Israel, davant la cancel·lació de vols arran la situació a la zona, ha recomanat a la ciutadania contactar la companyia aèria o agència de viatges abans de desplaçar-se a l'aeroport Ben-Gurion, situat a quinze quilòmetres de Tel-Aviv. Pel que fa a possibles emergències derivades del conflicte, ha recordat que l'ambaixada espanyola a Tel-Aviv ofereix assistència a través del número +972(0)505772641.
Condemna internacional
L'alt comissionat de l'ONU per als drets humans, Volker Türk, ha condemnat el llançament de coets i ha recordat que la població civil "mai ha de ser l'objectiu d'un atac", ni d'una part ni de l'altra. També ha fet una crida a ambdues parts i els principals països de la regió "perquè rebaixen la tensió i eviten més vessaments de sang".
Per part seua, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reprovat “l’atac dut a terme pels terroristes de Hamàs” i ha remarcat que “Israel té dret a defendre’s”.
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha oferit tot el suport de l'administració que encapçala Netanyahu en una conversa telefònica. Biden ha remarcat que el govern estatunidenc està a favor que Israel puga exercir "plenament" el seu "dret a l'autodefensa".
En aquesta línia s'ha pronunciat també el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez. El cap de l'executiu estatal ha exigit el "cessament immediat de la violència indiscriminada contra la població civil" i ha posat l'accent el compromís d'Espanya amb l'"estabilitat regional".
El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, també ha condemnat el "bombardeig indiscriminat" a la població civil. A més, ha destacat que "el terrorisme és l'enemic de tots i ha de ser derrotat".
