Israel prepara l'exèrcit per a estendre la guerra al Líban
Els bombardejos han matat 75 palestins en les últimes hores al centre de la Franja de Gaza, coincidint amb l'inici "d'operacions diürnes"
Israel podria obrir un nou front de guerra al nord del país. L'exèrcit està preparat per a iniciar una ofensiva a gran escala al Líban. Ho ha avançat el cap d'Estat major de les Forces de Defensa d'Israel, Herzi Halevi, que assegura que s'està "a punt de prendre una decisió" sobre esta possibilitat. Les seues manifestacions tenen lloc després d'un nou intercanvi de foc amb la milícia xiïta Hezbol·là i el llançament d'uns coets que ha cremat mil hectàrees a la frontera més septentrional d'Israel.
El ministre de Seguretat Nacional, el colon ultradretà Ben Gvir ha cridat obertament a la guerra en una visita a la zona, de la qual se n'han anat temporalment vora 60.000 residents en els últims huit mesos, per l'augment de la inseguretat.
El govern de Tel-Aviv va reunir este dimarts a la nit el gabinet de guerra per a avaluar la situació. El cap d'este grup d'experts, Benny Gantz, va arribar a posar data per a resoldre la situació amb el Líban. Haurà de resoldre's, ha dit, en el començament de l'any escolar (setembre) siga mitjançant un acord diplomàtic o una operació militar. En les últimes hores soldats dels Estats Units han repel·lit l'atac d'un assaltant a l'ambaixada al Líban del país.
Les hostilitats en la frontera van començar el 8 d'octubre, l'endemà dels primers bombardejos sobre la Franja de Gaza, amb llançaments de coets de Hezbol·là (milícia pròxima a l'Iran, com Hamàs). L'intercanvi de foc ja ha matat vora 300 milicians. També han mort diversos civils a banda i banda de la divisòria.
75 morts en "operacions diurnes" d'Israel
L'amenaça sobre la frontera nord té lloc mentre Israel encara no ha resolt la que té oberta a l'oest, a la Franja de Gaza. Amb el pla de pau en l'aire, l'exèrcit israelià ha bombardejat esta matinada diversos punts de la ciutat de Rafah, a la frontera amb Egipte, i els camps de persones refugiades d'Al-Bureij i Al-Magazi, al centre del país.
L'Exèrcit israelià ha confirmat l'inici "d'operacions diürnes selectives". Des de l'hospital Màrtirs d'Al Aqsa, situat a la ciutat de Deir al Balah han confirmat l'arribada de 75 cadàvers, dels quals n'han identificat 38. La majoria pertanyens als camps de refugiats mentre almenys onze haurien mort en atacs de l'aviació sobre la ciutat, segons informa l'agència Wafa. Entre les víctimes hi ha dones, menors i policies que ajudaven a protegir la distribució d'ajuda humanitària.
L'Hospital dels Màrtirs d'Al-Aqsa és l'únic centre mèdic que actualment ofereix serveis a la zona, que concentra un milió de persones. La instal·lació no té capacitat per a més pacients i ja està desbordada de ferits, a molts dels quals els atenen a terra. Israel ja ha matat més de 36.000 persones, la majoria dones i xiquets, en la represàlia militar per la incursió de Hamàs del set d'octubre, que va causar 1.200 morts.
La nova proposta de pau de Biden, sense avanços
El diàleg entre Israel i Hamàs per a una treva a la Franja de Gaza continua sense tindre avanços, quatre dies després que el president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar la proposta per a alliberar ostatges i detindre una guerra que ja suma més de 36.500 morts gazians. La Unió Europea ha emés una declaració en què insta les parts a sumar-se al pla, que continua varat en l'escull de sempre, l'alto el foc definitiu, del qual Israel no vol ni parlar-ne i que Hamàs manté com a condició sine qua non per a alliberar els vora 120 captius que reté, 40 d'ells morts.
En una entrevista a la revista Time el president estatunidenc, Joe Biden, ha insinuat que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, està prolongant la guerra per motius polítics i per a continuar al capdavant de la complexa coalició de govern que el sosté. "Hi ha totes les raons perquè la gent traga eixa conclusió", ha indicat, si bé ha matisat després l'afirmació. No obstant l'apreciació, els EUA continuen sent el principal aliat diplomàtic i subministrador d'armes de Tel-Aviv, amb qui ha signat un nou contracte d'entrega de 25 caces F-35 a partir del 2028.
Eslovènia reconeix l'estat de Palestina
En el terreny diplomàtic, Netanyahu ha sumat una nova derrota. El parlament d'Eslovènia ha aprovat el reconeixement de Palestina com a estat sobirà, seguint el camí que fa una setmana van transitar Espanya, Irlanda i Noruega.
